Francesc Roca Rosell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1945  (80 anys)Barcelona |
| Director Nous Horitzons | |
| 1982 – 2001 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - doctorat (–1977) Liceu Francès de Barcelona |
| Director de tesi | Fabià Estapé i Rodríguez i Ernest Lluch i Martín |
| Activitat | |
| Ocupació | professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Barcelona (1967–2016) |
Francesc Roca Rosell (Barcelona, 1945) és un economista català que ha treballat com a professor d'economia a la Universitat de Barcelona entre 1967 i 2016. És considerat una de les autoritats en matèria econòmica de Catalunya.[1][2]
Biografia
[modifica]Va fer l'educació primària i secundària al Liceu Francès de Barcelona. El 1967 es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, i el mateix any va entrar-hi a treballar com a professor. A la UB també va obtenir el doctorat l’any 1977 dins del Departament de Política Econòmica, amb una tesi centrada en la política territorial i urbana a Catalunya durant el període de 1901 a 1939, va ser dirigida per Fabià Estapé i Ernest Lluch. Com a resultat d’aquesta tesi, va publicar diversos llibres, incloent El Pla Macià. De la Gross-Barcelona al pla comarcal (1977), Política econòmica i territori a Catalunya. 1901-1939 (1979), i Política, economía y espacio. 1936-1939 (1983).[2]
Entre els seus treballs professionals, Roca Rosell va exercir de director tècnic de l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny (1967-1977), institució creada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També va ser codirector, amb Lluís Monreal, del Llibre blanc dels museus de Barcelona (1979) i de la revista Nous Horitzons entre 1982 i 2001.[3]
Roca Rosell és especialista en l'estudi d'aspectes rellevants de l'urbanisme i l'arquitectura a Catalunya durant els períodes del Modernisme i el Noucentisme, amb un interès particular per la figura d'Ildefons Cerdà i la seva generació. Ha col·laborat en nombroses publicacions sobre aquests temes, com en l’obra L’urbanisme modernista, publicada a En paral·lel al Modernisme (2004), dirigida per Francesc Fontbona. També ha coordinat treballs col·lectius sobre figures com Cebrià de Montoliu i ha participat en la realització de catàlegs per a diverses exposicions.[2]
A més de les seves investigacions, ha estat coautor del llibre Les estrelles d’Europa (2002), on aborda el tema de l'europeisme català, i ha estat responsable de diversos pròlegs i presentacions d’edicions facsímils de revistes i llibres històrics, i ha col·laborat en projectes cartogràfics, com l' Atlas de Barcelona. Siglos xvi-xx (1973), on va treballar conjuntament amb Montserrat Galera i Salvador Tarragó. Un altre projecte destacat fou la investigació sobre la presència de l'art català al món, com Catalans al món. Atles de la presència catalana al món (2009), on es tracten les influències de l’art català des del romànic fins a les avantguardes. Es va jubilar el 2016.[4]
Ha col·laborat com a columnista amb diversos mitjans de comunicació:[5] Tele/eXpres (1972-79), Avui (1982-...), La Vanguardia (1983-...), El País (1984-...), Diario de Barcelona (1975-1992), El Periódico de Catalunya (1992-...), 20 minutos (2003-...), Punt Diari (2005-...).[6] També ha col·laborat redactant entrades del Diccionari d'economistes catalans (IEC, 2022) i del Diccionari de dones economistes i empresàries (2025)
En el seu vessant cívic, ha estat associat a diverses entitats, entre les quals destaquen l'Institut Cambó, Enciclopèdia Catalana, la Fundació Catalana de Salut Mental o la Fundació Ernest Lluch, entre d'altres,[6] i ha col·laborat amb el projecte Petjada Catalana.[7]
El seu fons personal està depositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.[6]
Publicacions destacades
[modifica]- El pla Macià (La Magrana, 1977)
- Llibre blanc dels museus de la ciutat de Barcelona (1979)
- Política econòmica i territori a Catalunya 1901-1939 (Ketres, 1979)
- La Política económica del siglo XX. Entre Zúrich y Keines (Oikos-TAU, 1988)
- Marxisme de consum diari (1988)
- Per comprendre el futur (1994)
- Un cop d'ull a la teoria econòmica economia i vida quotidiana (Grao, 1996)
- El miracle europeu i la via asiàtica (1997)
- Teories de Catalunya. Guia de la societat catalana (Pòrtic, 2000)
- 75 anys, Caixa Catalunya 1926-2001 (2001)
- Petita història d'Ernest Lluch (2007)
- Catalans al món. Atles de la presència catalana al món (2009)
Referències
[modifica]- ↑ «Què passa amb les pensions?». Sàpiens, 01-02-2018. [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ «Anuari». Memòria de l'Institut Menorquí d'Estudis, 2017, pàg. 58.
- ↑ Roca, Francesc. «Virtuts - 08 set 2024». [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ «Francesc Roca Rosell». El Punt Avui, 01-06-2013. [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Giralt i Esteve, Olga. «Inventari del Fons FP Subsèrie Francesc Roca Rosell del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona». Universitat de Barcelona (CCBY). [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ «Qui som – La petjada catalana». [Consulta: 30 octubre 2025].
