Francesc Porta Vilalta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Porta Vilalta
Francesc Porta i Vilalta.jpeg
Francesc Porta amb el seu gendre el filòsof Paco Fernandez Buey
Dades biogràfiques
Naixement 27 de setembre de 1915
Lleida
Mort 30 d'octubre de 1992 (77 anys)
Modifica dades a Wikidata

Francesc Porta Vilalta (Lleida, 27 de setembre de 1915 – Lleida, 1 d'octubre de 1992) fou un corredor de comerç, activista cultural, esportiu i polític que des dels anys 1950 fins a la seua mort, participà de manera activa en la vida cultural i política de Lleida i de Catalunya.

Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l'alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l'estranger (Toulouse i Londres) i s'instal·là definitivament a Lleida l'any 1947 per exercir la seua professió de corredor de comerç. La capital de Ponent, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l'entorn catalanista i cosmopolita en què havia viscut durant els anys d'infantesa i joventut. Des dels anys 1950 del segle XX i per mitjà d'una publicació setmanal que dirigia –i que fou tancada per la censura-, Labor,[1] creà una xarxa d'intel·lectuals que treballava, en la mesura que l'època permetia i des d'un cert protocatalanisme, per a crear opinió. Josep Vallverdú i Aixalà, Manuel de Pedrolo i Molina, Guillem Viladot i Puig, Lluís Trepat i Padró, Leandre Cristòfol i Peralba, Ton Sirera, Dolors Sistac, Jaume Magre i tantíssims altres configuren el seu univers lleidatà. Amic personal també de Santiago, Eugeni i Juan Manuel Nadal Gaya, fa com ells mateixos li diuen de Labor, la Destino de Ponent.

Membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural (1968) i amic personal dels Cendrós, Carulla, Baguès, etc., és el primer president i principal impulsor de la delegació de Lleida. Activista cultural i sobretot activista social fou cridat per Jordi Pujol -donat que es coneixien des de l'any 1958-, i es converteix en un dels impulsors de CDC a Lleida. Desenganyat i traït pel que considerava el seu vell amic, va deixar la militància política tot just després d'un any d'endegar-se CDC a Lleida. El seu pensament respecte a Catalunya i Lleida queda perfectament delimitat a Lleida la gran desconeguda dins l'obra conjunta Lleida, problema i realitat [2](amb Josep Vallverdú, Simeó Miquel, Josep Lladonosa i el Pare Gabernet), publicada per Edicions 62 l'any 1967.

Entre les seues activitats cal destacar també: membre del Cine Club Amateur de Lleida;[3] President del Club Tennis Lleida [4] des de principis de la dècada de 1960 fins a mitjans de la de 1970; membre del projecte fallit d'una televisió catalana privada que s'endegà a Barcelona i que comptà amb membres destacats de Convergència Democràtica com Antoni Subirà, soci fundador de les Escoles Alba, a banda del seu activisme cultural dins i fora de Lleida, el converteixen en un personatge interessant que exemplifica perfectament “la tímida però constant oposició” al franquisme que es feia des de certs sectors benestants a Catalunya.[5]

Notes[modifica]

  1. La Banqueta.Labor en 220 números, número 16. Dolors Sistac i Sanvicén.
  2. http://www.vallverdu.org/lobra/lobra-per-a-adults/lleida-problema-i-realitat/
  3. http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/950038-lleida-homenatja-lactivista-cultural-francesc-porta.html.
  4. http://www.tennislleida.com
  5. Ibars; Jarne, Teresa; Antonieta. Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana (en català). primera edició. Lleida: Pagès Editors, 10-01-2016, p. 226. ISBN 978-84-9975-714-8.