Francesc Tosquelles Llauradó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Tosquelles Llaurado)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Tosquelles Llauradó
Naixement 22 d'agost de 1912
Reus
Mort 25 de setembre de 1994 (82 anys)
Granges d'Òlt
Ocupació psiquiatre i metge
Modifica dades a Wikidata

Francesc Tosquelles Llauradó (Reus, 1912- Granges d'Òlt, 1994) fou un psiquiatre català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Reus el 1912, en el si de la burgesia progressista local. Va estudiar medicina a Barcelona, on durant la Dictadura de Primo de Rivera va assaltar amb un grapat d'estudiants el local de la Unión Patriótica de la Rambla. Va rebre formació medica entre altres del psiquiatre Emili Mira, i va treballar abans de la Guerra Civil a l'Institut Pere Mata, i col·laborà en la premsa mèdica reusenca, com ara Fulls clínics. Fou catalanista i afí al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El juliol de 1936 marxà al front d'Aragó on assistí a combatents que sofrien psicopaties adquirides a les trinxeres.[1] Als primers mesos de la guerra, ell i altres militants del POUM confiscaren dos masos a la carretera de Reus a Salou on desenvoluparen les "bases de la psicoteràpia infantil-jovenil" i van establir unes premises per a l'ensenyament a les escoles reusenques nacionalitzades.[2] El 1939 va creuar la frontera i després va ser contractat -primer com a infermer perquè no li convalidaven el títol espanyol de metge - a l'hospital psiquiàtric de Saint-Alban (Losera, França). Amb Lucien Bonnafé va ser un dels ideòlegs i fundadors de la Psychothérapie institutionnelle francesa, un corrent psiquiatric que als anys seixanta del segle xx en mans del mateix Tosquelles, Jean Oury o Roger Gentis va donar lloc a la versió francesa de l'antipsiquiatria internacional. A finals dels seixanta, la gerència de l'Institut Pere Mata de Reus va contractar-lo com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort a Granges-sur-Lot el 25 d'octubre de 1994. Recentment l'ajuntament de Reus li va dedicar un carrer a la ciutat.[3]

L'any 1985 el cineasta François Pain va entrevistar durant tres dies el psiquiatre català fundador d'aquell nou model de psicoteràpia institucional. Anys més tard, el 2011, Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato van projectar l'entrevista a dos pensadors actuals per enregistrar-ne els seus comentaris. Elisabeth von Samonow a Viena i Jean-Claude Polack a París van anar interpel·lant la visió de Tosquelles a la llum de les teories actuals. A Déconnage es recupera l'antipsiquiatria: un discurs i una pràctica que no parlaven de malalties mentals, sinó de problemes vitals, socials i ètics. L'antipsiquiatria es va avançar a les disfuncions que, amb els anys, han suposat les societats contemporànies per a les persones.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 1379. ISBN 848415243X. 
  2. Anguera, Pere. Menjacapellans, conservadors i revolucionaris. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 149. ISBN 8487873014. 
  3. Pràctica, política, art i clínica, al MACBA
  4. Tosquelles

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]