Francesc Pi de la Serra i Valero

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Pi de la Serra)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaQuico Pi de la Serra
Homenatge Joan Oliver Quico Pi de la Serra.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Francesc Pi de la Serra i Valero
6 d'agost de 1942 (1942-08-06) (75 anys)
Santa Caterina (Ciutat Vella), Barcelona
Activitat professional
Ocupació Cantautor
Gènere Nova cançó, Cançó, blues
Instrument veu i guitarra
Artistes relacionats Els Setze Jutges
Altres dades
Partit polític Barcelona en Comú
Modifica dades a Wikidata

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1962 S'incorpora al grup Els Setze Jutges. Forma el grup Els quatre gats.
  • 1964 Obté el Gran Premio del Disco Espanyol pel seu segon disc L'home del carrer, gravat amb René Thomas.
  • 1967 Recital al Palau de la Música Catalana. Presenta el seu primer llarga durada (LP).
  • 1968 Recital al Palau de la Música Catalana amb Raimon i Ovidi Montllor.
  • 1971 Participa en el Festival Panafricà a l'Alger.
  • 1974 Recital a la sala Olympia de París. Enregistra un disc en directe, editat a diferents països. Actua a Portugal després de la Revolució d'abril. Actua a Santo Domingo.
  • 1975 Actua a Mèxic, Canadà, Cuba i els Estats Units. Recital al Palau de la Música Catalana.
  • 1976 Diverses actuacions als Estats Units. Recital al Palau Municipal d'Esports de Barcelona, davant de vuit mil persones. Recital al Teatre Alcalà de Madrid.
  • 1978 Actua a Cambridge i a Londres. Participa en les Setmanes Catalanes de la ciutat de Berlín. Primeres actuacions a la Plaça del Rei a Barcelona.
  • 1979 Gira per diversos països europeus. Espectacle conjunt amb Maria del Mar Bonet al Teatre Romea de Barcelona. Recitals a la Plaça del Rei acompanyat de François Rabbath.
  • 1980 Actua a Alemanya i Portugal.
  • 1981 Gira pel nord de la península. Actua a Itàlia i Portugal.
  • 1982 Comença a treballar amb Joan Albert Amargós.
  • 1983 Es publica el llarga durada Pijama de saliva.
  • 1984 Presenta Els dijous d'en Quico als quatre gats. Presenta el programa de Ràdio 4 La música popular.
  • 1985 Actua a l'Aula Magna de Lisboa, per presentar el seu darrer llarga durada a Portugal. Estrena el nou show Carambola, davant de la Catedral de Barcelona al costat de Paolo Conte.
  • 1986 Festival de la cançó a Berlín est. Primera participació d'un cantant català. Dirigeix i presenta a TV3 la sèrie sobre cantautors internacionals El vici de cantar. Actua a Lisboa i Colònia.
  • 1987 Participa en el disc de Lluís Miquel Silenci, gravem, amb Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat. Col·labora en un disc de Loquillo. Realitza una gira pel País Valencià amb Lluís Miquel. Actua a Portugal i a Itàlia.
  • 1988 Després de cinc anys sense gravar en solitari, treu el llarga durada Quico, rendeix-te!. Actua a Xile donant suport a la campanya pel NO al referèndum.
  • 1989 Actua al Palau de la Música Catalana, acompanyat de Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Ana Belén i Joaquín Sabina. Enregistra un doble llarga durada en directe titulat Qui té un amic. Actua a Portugal i participa en la campanya Colombia Vive que se celebra en aquell país.
  • 1993 Inicia el programa setmanal T'agrada el blues a Catalunya Ràdio.
  • 1995 Participa en la programació En Ruta per Espanya. Es publica el CD Amunt i avall.
  • 1996 Gira de presentació del disc. Actua periòdicament al Harlem Jazz Club. Actua a Barnasants.
  • 1997 Presenta l'espectacle Ni+Ni a la sala L'Espai de Barcelona. Presenta al Mercat de les Flors de Barcelona, amb Ester Formosa i sota la direcció de Pere Camps, l'espectacle ¡No pasarán! Cançons de guerra contra el feixisme.
  • 1998-2001 Es publica el CD ¡No pasarán!, amb Carme Canela. Gira de presentació de l'espectacle per Catalunya, Madrid, Aragó i País Valencià.
  • 2002 Actua al Gran Teatre del Liceu en l'Homenatge a les persones represaliades pel franquisme. Actua a Foix.
  • 2007 Presenta al CaixaForum Barcelona l'espectacle "La tramuntana epigramàtica de Fages de Climent" i el seu nou disc Tot.
  • 2011 Presenta el seu darrer treball "QuicoLabora" on mostra la seva faceta de bluesman[1]

Una de les seves cançons més belles és L'home del carrer, al·legoria sobre l'home gris i quotidià, que també ha estat interpretada per Jaume Sisa i per Joan Manuel Serrat, que la inclogué en el disc Banda sonora d'un temps d'un país.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1962 Canta les seves cançons
  • 1964 Jo sóc Francesc Pi de la Serra
  • 1966 La moral
  • 1967 Francesc Pi de la Serra (reeditat per Picap el 2008)
  • 1971 Disc-Conforme
  • 1971 Triat i garbellat
  • 1974 No és possible el que visc
  • 1974 Pi de la Serra canta les seves cançons
  • 1974 Fills de Buda
  • 1975 Pi de la Serra a l'Olympia
  • 1976 Lluita i compromís
  • 1977 Pi de la Serra al Palau d'Esports
  • 1977 Pi de la Serra a Madrid
  • 1979 Quico i Maria del Mar
  • 1979 Junts
  • 1980 Katalonien
  • 1983 Pijama de saliva (reeditat per Picap el 2008)
  • 1988 Quico, rendeix-te!
  • 1989 Qui té un amic
  • 1995 Amunt i avall
  • 1997 ¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) amb Carme Canela
  • 2007 Tot
  • 2011 Quicolabora, amb Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ressenya a Cancioneros.com» (en castellà), 17-09-2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]