Francesc Escudero i Ribot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Escudero i Ribot
Naixement 19 d'abril de 1930
Llançà
Mort 22 de febrer de 2012 (81 anys)
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació arquitecte
Modifica dades a Wikidata
Sepulcre del Comte Guifré al monestir de Ripoll, restaurat per Francesc Escudero

Francesc Escudero i Ribot (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1930 - Barcelona, 22 de febrer de 2012) fou un arquitecte català.[1] Fill de mestres catalans del Patronat Escolar de Barcelona represaliats pel franquisme, es casà amb Maria Assumpta Anglès i Abella (1958) i tingueren tres filles: Carme, Anna i Rosa Neus. Germà de la historiadora de l'art Maria Assumpta Escudero i Ribot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià al Col·legi dels Jesuïtes de Casp (Barcelona) i es doctorà en Arquitectura per la Universitat de Barcelona l'any 1955. Va dirigir un estudi d'arquitectura situat a la Casa Amatller, al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb molta activitat dels anys 60 als 80. Com a funcionari, treballà per a l'Ajuntament de Barcelona, arribant a Director Tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, passant a dependre de la Diputació de Barcelona i posteriorment de la Generalitat de Catalunya, on va ser Cap de servei de Planificació, també Cap de servei de Gestió Urbanística i Cap dels Serveis Territorials a Manresa, on es va estar fins a la seva jubilació.

Obres més rellevants[modifica | modifica el codi]

És autor o coautor de les següents obres destacades:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Vanguardia, Nota de la defunció

Enllaços externs i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Article a la Revista Serra d'Or: "El nou eixamplement de Barcelona". El futur urbanístic de Barcelona.- Josep M. Martorell, Manuel Ribas i Piera, Francesc Escudero i Ribot, Oriol Bohigas. Any IV, número 3, març 1962.
  • Escudero Ribot, Francisco. Comunicación que bajo el título "Ponderación en la medida de la ciudad: tamaño y densidad" presenta a la 2a. ponencia del I Congreso Nacional de Urbanismo. Barcelona, 1959. 16 p.; 31 cm.
  • Coautor del Pla d'Urbanització de la zona del Tibidabo.