Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt
Biografia
Naixement1408
Mort1480 (71/72 anys)
Família
FillsSerafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Querubí Joan de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
PareBernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt (1408 - Esglésies? 1480), baró de Nules i primer comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Ascendència i descendència[modifica]

Fill de Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, conegut també per Ramon de Riu-sec, es casà amb Francesca de Montcada, de qui va enviudar sense fills. Es tornà a casar amb Betriu d'Urrea Centelles, filla del I Comte d'Aranda i virrei de Sicília. D'aquest matrimoni nasqueren dos fills Serafí i Querubí, i dues filles, Beatriu i Estefania.[1] Se li atribueix un fill il·legítim, Jordi de Centelles.

Biografia[modifica]

Amb només 12 anys va marxar amb son pare Bernat de Centelles a Itàlia, amb l'estol d'Alfons el Magnànim cap a Nàpols. L'any 1433 heretà tots els títols i senyorius peninsulars i illencs de son pare. Conseller, camarlenc i amic del rei, va lluitar a les campanyes d'Itàlia (1433-1458) on va rebre noves possessions i el títol de Comte d'Oliva el 1449, participant el 1454 durant la guerra catalanogenovesa en la Batalla naval de Ponça.[2] En la bula d'or on el magnànim li atorgava el títol de comte es fa recompte de les seues gestes: les campanyes d'Itàlia per la conquesta del Regne de Nàpols; la guerra amb Castella, en la qual fou mariscal; les expedicions contra els turcs i tunisians, etc.[3]

Amb els càrrecs i gestes militars, com el govern de determinats castells de Sardenya, va dur endavant altres missions civils, o l'exercici de càrrecs palatins de confiança. El nomenament més honrés fou el de Governador General del Regne el 1478 fins a la seua mort, càrrec que també ocupà el seu gendre Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina i casat amb Beatriu de Centelles.

A més de les donacions reials, Francesc Gilabert de Centelles fou qui més va contribuir a l'engrandiment dels seus estats amb la compra de petits senyorius circumveïns, com ara l'adquisició de la baronia de Murla (1463), la de Pego (1473) i les d'Orba i Laguar (1476).[4]

La seua mort sembla que es va produir a Sardenya mentre negociava la recuperació de béns confiscats a la seua germana. Havia fet testament l'11 de gener en presència del notari Antoni Barrera, la data exacta seria a primeries del 1480, ja que Beatriu d'Urrea pren possessió de l'herència com a tutora dels seu fill Serafí el 25 de febrer de 1480, segons un pergamí conservat a l'AHN.[4]



Precedit per:
-
Comte d'Oliva
1421-1433
Succeït per:
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea

Referències[modifica]

  1. Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 54, ISBN 84-6056972-1
  2. «Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 53, ISBN 84-6056972-1
  4. 4,0 4,1 Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 55, ISBN 84-6056972-1

Enllaços externs[modifica]