Francesc Martorell i Peña

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Martorell i Peña
Francesc Martorell i Peña.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 19 de novembre de 1822
Barcelona
Mort 9 de novembre de 1878 (55 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació antiquari, arqueòleg i numismàtic
Llengua català
Modifica dades a Wikidata

Francesc Martorell i Peña (Barcelona, 19 de novembre de 1822ibid., 9 de novembre de 1878) va ser un català corredor reial de canvis i comerciant/antiquari de professió. També fou viatger, estudiós de la numismàtica, naturalista aficionat (especialment a la malacologia), arqueòleg de nom (pioner estudiós de l'arqueologia balear i dels seus monuments megalítics). Va estudiar els vestigis de la colonització grega de l'àrea catalana i insular, i va centrar la seva investigació en les construccions talaiòtiques de Balears i nuràgiques de Sardenya, localitzant estructures fins llavors desconegudes. El 1868 va visitar l'Alguer per estudiar els nurags sards i hi descobrí la supervivència de la llengua catalana.

Al llarg de la seva vida va reunir una gran col·lecció d'objectes, una miscel·lània típica de l'època, incloent espècimens d'història natural -zoologia, botànica, geologia, fòssils- objectes arqueològics, llibres i numismàtica.[1]

A la seva mort, amb només 56 anys (1878), per evitar que les col·leccions que havia reunit es dispersessin, va donar a la ciutat de Barcelona, amb un llegat testamentari de 27 de novembre de 1876, el conjunt de les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia i la seva biblioteca, a més d’una dotació econòmica de 125.000 pessetes per conservar totes les peces.[2]

El capital que va deixar el Francesc Martorell tenia, a més, un altre propòsit. Amb les rendes, s’havia de crear un premi quinquennal dotat de 20.000 pessetes per a la millor obra d’arqueologia espanyola, impresa o manuscrita, obert tant a propostes d’investigadors nacionals com estrangers, sempre que estiguessin redactades en castellà, català (en les bases fins a 1932), francès, italià o portuguès, o bé en alemany i anglès adjuntant-ne un resum en espanyol.

Quatre anys després de la seva mort, el 1882, es va inaugurar el Museu Martorell, el primer museu de titularitat pública de Catalunya i el primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, i que junt a l’Hivernacle i l'Umbracle, aquest també finançat per Martorell, van formar el nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals.

En Sessió Pública, de 16 d’agost de 1882, es va acordar que rebés el nom de Museu Martorell d’Arqueologia i Ciències Naturals. El Museu va anar canviant de nom i van anar creixent les col·leccions fins a arribar a l’actual Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella.[3]

La col·lecció de numismàtica, en aquell moment, ja contenia 1.600 monedes de totes les sèries hispàniques, des de l’antiguitat fins al segle XIX, 120 monedes de Portugal i 70 medalles.

Aquesta col·lecció s’anava ampliant i, quan es va crear el Gabinet Numismàtic, el llegat Martorell ja tenia unes 3.000 monedes. També li foren dedicades algunes espècies de mol·luscs.[4]

El llegat Martorell va venir a representar la possibilitat d'exposar a l'interès i a la curiositat del públic una col·lecció de la categoria de les del British Museum (1759), del Museu d'Història Natural de Madrid (1776) o del Museu Nacional d'Història Natural de Paris (1793), complint d'aquesta manera l'ideal de progrés intel·lectual i moral de la Renaixença catalana.

L’Exposició Universal de 1888 a Barcelona va ser un enorme èxit econòmic i cultural, que va deixar a la ciutat un enorme patrimoni arquitectònic i cultural. El llegat de Francesc Martorell va ser un element fonamental per a la ciutat de Barcelona, que s’havia compromès a situar l'Exposició Universal de 1888 al Parc de la Ciutadella.

Des de 1898, amb el concurs dels vocals de la Junta, s’hi van impartir classes pràctiques als alumnes de les escoles municipals, i més de tres mil cinc-centes persones el van visitar durant el mes de setembre de l'any següent.

Els estudis de Francesc Martorell Apuntes Arqueológicos (1879)[5] van ser publicats, després de la seva mort, pel seu germà Juan i la col·laboració de Salvador Sampere i Miquel. Els llibres corresponen a temàtica geològica. Van ser publicats els anys 1838, 1852 i 1856. Es poden consultar a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Julio GOMEZ-ALBA. El Museo de Geología de Barcelona: desde su fundación a la Junta de Ciencias Naturales (1872-1905). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 1: 7-34 (1990)
  2. Rebeca C. Recio-Martín, Cecilia Casas-Desantes. ‘Miradas’, Páginas de la Historia. Una obra inédita. Exposición temporal del 24 de abril al 24 de mayo de 2012, Museo Cerralbo. Madrid. http://museocerralbo.mcu.es/web/docs/publicaciones/catalogosDeExposiciones/paginas_historia.pdf
  3. http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/?vgnextchannel=0000001438743764VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES
  4. «Francesc Martorell i Peña». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. http://ddd.uab.cat/record/59710