Francesc Laporta i Mercader

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Laporta i Mercader
Biografia
Naixement28 juny 1857 Modifica el valor a Wikidata
Sants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Rubí (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, empresari i pedagog Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Francesc Laporta i Mercader (Santa Maria de Sants, 28 de juny del 1857[1] - Rubí, 25 d'agost [2] del 1900) fou un pianista, compositor i pedagog català.

Biografia[modifica]

Francesc de Paula Laporta s'inicià en la música amb el seu pare, organista de Santa Maria de Sants, i ingressà en la universitat per estudiar Filosofia i lletres mentre estudiava piano amb Josep Ferrer i Esteve i harmonia i composició al Conservatori del Liceu amb Marià Obiols i Tramullas i Josep Rodoreda. Fou director de la societat coral El Porvenir de Sants (1876-1886), el 1883 feu de pianista del "Café del Siglo XIX" [3] i el 1885 al "Café Delicias". Aconseguí per oposicions les places de professor de l'escola de música de la Casa de la Caritat, primer, i el 1895 i fins a la mort, de l'Escola Municipal de Cecs i Sord-muts. La seva mort prematura, després d'un temps de recés a Rubí, motivà un homenatge al que assistiren els mestres Rodoreda, Josep Garcia Robles, Claudi Martínez Imbert i Cosme Ribera, on s'executà [4] una Elegia per a veus soles que li dedicà Celestí Sadurní. Entre els seus deixebles hi hagué el seu nebot Jaume Pahissa i Jo. La seva biblioteca la comprà Joan Carreras i Dagas i posteriorment passà a la Biblioteca de Catalunya.[2][5]

Va ser compositor [4] de peces per a banda, orquestra, quartet de corda amb piano i harmònium, cançons per a veus de tiple, contralt i baríton, i hom el distingí amb premis [3] a diversos concursos. Al concert necrològic que se li dedicà el 30 de setembre del 1900 se li estrenà pòstumament una peça per a coral. Posà músic a poetes com Josep Franquesa, Jacint Verdaguer i Apel·les Mestres [6] i va fer molts arranjaments d'obres d'autors diversos.

El seu germà Jacint Laporta i Mercader (1854-1938) fou un famós metge i escriptor.

Obres[modifica]

  • Alborada, fantasia militar per a banda (1880)
  • Allà d'allà (1900)
  • La barretinaire (1900), cançó sobre una poesia de Jacint Verdaguer [2]
  • La festa Major (1878), cançó amb lletra d'Emili Coca, premi del "Certamen Clavé" 1878
  • Misa breve
  • Misa de requiem
  • Misa de gloria
  • ¡Morta! (1879), cançó amb lletra de F. Mateu, premi del "Certamen Clavé" 1879
  • Pepita, americana (1890), per a banda [7]
  • Rosario
  • Salve Regina
  • Sardana (1890), per a piano
  • Sinfonía (1877), per a orquestra
  • Tantum ergo

Per a piano[modifica]

  • Amapola, polca [7]
  • Andante
  • Gavota (1892) [7]
  • Marcha solemne (1890) [7]
  • Minueto
  • Los Mossos de l'Esquadra
  • Los municipales de Sans
  • Los polissons
  • Romanza sin palabras [7]

Instruments diversos i veu[modifica]

  • A la luz de la alborada, per a 2 tenores i guitarra
  • Abril i mayo, veu i acompanyament, tenora i guitarra

Música de cambra[modifica]

  • Cançó de tardor, per a quartet de corda
  • Capricho, per harmònium i piano
  • Duetto, per a flauta i piano
  • Fantasía sobre motivos populares catalanes
  • Lágrimas fecundas
  • Marcha Festival per a quartet de corda
  • Marcha Festival per a quintet de corda
  • Scherzo, per a clarinet i piano
  • Soneto, per a violí i piano
  • Temas i Variacions, per harmònium i piano

Cor[modifica]

  • Ave Maria Stella (1880)
  • Canción al Nacimiento del Señor (1890), amb un fragment d'una poesia de Félix Lope de Vega y Carpio [7]
  • Coplas a los 7 dolores de la Santísima Virgen (1892), a dues veus iguales i acompanyament d'orgue [7]
  • La Festa Major (1878)
  • Goigs de Nostra Senyora de Montserrat (1880), amb lletra de Jacint Verdaguer [7]
  • Gozos de la Inmaculada Concepción (1890), per a tres veus i harmònium [7]
  • Las Golondrinas, idilio a voces solas (1881), premi "Liceo Brigantino de la Coruña" 1882 a la millor composició de l'any per a orfeó [8]
  • Himno a las Artes (1880)
  • Himno a Nuestra Señora de la Académia (1879)
  • Letania la auretana (1878)
  • Lo Molí (1878)
  • La nit de Sant Joan (1881)
  • Stabat Mater (1891), a tres veus amb acompanyament d'harmònium [7]

Música per a l'escena[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La semana en Barcelona». La Vanguardia, 07-10-1900, pàg. 1-2.
  2. 2,0 2,1 2,2 «En Francisco Laporta y Mercader». Diari de Catalunya, 29 agost 1900 (edició del vespre), pàg. 2.
  3. 3,0 3,1 «Noticiario». La Vanguardia, 01-09-1883, pàg. 4.
  4. 4,0 4,1 «En honor d'En Francisco Laporta y Mercader». Catalunya Artística, 20-09-1900, pàg. 243.
  5. Aviñoa, Xosé. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62.  Tom X, pàg. 30
  6. «Necrològica». Catalunya Artística, núm. 12, 30-08-1900, pàg. 191.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 Diverses obres, digitalitzades a la «Biblioteca Digital Hispánica». [Consulta: 1 agost del 2014].
  8. «Noticiario». La Vanguardia, 11-07-1882, pàg. 5.

Enllaços externs[modifica]