Francesc Puig i Espert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Puig i Espert
 Governador civil de Sòria
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
30 de desembre de 1931 – 6 de novembre de 1932
 Governador civil de Palència
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
6 de novembre de 1932 – 29 de març de 1933
 Governador civil de Burgos
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
22 de gener de 1936 – 6 de juny de 1936
Dades biogràfiques
Naixement 27 de novembre de 1892
Mort 1 de març de 1967 (74 anys)
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Francesc Puig i Espert (València, 27 de novembre de 1892 - Asnières-sur-Seine, França, 1 de març de 1967) va ser un professor, polític i escriptor valencià.[1][2]

Va llicenciar-se en Filosofia i Lletres amb qualificació d’excel·lent per la Universitat de València, ampliant posteriorment els seus estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalana-aragonesa.[1] Va treballar com a mestre a l'Institut Lluis Vives de València.[1] Juntament, amb Lluís Gozalbo Paris, Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, Lluís Querol i Roso i Francesc Martinez i Martínez, va participar en la fundació del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València.[1]

Pel que fa a la seua tasca literària, va guanyar diverses Flors Naturals als Jocs Florals de València de 1920, 1921, 1926 i 1960.[1] Un any després de guanyar la seua tercera flor, va ser candidat a la presidència de Lo Rat Penat.[1] Adscrit al sector progressista, prompte el sector conservador faria que hi haguera un altre president.[1] També va presidir i ser vicepresident del Centre de Cultura Valenciana fins a la seua clausura en acabar la Guerra Civil Espanyola.[1] Va col·laborar en publicacions com València (1913), Pàtria Nova (1915), El Ninot (1923) i Taula de Lletres Valencianes (1927-1930).[1] Va escriure les obres de narrativa Raça vençuda (1915),[3] La Purissimeta (1921), Nits d’hivern (1919) i de teatre Lo que ningú sabia i Pantomima (1928), i venia publicant poesia des de 1914.[1] Va escriure la lletra de la cançó Motiu poètic (1920) de Francesc Cuesta.

Secretari de la Joventut Nacionalista Republicana des de 1915,[1] va representar a l'entitat en la Diada de la Llengua Catalana del mateix any.[1] Maçó, va estar afiliat al Partit Republicà Radical Socialista i amb la proclamació de la República va ser nomenat governador civil de Sòria el 30 de desembre del 1931, càrrec que ocuparia fins al 6 de novembre de 1932.[1] En 1933 s'afilia a Izquierda Republicana,[1] exercint de governador Civil a Palencia i Burgos en 1936.[1] Amb l'esclat de la Guerra Civil torna a València, on exerceix diversos càrrecs a València i Elx, des d'on exiliaria cap a França, on continuaria escrivint en valencià.[1] Durant la Guerra, i junt a Joan Peset Aleixandre; l'alcalde de València, José Cano Coloma i Eladio Garcia Barruete va salvar la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats de la Catedral de València de ser cremada.[4]

Raça Vençuda[modifica]

Raça Vençuda (publicat, amb normativa pre-fabriana, com a Rassa Vensuda) va ser un relat curt escrit el 1915 i només publicat al número 66 d'El Cuento del Dumenche amb il·lustracions d'Enric Pertegàs. Com altres textos de l'autor a l'època, s'hi troben influències del modernisme i del decadentisme.[5] El conte narra la història d'un noble valencià que participa en la defensa de Xàtiva en 1707, i presenta uns trets propis d'un nacionalisme valencià radical.

Referències[modifica]