Francesc Pi de la Serra i Valero

Quico Pi de la Serra

Biografia
Naixement	Francesc Pi de la Serra i Valero 6 agost 1942 (80 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	Cantautor
Membre de	Els Setze Jutges
Gènere	Nova cançó, Cançó, blues
Instrument	veu i guitarra
Artistes relacionats	Els Setze Jutges
Premis (2007)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Veu de Quico Pi de la Serra

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Cronologia

• 1962 S'incorpora al grup Els Setze Jutges i enregistra el seu primer disc a Edigsa. Forma el grup Els 4 gats, que grava quatre EP de caràcter blues-rock entre 1963 i 1965.
• 1964 Obté el Gran Premio del Disco Espanyol pel seu segon disc L'home del carrer, gravat amb René Thomas.
• 1967 Recital al Palau de la Música Catalana. Presenta el seu primer llarga durada (LP).
• 1968 Recital al Palau de la Música Catalana amb Raimon i Ovidi Montllor.
• 1971 Participa en el Festival Panafricà a l'Alger.
• 1974 Recital a la sala Olympia de París. Enregistra un disc en directe, editat a diferents països. Actua a Portugal després de la Revolució d'abril. Actua a Santo Domingo.
• 1975 Actua a Mèxic, Canadà, Cuba i els Estats Units. Recital al Palau de la Música Catalana.
• 1976 Diverses actuacions als Estats Units. Recital al Palau Municipal d'Esports de Barcelona, davant de vuit mil persones. Recital al Teatre Alcalà de Madrid.
• 1978 Actua a Cambridge i a Londres. Participa en les Setmanes Catalanes de la ciutat de Berlín. Primeres actuacions a la Plaça del Rei a Barcelona.
• 1979 Gira per diversos països europeus. Espectacle conjunt amb Maria del Mar Bonet al Teatre Romea de Barcelona. Recitals a la Plaça del Rei acompanyat de François Rabbath.
• 1980 Actua a Alemanya i Portugal.
• 1981 Gira pel nord de la península. Actua a Itàlia i Portugal.
• 1982 Comença a treballar amb Joan Albert Amargós.
• 1983 Es publica el llarga durada Pijama de saliva.
• 1984 Presenta Els dijous d'en Quico als quatre gats. Presenta el programa de Ràdio 4 La música popular.
• 1985 Actua a l'Aula Magna de Lisboa, per presentar el seu darrer llarga durada a Portugal. Estrena el nou show Carambola, davant de la Catedral de Barcelona al costat de Paolo Conte.
• 1986 Festival de la cançó a Berlín est. Primera participació d'un cantant català. Dirigeix i presenta a TV3 la sèrie sobre cantautors internacionals El vici de cantar. Actua a Lisboa i Colònia.
• 1987 Participa en el disc de Lluís Miquel Silenci, gravem, amb Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat. Col·labora en un disc de Loquillo. Realitza una gira pel País Valencià amb Lluís Miquel. Actua a Portugal i a Itàlia.
• 1988 Després de cinc anys sense gravar en solitari, treu el llarga durada Quico, rendeix-te!. Actua a Xile donant suport a la campanya pel NO al referèndum.
• 1989 Actua al Palau de la Música Catalana, acompanyat de Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Ana Belén i Joaquín Sabina. Enregistra un doble llarga durada en directe titulat Qui té un amic. Actua a Portugal i participa en la campanya Colombia Vive que se celebra en aquell país.
• 1993 Inicia el programa setmanal T'agrada el blues a Catalunya Ràdio.
• 1995 Participa en la programació En Ruta per Espanya. Es publica el CD Amunt i avall.
• 1996 Gira de presentació del disc. Actua periòdicament al Harlem Jazz Club. Actua a Barnasants.
• 1997 Presenta l'espectacle Ni+Ni a la sala L'Espai de Barcelona. Presenta al Mercat de les Flors de Barcelona, amb Ester Formosa i sota la direcció de Pere Camps, l'espectacle ¡No pasarán! Cançons de guerra contra el feixisme amb entre d'altres una nova versió de la cançó «Soldados del Pantano»
• 1998-2001 Es publica el CD ¡No pasarán!, amb Carme Canela. Gira de presentació de l'espectacle per Catalunya, Madrid, Aragó i País Valencià.
• 2002 Actua al Gran Teatre del Liceu en l'Homenatge a les persones represaliades pel franquisme. Actua a Foix.
• 2007 Presenta al CaixaForum Barcelona l'espectacle "La tramuntana epigramàtica de Fages de Climent" i el seu nou disc Tot.
• 2011 Presenta el seu darrer treball "QuicoLabora" on mostra la seva faceta de bluesman

Una de les seves cançons més belles és L'home del carrer, al·legoria sobre l'home gris i quotidià, que també ha estat interpretada per Jaume Sisa i per Joan Manuel Serrat, que la inclogué en el disc Banda sonora d'un temps d'un país.

Discografia

• 1962 Canta les seves cançons
• 1964 Jo sóc Francesc Pi de la Serra
• 1966 La moral
• 1967 Francesc Pi de la Serra (reeditat per Picap el 2008)
• 1971 Disc-Conforme
• 1971 Triat i garbellat
• 1974 No és possible el que visc
• 1974 Pi de la Serra canta les seves cançons
• 1974 Fills de Buda
• 1975 Pi de la Serra a l'Olympia
• 1976 Lluita i compromís
• 1977 Pi de la Serra al Palau d'Esports
• 1977 Pi de la Serra a Madrid
• 1979 Quico i Maria del Mar
• 1979 Junts
• 1980 Katalonien
• 1983 Pijama de saliva (reeditat per Picap el 2008)
• 1988 Quico, rendeix-te!
• 1989 Qui té un amic
• 1995 Amunt i avall
• 1997 ¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) amb Carme Canela
• 2007 Tot
• 2011 Quicolabora, amb Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica)
• 2015 Dues tasses
• 2018 T'agrada el blues?
• 2020 Cançons de combat. En directe al BarnaSants

Bibliografia

• Pi de la Serra. Espinàs, Josep Maria. Editorial Júcar. Colección Los Juglares, 1974.
• Tretze que canten. Mainat, Joan Ramon. Editorial Mediterránea, 1982. ISBN 84-85984-02-1
• Jordi Garcia-Soler: Crònica apassionada de la Nova Cançó. Barcelona. Flor del Vent Edicions, febrer de 1996. ISBN 84-89644-00-4.
• Pi de la Serra. L'home del carrer. DVD Grup Enderrock 2014. Direcció i Guió de Guillem Vidal i Sergi Martí.

Enllaços externs

• "Web amb totes les cançons de Pi de La Serra"