Francesc Roma i Casanovas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Roma i Casanovas
Biografia
Naixement5 octubre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Sant Martí de Centelles (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAugustin Berque Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, geògraf, excursionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Roma i Casanovas (Sant Martí de Centelles, Osona, 1963) és un historiador, geògraf i excursionista català. És soci de la Societat Catalana de Geografia,[1] del Patronat d'Estudis Osonencs i del Centre d'Estudis de Granollers i del Vallès Oriental.

Va estudiar història contemporània i sociologia. A principis dels anys noranta va començar a investigar la història de l'excursionisme a Catalunya i després va seguir amb l'estudi de la muntanya des del punt de vista de la nova geografia cultural.[2] En el transcurs d'aquesta recerca va doctorar-se en geografia el 2000, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona[3] i el 2002 a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París.[4]

L'any 2010 es va doctorar en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat Ramon Llull.[5]

De les seves publicacions cal destacar Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre ciència i passió (2000).[6] Jaume Llobet i Llobet en diu: «Francesc Roma […] ha sabut, a partir d'un conjunt de fets, cites i opinions […] estructurar diverses facetes que componen el perfil del geògraf i de la persona de Salvador Llobet, en el qual reconec el ‘meu’ pare».[7] Al seu llibre Del Paradís a la Nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (2004), descriu el paper de la montanya en l recreació de la identitat catalana. «Des del segle xix per als intel·lectuals catalans, la montanya representa tota la puresa i totes les arrels de la pàtria que estan reinventant. […] després dels escriptors i pintors, les associacions excursionistes enriqueixen l'inventari de costums, monuments i paisatges identitaris de Catalunya.»[8]

Obres destades[2][modifica]

  • El Montseny. 50 itineraris a peu (2004)
  • Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades (2006)
  • Josep Milà. L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (2008)
  • Història social de l'excursionisme català. El franquisme (2008)
  • La revolta dels aprenents. Industrialització i relacions sociolaborals a Osona. 1750-1900.
  • Seduït per valls i cims: fotografies de Juli Soler i Santaló, 1865-1914 (dos volums) (2011), amb Ramon Barnada i Rodríguez, reedició de fotos de Juli Soler i Santaló del fons de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya

Per una bibliografia més completa vegeu: «Obra de Francesc Roma i Casanovas» a Dialnet.

Reconeixement[modifica]

  • 2011 Placa d'Honor de l'Agrupació Excursionista de Granollers .[9]
  • 2011 Premi Plana de Vic per a l'estudi La revolta dels aprenents. Industrialització i relacions sociolaborals a Osona. 1750-190.[10]
  • 2014 Premi Serret[11] amb un treball titulat Patrimoni Existencial de la Catalunya rural (publicat el 2017).[12]
  • 2016 Premi Plana de Vic per un treball sobre els molins del Collsacabra[10] i el Premi Bonaplata.[13] El jurat d'aquest darrer premi en va reconèixer «la metodologia emprada per estudiar les rieres i realitzar un exhaustiu inventari».
  • 2018 Premi Plana de Vic per a Abarracats. La pesta de 1650 – 1654 a la Muntanya Catalana de Girona a Manresa[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Francesc Roma i Casanovas». Directori. Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 27 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Francesc Roma i Casanovas». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Roma i Casanovas, Francesc. La construcció medial de la muntanya a Catalunya (segles XV-XX). Una mirada al paisatge des de la geografia cultural (Tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. 
  4. ↑ «Roma i Casanovas, Francesc» (en francès). Agence bilbiographique de l'enseignement supérieur. [Consulta: 27 febrer 2021].
  5. ↑ Roma i Casanovas, Francesc. E-xcursionismes 2.0. L'excursionisme català a l'inici del segle XXI. Una visió des de l'antropologia. Barcelona: Universitat Ramon Llull, 2010. 
  6. ↑ Llobet i Llobet, Jaume; Gómez Ortiz, Antonio; Roma i Casanovas, Francesc «Acte de presentació del llibre de Francesc Roma i Casanova: Salvador Llobet i Reverter. La geografia, entre ciència i passió». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2001, 52, 2001, pàg. 441-448.
  7. ↑ Llobet i Llobet, 2001, p. 447.
  8. ↑ Hagimont, Steve «Face au désastre écologique : la nécessité d’une histoire environnementale du tourisme» (en francès). Mondes du tourisme, 17, 01-06-2020, pàg. 9. DOI: 10.4000/tourisme.2648. ISSN: 2109-5671.
  9. ↑ Badia, Carme «Francesc Roma, Placa d'Honor 2011». Butlletí de l'AEG, gener-desembre 2011, pàg. 288-290.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Premi Plana de Vic - Relació de treballs premiats». Fundació Antiga Caixa Manlleu, 2011. [Consulta: 27 febrer 2021].
  11. ↑ «Vall-de-roures acull els Premis Serret de Literatura Rural». Núvol, 31-08-2014.
  12. ↑ Roma i Casanovas, Francesc. Patrimoni existencial de la Catalunya rural. 1. ed. Valls: Cossetània Edicions, 2017. ISBN 978-84-9034-664-8. 
  13. ↑ «L'AMCTAIC atorga els Premis Bonaplata 2016». Associació d’Enginyers de Catalunya, 23-12-2016. [Consulta: 27 febrer 2021].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Roma_i_Casanovas&oldid=32492227»