Francesc Espriu i Puigdollers

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Espriu)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Espriu i Puigdollers
Dades biogràfiques
Naixement 1916
Esparreguera
Mort 28 d'octubre de 2008 (91/92 anys)
Activitat professional
Ocupació Pintor i activista polític
Modifica dades a Wikidata

Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916Barcelona, 28 d'octubre de 2008)[1] va ser un pintor i activista polític català, parent llunyà de Salvador Espriu.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i el 1932 es va afiliar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), on era representant dels estudiants de belles arts.[3] També formà part dels escamots d'Estat Català amb els quals va prendre part en els fets del sis d'octubre de 1934.[4] El setembre del 1936, durant la guerra civil espanyola, marxa voluntari al front d'Aragó on participà en la batalla de Belchite; després li diagnosticaren una malaltia greu i fou alliberat de tornar al front.

En acabar la guerra marxà a l'exili i fou internat al camp d'Argelers. A Perpinyà es retroba amb Alexandre Cirici Pellicer i altres antics membres del FNEC i reben un ajut del Comitè Britànic d'Ajuda als Refugiats perquè puguin estudiar a Montpeller, amb Ernest Fouard i Camille Descosy. Allí hi troba, entre altres Josep Pallach, Màrius Torres, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Cruells i Pompeu Fabra.

El 1940 participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC), i el 25 de gener de 1941 torna a Barcelona clandestinament, on forma part d'un grup que inicia un servei d'informació en col·laboració amb els aliats. El 25 de novembre de 1943 Espriu fou detingut en l'anomenada "caiguda dels cinquanta"[5] i condemnat a dos anys de presó a la Model, d'on surt el 4 de novembre de 1945.

Quan surt de la presó segueix dedicat plenament a la pintura i a l'escultura (estatuetes de terracota), i comença a exposar el 1948. El seu estil no segueix ni l'avantguardisme de moda ni la pintura comercial, l'estil que ell descriu com a 'realisme interior' no és ni entès ni reconegut en la Barcelona grisa del primer franquisme. Viu sense luxes, tot i exposar amb èxit de crítica a la Sala Gaspar el 1953. Participa en la redacció de la revista Ariel, fins que perd tota la seva obra i pertinences en un incendi el 1960, és llavors quan decideix traslladar-se a París amb la família. Allà, participa regularment a les exposicions col·lectives d'artistes independents, i en solitari a partir del 1966, també exposa a Tòquio i més endavant a Barcelona 1974 i a Madrid 1975.

Torna a Catalunya el 1979. A cavall entre Barcelona i Vilaverd (Conca de Barberà), segueix pintant, dibuixant i fent escultura (terracotes) fins a l'últim dia de la seva vida, exposant amb èxit arreu de la geografia catalana.

No deixa mai ni la lluita per la llibertat de Catalunya ni la militància al Front Nacional de Catalunya de qui fou el seu darrer secretari general.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor a 92 anys Francesc Espriu, militant històric del Front Nacional de Catalunya». 324.cat, 28-10-2008.
  2. «Francesc Espriu i Puigdollers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pere Cabonell i Fita. Nadal a la Presó Model 1944-1945, 2000, p. 19-25 (Biblioteca Serra d'Or). 
  4. Agustí Barrera i Puigví. «Francesc Espriu: el patriota i pintor». llibertat.cat, 07-12-2008.
  5. Díaz i Esculues, Daniel. El Front Nacional de Catalunya (1939-1947). Barcelona: Edicions La Magrana, 1983, p. 62. ISBN 84-7410-112-3. 

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Zeneida Sardà. Francesc Espriu o la màgia dels colors. Lleida: Pagès Editors, 2005. ISBN 84-9779-332-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]