Francesc Mestre i Bas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Mestre i Bas
Francesc Mestre.jpg
Biografia
Naixement 1941
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Galeria Francesc Mestre Art
Activitat
Ocupació Galerista, publicista, marxant d'art

Lloc web http://www.francescmestreart.com
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Mestre i Bas (Barcelona, 1941) és un galerista i publicista català. Des de 1970, ha dirigit diverses galeries d'art a Barcelona, com ara la Sala Adrià i la galeria René Metras, i ha estat el marxant d'artistes com Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres. L'any 2001 inaugura la Galeria Francesc Mestre Art.

El 2006 el Museu de Valls va dedicar una exposició a aquesta galerie: Galeria Adrià, Un punt de referència en l'art dels setanta a Catalunya.[1] Francesc Mestre és eclèctic en els seus gustos i no pretenia seguir una tendència. La primera exposició plenament dirigida per ell va ser la dels joves Sergi Aguilar, Xavier Serra de Rivera i Miquel Vilà.[1]

D'aquesta exposició neix la relació amb el publicista Lluís Bassat, que es va fer soci de la Galeria Adrià. Al catàleg de l'exposició[2] explica: «Vaig comprar el quadre Bañista i vaig iniciar una relació de confiança tan gran amb Miquel Adrià i Francesc Mestre que poc temps després comprava el 35% de la galeria i convencia uns amics meus perquè en compressin un altre 35%. No vam guanyar diners. Vam guanyar molt més. Jo l'amistat d'en Miquel, d'en Francesc i d'un grup d'artistes pels quals sento devoció. […] Des d'aleshores he compartit els seus èxits amb gran alegria i mai he oblidat el talent d'en Francesc Mestre, que fou capaç de reunir-los; la valentia i la visió d'en Miquel Adrià; la humanitat d'Emília Guàrdia, així com els darrers temps amb Xesc Barceló.»

Després d'alguns anys a la galeria René Metras, Francesc Mestre va treballar als fons d'inversió de Banca Catalana, a la sala Vayreda i, a la galeria Àmbit. El 2001 finalment com a marxant independent va obrir la seva pròpia galeria, «Francesc Mestre Art» especialitzada en paper, dibuix i gravat, així com en la recuperació de mestres del dibuix de la tradició catalana.[3][4]

Amb motiu del desè aniversari de la galeria l'historiador Francesc Fontbona escriu:[5] «Francesc Mestre, el galerista, té una llarga trajectòria lligada a l'art contemporani, a través de les galeries que els anys 60 i 70 varen tenir molt pes en el desvetllament d'una nova sensibilitat artística en el nostre país, com l'Adrià o la René Metras. Aleshores, però, el seu nom només era en la ment dels habituals d'aquestes sales d'art o del món de les galeries barcelonines. Aquest historial n’ha fet un gran coneixedor no sols de l'art català del segle XX en l'aspecte estètic, sinó de les seves implicacions sociològiques, i naturalment de les vivències molt directes de fets i actituds que ajudarien a conèixer i interpretar l'evolució del món artístic nostre des de la postguerra, i per això si algun dia es decidís a escriure el seu llibre […] ens oferiria un document magnífic, no d'anècdota, sinó -com diria Eugeni d’Ors- de categoria.» o encara: «Les dimensions de la galeria Francesc Mestre, el fet d'estar a peu de carrer i l'esforç que el seu propietari ha fet posant els seus quadres a uns preus raonables […] han contribuït molt a desvetllar en afeccionats fins aleshores tímids una incipient activitat de col·leccionistes.»

El 2012 va rebre el Premi Acca2012 de l'Associació Catalana de Crítics d'Art en la categoria «Galeries. Art modern i de recerca històrica».[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rosès, 2006, p. 22.
  2. Rosès, 2006, p. 33.
  3. Vidal i Oliveras, Jaume. Galerisme a Barcelona 1877-2012. Ajuntament de Barcelona, 2012, p.206. ISBN 978-84-9850-427-9. 
  4. «La galeria Francesc Mestre Art celebra el desè aniversari amb l'exposició 'Deu anys i uns dies'». 3/24, 20 octubre del 2011.
  5. Fontbona, Francesc «És hora de parlar de Francesc Mestre». El Temps, 24-01-2012, p.77. «És d'ençà que obrí galeria pròpia que s'orientà en aquest sentit més especialitzat en petits formats, però en canvi d'un abast estilístic i cronològic molt més ampli, i la seva tasca aviat esdevingué molt notable per a fer entrar en el món de les arts molts que fins aleshores no gosaven fer el pas d'adquirir peces perquè segurament les trobaven poc assequibles econòmicament o, fins i tot, perquè no es veien en cor de passar la barrera que hi ha entre l'estatus del simple visitant d'una galeria i el del client actiu.»
  6. «“Bonart” rep el premi ACCA 2012 a la millor revista». Bonart, 22 març del 2013. «A més de bonart, […] es van concedir els següents premis: […] premi a la trajectòria expositiva de la galeria de Francesc Mestre»

Bibliografia[modifica]

  • Rosés, Assumpta. Galeria Adrià. Un punt de referència en l'art dels setanta a Catalunya. Valls: Cossetània, 2006, p. 104. ISBN 978-8497911962. 

Enllaços externs[modifica]