Francesc Ferrer Pastor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Ferrer Pastor
Dades biogràfiques
Naixement 1918
la Font d'En Carròs
Mort 11 de juliol de 2000
València
Activitat professional
Ocupació Lexicògraf valencià
Dades familiars
Cònjuge Vicenta Escrivà Peiró
Pares Regina Pastor Frau i Vicent Ferrer Moreno

Lloc web http://fundacioferrerpastor.org/
Modifica dades a Wikidata

Francesc Ferrer Pastor (la Font d'En Carròs, la Safor, 1918 - València, 11 de juliol de 2000)[1] va ser un important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i a normalitzar la llengua catalana al País Valencià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En ple segle XX, el fracàs de la II República espanyola i la consolidació del règim franquista presagiaven el final dels darrers reductes de resistència al procés de substitució lingüística. Foren proscrits els usos públics de la llengua i, inicialment, només s'autoritzaven les manifestacions literàries més innòcues: els versos jocfloralescos i devots.

Enmig d'aquell panorama asfixiant per a la cultura pròpia, un grup de valencians arrecerats en Lo Rat Penat aconseguien transmetre a les noves generacions el conreu culte de la llengua en espera de temps millors. Entre els integrants del grup hi havia un humil corrector de proves d'impremta, primer (1914) de Levante i a Jornada on va sofrir un accident laboral en què va perdre la mà esquerra. I, després a la impremta de Federico Doménech al diari Las Provincias. Era Francesc Ferrer Pastor, natural de la Font d'En Carròs però resident des dels 6 anys a la ciutat de València.

Va assistir, el 1948, al primer curs de llengua i literatura de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador, Enric Valor, Enric Matalí i Timoneda i Josep Giner. Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i es va integrar en la plantilla de professors, la qual cosa li va permetre establir unes bones relacions amb ells.

De dreta a esquerra Francesc Ferrer Pastor, Enric Matalí i Timoneda i el primer de l'esquerra, Ricard Sanmartín Bargues.

Atés que l'únic gènere literari consentit en els primers anys del franquisme era la poesia jocfloralesca i religiosa, aviat concebé la idea que una de les millors formes de potenciar el conreu culte del valencià era redactant un diccionari de rimes. El Diccionari valencià ordenat alfabèticament per a servir de Diccionari de la Rima per Francesc Ferrer Pastor, amb la col·laboració de Josep Giner va aparéixer en forma de fascicles el 1955 i com a volum únic el 1956, amb un tiratge de 1.000 exemplars. Constava de més de 42.000 mots i la seua publicació va ser possible gràcies a les subscripcions, majoritàriament valencianes, i al generós suport de l'il·lustre patrici Nicolau Primitiu Gómez Serrano.

El 1955 Enric Matalí i Timoneda es féu càrrec desinteresadament de l'administració completa de la primera edició del Diccionari Valencià i de la Rima de Francesc Ferrer i Pastor.[2][3]

Exhaurida la primera edició, Ferrer Pastor, ara sense la col·laboració de Giner, en tragué una segona en dos volums de 5.000 exemplars i més de 24.000 mots nous. Ara bé, per la seua naturalesa, el primer Diccionari de la Rima havia de ser una obra destinada a minories i, per tant, poc útil per a salvaguardar la memòria de la llengua en aquells anys difícils.

En aquelles circumstàncies, el camí més eficaç per a arribar al major nombre de valencians era la publicació i difusió de vocabularis bilingües. I, sense cap ajuda institucional, es va posar a confegir i a editar als seus tallers d'impressor el Vocabulari Valencià-Castellà el 1960. Poc després, el 1967 publicà el Vocabulari Castellà-Valencià i, finalment, la suma de tots dos, titulada Vocabulari Castellà-Valencià. Valencià-Castellà el 1968. Aquest últim, amb constants milloraments, no cessa de reeditar-se i acompanya a milers i milers de valencians, abans de l'Estatut d'Autonomia (1982), en l'aprenentatge de la llengua. A més a més, perquè no hi haguera cap dificultat a l'hora de consultar-lo, va publicar el 1973 les Lliçons d'ortografia.

Després de l'Estatut d'Autonomia, que va assegurar la presència del valencià a l'escola, Ferrer Pastor s'adaptà a les noves circumstàncies i publicà un ambiciós Diccionari General (1985) i un útil Vocabulari Valencià Escolar (1987).

El Diccionari General, l'obra lexicogràfica valenciana més important fins al moment, va ser la resposta immediata de Ferrer Pastor a un dels reptes que plantejava la incorporació oficial de la llengua al sistema educatiu valencià. Calia disposar d'un bon diccionari general, capaç de satisfer les necessitats d'un públic cada vegada més nombrós i exigent.

Comptat i debatut, el conjunt de l'obra de Francesc Ferrer Pastor constitueix una contribució impagable a la nostra llengua, tant en els moments anteriors a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia com després perquè ha servit de suport a la tasca didàctica de tants mestres i professors de valencià i en valencià.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Diccionaris[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari de la Rima, València, Federico Doménech, 1956.
  • Vocabulari Valencià-Castellà, València, Sicània, 1960.
  • Vocabulari Castellà-Valencià, València, Sicània, 1966.
  • Vocabulari Castellà-Valencià. Valencià-Castellà, València, Sicània, 1968.
  • Diccionari de la Rima. Diccionari General, València, Denes, 1985.
  • Diccionari Valencià Escolar, València, Denes, 1989.
  • Diccionari Escolar Valencià-Castellà i Castellà-Valencià, Paiporta, Denes, 1994.
  • Diccionari de Refranys, Paiporta, Denes, 2002.

Gramàtiques i textos per a tipògrafs[modifica | modifica el codi]

  • Lliçons d'ortografia, València, Fermar, 1973.
  • Gramàtica valenciana, Paiporta, Denes, 1994.
  • Normes de correcció d'originals i proves d'impremta, Paiporta, Denes, 1994.

Narrativa infantil[modifica | modifica el codi]

  • I a eixe, samaruc!, València, Denes, 1990.
  • Per què el rei Gaspar té els cabells blancs?, València, Denes, 1993.
  • Els gossos i la prevenció d'accidents, Paiporta, Denes, 1994.
  • “Sòcrates”. Una de burros, Paiporta, Denes, 1994.
  • El suc de cervell i la dona, Paiporta, Denes, 1994.
  • L'abella baralladissa, Paiporta, Denes, 1994.
  • Car all, car all, carall, Paiporta, Denes, 1995.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Ferrer i Pastor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cortés, Santi (ccordinador) (2013). Ensenyar valencià en temps difícils (en catalán). Fundació Carles Salvador. ISBN 978-84-940225-4-8.
  3. http://www.levante-emv.com/media/documentos/2006-05-12_DOC_2006-05-05_01_26_04_posdata.pdf



Enllaços externs[modifica | modifica el codi]