Francesc Fontanals i Mateu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Fontanals i Mateu
Dades biogràfiques
Naixement 20 de gener, 1900
Mataró, Maresme
Mort 2 de juliol, 1968
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Soka
Activitat professional
Ocupació Dibuixant i pintor
Modifica dades a Wikidata

Francesc Fontanals i Mateu (Mataró, Maresme, 20 de gener de 1900 - Barcelona, Barcelonès, 2 de juliol, 1968) fou un dibuixant i pintor català, germà de l'escenògraf Manuel Fontanals i Mateu.

Cursà estudis en l'Escola d'arts i oficis de Barcelona. En la seva primera època, es donà a conèixer com a pintor, amb notable èxit, cultivant el gènere paisatgista. Viatjà per l'estranger (Mèxic, Itàlia, Nova York i París, completant la seva formació artística. S'acredità com a dibuixant en publicacions humorístiques i infantils; així els seus treballs que, amb el pseudònim d'Acit publicà abans de la guerra civil espanyola, en la revista El Virolai; així com les seves col·laboracions en una altra revista catalana, El Be Negre, signades amb el pseudònim de Soka.

S'ha de considerar, així mateix, la seva vessant d'escenògraf, activitat en què donà les primeres passes al costat del seu germà Manuel. Conclosa la guerra de tres anys espanyola, tingué com a company en les seves empreses escenogràfiques al dibuixant Emili Ferrer i Espelt. Al costat d'en Ferrer, aconseguí el premi italià Maschera d'Argento, guardó a les seves tasques de la temporada 1948-49; també amb en Ferrer, feu els decorats per a La Venta de los Gatos, les revistes vieneses d'Arthur Kaps i Franz Joham i diverses produccions de Carmen Amaya, Celia Gámez, Gasa i Duisberg. El dramaturg català Josep Maria de Sagarra li confia sempre l'escenografia de les seves peces teatrals.

En la revista Destino assoliren gran popularitat els seus acudits gràfics a la vida barcelonesa, sota el pseudònim de Jip. en les avui desaparegudes galeries Pictoria, de Barcelona, el 1942 efectuà una exposició que fou comentada favorablement de paisatges urbans, executats amb una personalíssima tècnica. A Itàlia treballà així mateix com a decorador per a les revistes de Walter Chiari, Nino Taranto i Wanda Osiris. El 1935, també amb Emili Ferrer, havia aconseguit la medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives celebrades a París.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]