Francesc Rogent i Pedrosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Rogent i Pedrosa
Biografia
Naixement 24 desembre 1864
Barcelona
Mort 1898 (33/34 anys)
Barcelona
Formació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte i escriptor
Modifica les dades a Wikidata
Façana de Santa Maria de Badalona, de Rogent.
Font dissenyada per Rogent, passeig de Lluís Companys, Barcelona.

Francesc Rogent i Pedrosa (Barcelona, 24 de desembre de 1864 - ibídem, 1898) fou un arquitecte, escriptor i editor català.[1]

Fill del també arquitecte Elies Rogent, estudià a l'ETSAB, on es va titular el 1887. Com arquitecte va ser el responsable de la reforma de Cau Ferrat, la casa de Santiago Rusiñol a Sitges (1893-1894), així com de la restauració del Monestir de Ripoll. A Barcelona fou autor del Frontó Colón,[2], així com del pont que unia el parc de la Ciutadella amb el dipòsit d'aigua de la Gran Cascada, efectuat per a l'Exposició Universal de 1888.[3] També va projectar amb el seu pare la claraboia del pati del Palau Marc de Reus, a la Rambla (1892).[4] Fou també arquitecte municipal de Badalona, on va projectar la façana neoclàssica de l'església parroquial de Santa Maria (1895),[5] i va dissenyar unes fonts de ferro colat (1892) considerades bé cultural d'interés local.[6]

Fundador de l'editorial Parera i Cia., en ella publicà algunes de les seves obres, com Arquitectura moderna de Barcelona (1897) —escrita amb Lluís Domènech i Montaner— i Catedral de Barcelona (1898).[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
  • Maspoch, Mònica. Galeria d'autors. Ruta del Modernisme de Barcelona. Barcelona: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0.