Francesc Torné i Domingo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Torné i Domingo
Biografia
Naixement1820 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1880 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Falset (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre Modifica el valor a Wikidata
"Ball de la Mare de Déu" de Francesc Torné i Domingo

Francesc Torné i Domingo (Reus 1820 - Falset 1880) va ser un teixidor i escriptor català.

El seu pare, carlí reconegut, era sagristà a la parròquia de sant Pere de Reus, i el fill el va substituir en el càrrec fins que també s'incorporà públicament al carlisme. Provà alguns oficis (xocolater...) però al ser fill d'un carlí no trobà feina. Va sobreviure gràcies a la caritat familiar. Anà a viure a La Canonja el 1836, on hi havia la seva mare confinada i treballà de teixidor per una casa reusenca, el propietari de la qual era un carlí encobert. El 1835 i el 1837 intentà ajuntar-se a la facció carlina que hi havia al Camp de Tarragona, però no ho aconseguí. Es traslladà a Tarragona, on va ajudar a rescatar els mariners afectats per una torbonada el 1839. El 1840 va tornar a Reus, on es casà el 1842. Va exercir diversos oficis, com ara forner, fabricant de dolços, i a partir de 1845, teixidor.[1] El 1869, emparant-se en la llei de llibertat de cultes, presentà una sol·licitud per a fer una processó en nom de la Corte de Jesús Sacramentado. El 1870, encara que no tenia cap títol que l'acredités, exercia la docència a 16 alumnes, emparat en la legislació de la Regència de Serrano sobre la llibertat d'ensenyament.

El seu pare guardava, cedit pel franciscà Josep Rius, un manuscrit del "Ball de la Mare de Déu", un ball parlat vinculat amb Reus i l'aparició de la Mare de Déu a una pastoreta, que ja havia estat representat per Torné el 1845. El 1850 va refer el text, i el redactà de nou el 1859, tenint com a model el manuscrit de Rius. Aquest text s'imprimí a Reus el 1881. Torné tenia gran afició per escriure, i va ser autor d'una Crónica general de la Virgen de Misericordia (1870) publicada a cura de Mercè Costafreda per l'Associació d'Estudis Reusencs el 1992. Per a aquesta obra utilitzà un manuscrit inèdit de Josep Rius ("El árbol de María plantado en medio del Paraíso"). Va escriure també una història familiar, Los Veinte años de inscripción: una visió carlina de les turbulències de la primera meitat del segle XIX: Reus 1800-1853, edició i pròleg a cura de Pere Anguera. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1990, i d'una vintena de balls parlats, tres d'ells publicats, el de la Mare de Déu, la Historia o danza dramática de Rosaura de Trujillo publicada a Reus per la Impremta de Narcís Roca el 1873, amb diverses reedicions i Historia o danza dramàtica de Marcos Vicente, o sea, el renegado valenciano a Reus, per la Librería de La Fleca el 1904.[2] El 1860, quan Prim passà per Reus després de la Batalla de Tetuan, fou rebut de forma espectacular per les autoritats i els reusencs, amb flors, recitals i poemes, i els carrers plens d'al·legories i altars laics. Torné hi estrenà el ball parlat "Marruecos y españols".[3] Segons Josep Olesti, el 1932 es conservaven encara a Alforja unes llibretes amb textos de balls parlats escrits o recollits per Torné.[1]

Un fill seu, Francesc Torné Barrera va escriure un dietari que es conserva manuscrit a l'Arxiu Històric Municipal de Reus, la Llibreta per recor de algunas cosas més notòrias, publicat a Tarragona el 1981 pel departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El text és important per conèixer els moviments populars a Reus durant aquest període convuls del segle XIX.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 643-644. 
  2. Anguera, Pere. Menjacapellans, conservadors i revolucionaris. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 71-72. ISBN 8487873014. 
  3. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 128. 
  4. Anguera, Pere. De les lletres i de les arts: notes d'història cultural. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2005, p. 121-122. ISBN 8493410810.