Francesc Figueras i Pacheco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Figueras i Pacheco
 Cronista de la ciutat d'Alacant
1910 – 1960
← Rafael Viravéns[1]
Dades biogràfiques
Naixement 13 de desembre de 1880
Benalua Alacant
Mort 21 de març de 1960(1960-03-21) (als 79 anys)
Alacant
Sepultura El Jardí del Silenci (des de 2009)
Al Cementiri de Municipal
Nacionalitat Espanyola
Ciutadania Espanya
Educació Doctorat de Dret (1910)
Alma mater Universitat de València
Es coneix per Geografía de la provincia de Alicante (1914)
Activitat professional
Ocupació Escriptor, historiador
Ocupador Ciutat d'Alacant
Modifica dades a Wikidata

Francesc Figueras i Pacheco (Barri de Benalua de la ciutat d'Alacant, 13 de desembre de 1880 - Alacant, 21 de març de 1960) va ser un historiador valencià. Va ser cronista de la ciutat d'Alacant.[2]

Va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de València l'any 1896, estudis que va haver d'interrompre a causa de dues cataractes als ulls que el van deixar cec a l'edat de 17 anys. No va finalitzar la llicenciatura fins a l'any 1907, obtenint el doctorat per la Universitat de Madrid el 1910. Aquest mateix any va ser nomenat Cronista Oficial de la Ciutat d'Alacant, càrrec que va gaudir fins a la seua mort l'any 1960. Durant els anys 1934 i 1936, va dirigir les excavacions arqueològiques del Tossal de Manises, a l'Albufereta alacantina. També va fer excavacions a la illeta de El Campello i a Xàbia. Al llarg de la seua vida, va ser membre de diverses Acadèmies i Institucions culturals d'àmbit nacional i local, com ara la Reial Acadèmia de la Història, Lo Rat Penat, la Institució Alfons el Magnànim o l'Institut d'Estudis Alacantins.

El seu primer llibre, La Universidad española. Hoy y mañana (1903) va ser prologat per Hermenegildo Giner de los Ríos. Posteriorment va publicar nombrosos assajos i estudis sobre temes relacionats amb Alacant, principalment sobre arqueologia de diferents llocs de la província, dret consuetudinari i costums. Cal destacar entre les seues obres no literàries Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante; Alicante y su folclore (1955); Historia del Turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955); Dos mil años atrás (1959); així com la seua monumental Geografía de la provincia de Alicante (1914) inclosa en la Geografia General del Reino de Valencia, editada per Alberto Martín Vicente.

Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló.

L'1 de novembre de 2009, les seves restes van ser les primeres transferides, junts amb les de José Maria Py, al Jardí del Silenci, al Cementiri Municipal d'Alacant, en «en homenatge a totes aquelles persones que van tindre a Alacant l'eix de les seues vides».[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

No ficció
  • La Universidad española. Hoy y mañana (1903)
  • Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante
  • Alicante y su folclore (1955)
  • Historia del Turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955)
  • Dos mil años atrás (1959)
  • Geografía de la provincia de Alicante (1914) en la Geografia General del Reins de Valencia
Ficció
  • Improntas levantinas
  • La Deidad del Sol
  • Volutas de Fuego.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Juan José, «Francisco Figueras Pacheco: genio y figura» (castellà), Associació cultural Alacant Viu, 15 de novembre de 2007
  2. «Francesc Figueras i Pacheco». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Un homenaje eterno» (castellà), informacion.es, 1 de novembre de 2009

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978 (castellà). València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X