Francesc Xavier Abadia i Como

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Xavier Abadia i Como
Biografia
Naixement1774
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1835 Modifica el valor a Wikidata
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
23 de juny de 1812 – 30 de maig de 1813
Activitat
OcupacióCap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Xavier Abadia i Como (València ~1774 -~1835) fou un general espanyol.

Va ingressar com a cadet en el Regiment d'Infanteria de Toledo el 5 de setembre de 1785. Segons algunes fonts, passà tres anys a Ceuta i vuit a Melilla, i va prendre part en la Guerra del Rosselló (1793-1795) en la qual va ser fet presoner (1794), fins a la signatura de la pau. Va ser secretari de Manuel Godoy, per encarregar-se dels afers relacionats amb l'Àfrica. En 1801 va participar en la Guerra de les Taronges contra Portugal, i el 1808 a la Guerra del Francès, en la qual va ser nomenat brigadier el 8 d'agost de 1808, i mariscal de camp el 18 de setembre d'aquest mateix any.

Al costat del comte de Cartaojal i altres militars, va ser encausat per la batalla de Ciudad Real i retirada del Viso, però el 10 de març de 1810 fou declarat lliure de càrrecs i es va ordenar el seu alliberament. El 16 d'agost de 1811 es va fer càrrec del comandament del 6è Exèrcit. La seva comunicació a la Junta de Galícia (Molina Seca, 31 d'agost de 1811), en la qual donava compte d'aquests esdeveniments, va ser publicada a la Gaseta extraordinària de la Corunya el 2 de setembre, i reproduïda en concís el 18 de setembre de 1811.

Va ser nomenat Ministre de la Guerra el 23 de juny de 1812. Al febrer de 1813 es va ocupar dels cossos destinats a ultramar i el 31 de juliol del mateix any va ser nomenat cap-inspector del campament de tres mil homes que es va establir a l'illa de León (Cadis) per auxiliar als reialistes front a la insurrecció de l'Amèrica espanyola. El 14 d'octubre de 1814 va ser designat inspector general de Tropes Veteranes i de Milícies d'Amèrica; l'any següent, el 15 de març, ja era tinent general. Aquest mateix any, va ser condecorat amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica pels seus molts mèrits militars.

Segons explica Lardizábal, el 26 d'agost de 1815, a proposta d'Abadia i davant la situació de pobresa de Puerto Rico, se li concediren franquícies. Va formar part de la Junta d'Índies el 1816. Durant el Trienni Liberal va ocupar un càrrec de cap polític, però la mala fama que es va reputar entre els liberals, entre altres motius, va ser causa que el dia 22 agost de 1823 fos arrestat a Màlaga i conduït a un pontó. D'allí, per ordre de Riego, va ser conduït a Tànger, però va tenir la sort de trobar a un guardacostes que el va rescatar. Successivament va ocupar els càrrecs de comandant general del Campo de Gibraltar, el 26 d'octubre de 1832, i capità general de Granada, el 15 de desembre del mateix any. Fou destinat a Madrid el 20 de novembre de 1833, per poder utilitzar els seus dots en el Ministeri. Després de ser designat membre del Consell d'Espanya i d'Índies el 24 de març de 1834, va presentar la seva dimissió d'aquest càrrec el 4 octubre de 1834. Va morir poc després.

Referències[modifica]