Francesc Montsalvatge i Fossas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Montsalvatge i Fossas
Francesc Montsalvatge Fossas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1853 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg Batlle de Girona
30 juliol 1909 – 22 novembre 1909
← Manuel Català i CalzadaFrancesc de Ciurana i Hernández → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, banquer Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsXavier Monsalvatje i Iglésias Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa de Francesc Montsalvatge a Besalú

Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) fou un historiador català [1] que pels seus mèrits va ser nomenat Fill Adoptiu de Besalú i membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid, així com de la de Bones Lletres de Barcelona i de l'Associació Artístico-Arqueològica [sic].

De jove mostrà ja predilecció i afecció pels treballs d'investigació històrica, i començà a visitar arxius i biblioteques, tot confrontant dades i escrivint els vint-i-sis llibres que tracten, preferentment, de les terres de l'antic comtat de Besalú i que porten el títol genèric de "Noticias históricas". La publicació d'una col·lecció de documents dels segles IX al XIII va suposar, i suposa encara avui dia, una gran aportació investigadora per tal de conèixer els orígens de la nacionalitat catalana i les fonts del dret català.[2]

Fou banquer i s'establí a Girona, on regentava una sucursal de l'empresa familiar d'Olot. Per la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde de Girona (juliol-novembre 1909). Dirigí els setmanaris olotins El Olotense i El eco de la montaña, i el 1919 publicà un treball sobre els castells del comtat de Besalú, mentre que Carles Rahola li traduí i publicà Els remences (1908).

El seu primer llibre, Besalú, su historia, sus condes, su obispado y sus monumentos (I) va sortir a la llum el 1899, i el darrer, "Los Condes de Ampurias vindicados", publicat pòstumament el 1917. Va deixar inèdites diverses monografies, les quals es van perdre el 1936. La seva biblioteca va ser donada per la seva família a la Comissió de Monuments de Girona.

Notes[modifica]

  1. Casas, Jordi «Joan Teixidor ja llueix a la galeria d'olotins il·lustres». El Punt Avui, 30-11-2013.
  2. Reis Fontanals Jaumà. Biblioteca de Catalunya:. Biblioteca de Catalunya, 1 gener 2007, p. 110–. ISBN 978-84-7845-019-0. 

Obres[modifica]