Francesc Pi de la Serra i Valero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaQuico Pi de la Serra
Homenatge Joan Oliver Quico Pi de la Serra.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Francesc Pi de la Serra i Valero
6 d'agost de 1942 (1942-08-06) (75 anys)
Santa Caterina (Ciutat Vella), Barcelona
Activitat professional
Ocupació Cantautor
Gènere Nova cançó, Cançó, blues
Instrument veu i guitarra
Artistes relacionats Els Setze Jutges
Altres dades
Partit polític Barcelona en Comú

IMDB: nm0681154
Modifica dades a Wikidata

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Cronologia[modifica]

  • 1962 S'incorpora al grup Els Setze Jutges i enregistra el seu primer disc a Edigsa. Forma el grup Els 4 gats, que grava quatre EP de caràcter blues-rock entre 1963 i 1965.
  • 1964 Obté el Gran Premio del Disco Espanyol pel seu segon disc L'home del carrer, gravat amb René Thomas.
  • 1967 Recital al Palau de la Música Catalana. Presenta el seu primer llarga durada (LP).
  • 1968 Recital al Palau de la Música Catalana amb Raimon i Ovidi Montllor.
  • 1971 Participa en el Festival Panafricà a l'Alger.
  • 1974 Recital a la sala Olympia de París. Enregistra un disc en directe, editat a diferents països. Actua a Portugal després de la Revolució d'abril. Actua a Santo Domingo.
  • 1975 Actua a Mèxic, Canadà, Cuba i els Estats Units. Recital al Palau de la Música Catalana.
  • 1976 Diverses actuacions als Estats Units. Recital al Palau Municipal d'Esports de Barcelona, davant de vuit mil persones. Recital al Teatre Alcalà de Madrid.
  • 1978 Actua a Cambridge i a Londres. Participa en les Setmanes Catalanes de la ciutat de Berlín. Primeres actuacions a la Plaça del Rei a Barcelona.
  • 1979 Gira per diversos països europeus. Espectacle conjunt amb Maria del Mar Bonet al Teatre Romea de Barcelona. Recitals a la Plaça del Rei acompanyat de François Rabbath.
  • 1980 Actua a Alemanya i Portugal.
  • 1981 Gira pel nord de la península. Actua a Itàlia i Portugal.
  • 1982 Comença a treballar amb Joan Albert Amargós.
  • 1983 Es publica el llarga durada Pijama de saliva.
  • 1984 Presenta Els dijous d'en Quico als quatre gats. Presenta el programa de Ràdio 4 La música popular.
  • 1985 Actua a l'Aula Magna de Lisboa, per presentar el seu darrer llarga durada a Portugal. Estrena el nou show Carambola, davant de la Catedral de Barcelona al costat de Paolo Conte.
  • 1986 Festival de la cançó a Berlín est. Primera participació d'un cantant català. Dirigeix i presenta a TV3 la sèrie sobre cantautors internacionals El vici de cantar. Actua a Lisboa i Colònia.
  • 1987 Participa en el disc de Lluís Miquel Silenci, gravem, amb Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat. Col·labora en un disc de Loquillo. Realitza una gira pel País Valencià amb Lluís Miquel. Actua a Portugal i a Itàlia.
  • 1988 Després de cinc anys sense gravar en solitari, treu el llarga durada Quico, rendeix-te!. Actua a Xile donant suport a la campanya pel NO al referèndum.
  • 1989 Actua al Palau de la Música Catalana, acompanyat de Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Ana Belén i Joaquín Sabina. Enregistra un doble llarga durada en directe titulat Qui té un amic. Actua a Portugal i participa en la campanya Colombia Vive que se celebra en aquell país.
  • 1993 Inicia el programa setmanal T'agrada el blues a Catalunya Ràdio.
  • 1995 Participa en la programació En Ruta per Espanya. Es publica el CD Amunt i avall.
  • 1996 Gira de presentació del disc. Actua periòdicament al Harlem Jazz Club. Actua a Barnasants.
  • 1997 Presenta l'espectacle Ni+Ni a la sala L'Espai de Barcelona. Presenta al Mercat de les Flors de Barcelona, amb Ester Formosa i sota la direcció de Pere Camps, l'espectacle ¡No pasarán! Cançons de guerra contra el feixisme.
  • 1998-2001 Es publica el CD ¡No pasarán!, amb Carme Canela. Gira de presentació de l'espectacle per Catalunya, Madrid, Aragó i País Valencià.
  • 2002 Actua al Gran Teatre del Liceu en l'Homenatge a les persones represaliades pel franquisme. Actua a Foix.
  • 2007 Presenta al CaixaForum Barcelona l'espectacle "La tramuntana epigramàtica de Fages de Climent" i el seu nou disc Tot.
  • 2011 Presenta el seu darrer treball "QuicoLabora" on mostra la seva faceta de bluesman[1]

Una de les seves cançons més belles és L'home del carrer, al·legoria sobre l'home gris i quotidià, que també ha estat interpretada per Jaume Sisa i per Joan Manuel Serrat, que la inclogué en el disc Banda sonora d'un temps d'un país.

Discografia[modifica]

  • 1962 Canta les seves cançons
  • 1964 Jo sóc Francesc Pi de la Serra
  • 1966 La moral
  • 1967 Francesc Pi de la Serra (reeditat per Picap el 2008)
  • 1971 Disc-Conforme
  • 1971 Triat i garbellat
  • 1974 No és possible el que visc
  • 1974 Pi de la Serra canta les seves cançons
  • 1974 Fills de Buda
  • 1975 Pi de la Serra a l'Olympia
  • 1976 Lluita i compromís
  • 1977 Pi de la Serra al Palau d'Esports
  • 1977 Pi de la Serra a Madrid
  • 1979 Quico i Maria del Mar
  • 1979 Junts
  • 1980 Katalonien
  • 1983 Pijama de saliva (reeditat per Picap el 2008)
  • 1988 Quico, rendeix-te!
  • 1989 Qui té un amic
  • 1995 Amunt i avall
  • 1997 ¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) amb Carme Canela
  • 2007 Tot
  • 2011 Quicolabora, amb Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica)
  • 2018 T'agrada el blues?

Referències[modifica]

  1. «Ressenya a Cancioneros.com» (en castellà), 17-09-2011.

Bibliografia[modifica]