Francesc Porta Vilalta
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1915 Lleida |
| Mort | 30 octubre 1992 (77 anys) Lleida |
Francesc Porta Vilalta (Lleida, 27 de setembre de 1915 – 1 d'octubre de 1992) fou un corredor de comerç, activista cultural, esportiu i polític que des dels anys 1950 fins a la seua mort, participà de manera activa en la vida cultural i política de Lleida i de Catalunya.
Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l'alta burgesia dels negocis per part de mare,[1] es va formar a l'estranger (Tolosa i Londres) i s'instal·là definitivament a Lleida l'any 1947 per exercir la seua professió de corredor de comerç. La capital de Ponent, en aquell moment, trencada i dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l'entorn catalanista i cosmopolita en què havia viscut durant els anys d'infantesa i joventut. Des dels anys 1950 i per mitjà de Labor, una publicació setmanal que dirigia –i que fou tancada per la censura-,[2] creà una xarxa d'intel·lectuals que treballava, en la mesura que l'època permetia i des d'un cert protocatalanisme, per a crear opinió. Josep Vallverdú i Aixalà, Manuel de Pedrolo i Molina, Guillem Viladot i Puig, Lluís Trepat i Padró, Leandre Cristòfol i Peralba, Ton Sirera, Dolors Sistac, Jaume Magre i tants altres configuren el seu univers lleidatà. Amic també de Santiago, Eugeni i Juan Manuel Nadal Gaya, fa com ells mateixos li diuen de Labor, la Destino de Ponent.
Membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural (1968) i amic dels Cendrós, Carulla, etc., és el primer president i principal impulsor de la delegació de Lleida.[1] Activista cultural i sobretot activista social, fou cridat per Jordi Pujol -donat que es coneixien des de l'any 1958-, i es converteix en un dels impulsors de CDC a Lleida. Desenganyat i traït pel que considerava el seu vell amic, va deixar la militància política tot just després dos anys d'endegar-se CDC a Lleida.[3] El seu pensament respecte a Catalunya i Lleida queda perfectament delimitat a "Lleida la gran desconeguda", publicada dins l'obra conjunta Lleida, problema i realitat (amb Josep Vallverdú, Simeó Miquel, Josep Lladonosa i el Pare Gabernet), publicada per Edicions 62 l'any 1967.[4]
Entre les seues activitats cal destacar també la seva participació en el Cine Club Amateur de Lleida;[5] la presidència del Club Tennis Lleida des de principis de la dècada de 1960 fins a mitjans de la de 1970; la participació del projecte fallit d'una televisió catalana privada (Televisió Catalana, S.A.)[1] que s'endegà a Barcelona i que comptà amb membres destacats de Convergència Democràtica com Antoni Subirà; o la seva condició de soci fundador de les Escoles Alba, un seguit de compromisos que, a banda del seu activisme cultural dins i fora de Lleida, el converteixen en un personatge que exemplifica perfectament la tímida però constant oposició al franquisme que es feia des de certs sectors benestants a Catalunya.[6]
Bibliografia[modifica]
- Ibars, Teresa; Jarne, Antonieta. Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2016. ISBN 9788499757148.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Porta Vilalta, el compromís per Lleida i per Catalunya». Grup d'Arxivers de Lleida, 14-12-2015.
- ↑ 1922-, Sistac, Dolors,. Labor, en 220 números. [Lleida]: [Ajuntament de Lleida. Cultura], DL 1991. ISBN 8460604624.
- ↑ Marín, David «Lleida homenatja l'activista cultural Francesc Porta». El Punt Avui.
- ↑ «Lleida, problema i realitat | Josep Vallverdú». [Consulta: 27 abril 2018].
- ↑ Marín, David «Lleida homenatja l'activista cultural Francesc Porta». El Punt Avui.
- ↑ Teresa, Ibars; Jarne, Antonieta. Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2016. ISBN 9788499757148.
Enllaços externs[modifica]
- «Fons Francesc Porta i Vilalta, donat a la Universitat de Lleida». Arxivat de l'original el 2018-04-28. [Consulta: 27 abril 2018].