Francesc d'Assís Argemí i Casamada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1822  |
| Mort | 13 gener 1887 (64 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
Francesc d'Assís Argemí i Casamada (Badalona, 16 d'octubre del 1822 - Vinaròs, 13 de gener del 1887) fou un músic, mestre de capella, organista, violinista i compositor.[1]
Biografia[modifica]
El 1829, a l'edat de set anys, ingressà com a escolà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona),[2] on fou prior el seu oncle Pere Casamada, i començà a estudiar música (orgue i contrapunt) de la mà del pare Pau Marsal.[3]
Amb tot, arran dels successos polítics i de la crema de convents esdevinguda l'any 1835, el monestir fou desamortitzat[2] i Argemí continuà els seus estudis de composició, orgue i violí a la capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona, on també va exercir com a músic de diferents bandes i orquestres, tocant el cornetí. El 1844 guanyà l´oposició a la mestria de Martorell i el 1852 marxà a Vinaròs, on fou elegit mestre de capella, organista i director de la banda municipal i professor de música, com era habitual en terres valencianes. Compongué música religiosa, i també obres ballables i per a banda.[4]
Més concretament, obtingué la plaça d'organista a l'església de Martorell (1844), i posteriorment probablement exercí a Badalona. El 1846 optà per a la plaça d'organista de l'església de Vinaròs, tasca que feu fins a presentar la renúncia el 2 d'octubre del 1856. El 1862, Jeroni Parera, organista titular de l'església de l'Assumpció de Vinaròs, per raons de salut proposà permutar la seva plaça amb la d'Argemí, aleshores mestre de capella i organista de la d'Alcalà de Xivert, i el contracte definitiu se signà el 12 d'abril. Per aquest, Argemí es comprometia a fer d'organista de l'església, a formar gratuïtament músics per a la capella d'aquesta i per a la banda municipal. Dirigí la banda municipal i fou professor de l'Escola Municipal de Música de la vila del Baix Maestrat. Romangué en el càrrec de mestre de capella i organista fins a la mort.[3]
El seu fill, Francesc Argemí Poy[nt 1] va ser artista, dramaturg i poeta, i el seu net Francesc d'Assís Argemí Mustich[nt 2] va ser pedagog i músic.
Obra[modifica]
Argemí fou autor de Misses, Misereres, Salms, simfonies, peces de ball i música de banda[10] i el seu fons documental es conserva al l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
En definitiva, la seva producció musical fou molt abundant tant en el gènere religiós com en el profà, destacant especialment les seves misses, com la dedicada a Sant Francesc i a Sant Valentí. Més concretament, el seu estil va estar fortament influenciat per la tendència italianista de l'època. Malgrat tot, determinades obres foren autoritzades amb posterioritat per la Comissió Censora del Bisbat de Tortosa com a conformes al Motu Proprio.
Llistat de composicions[modifica]
Selecció [11]
- Aurora, simfonia
- Dixit, a veus mixtes i orquestra
- Magnificat, a veus mixtes i orquestra
- Missa de Glòria de l'Assumpció
- Missa de Glòria a Sant Francesc, a tres veus i orgue o orquestra
- Missa de Glòria a Sant Valent de Vinaròs, a tres veus i orgue o orquestra
- Missa de Rèquiem a 3 veus
- Missa del Santíssim Sagrament, a tres veus i orgue
- 9 Lamentaciones de Jueves y Viernes Santos [12]
- O sacrum convivium (1854)
- La perla, simfonia
- Rosario con violines, flauta, clarinetes y basso
- Talia, simfonia[13]
- Versillos para la Nona del día de la Asunción, per a 4 veus mixtes
Notes[modifica]
- ↑ Francesc Argemí Poy (Vinaròs, 1863 - Badalona, 17 de març de 1938), conegut per Paco Argemí, va ser pintor i professor a l'escola municipal d'art (1929), dramaturg i poeta. Fou autor de les obres de teatre costumista Roseta la del barranc (1932) i Garneu que vé de les Mèriques i del recull poètic Feixet de versos. Fundà i dirigí el breu periòdic humorístic vinarossenc La fulla de Col, i col·laborà a la revista San Sebastiàn amb els pseudònims Sastià i Patria. Té un carrer dedicat a Vinaròs [5][6]
- ↑ Francesc d'Assís Argemí Mustich (Vinaròs, 1891 - Badalona, 1969) va ser pedagog i músic. Estudià al seminari de Tortosa, on aprengué música amb Maur Sableyroles, i posteriorment continuà la formació amb Felip Pedrell, amb qui estudià polifonisme religiós i música de cambra. Es dedicà al magisteri i va ser professor a Traiguera (1911), Cartagena (1913), Godall, Cardona (1917), Tona (1918), Santa Margarida de Montbui (1922-1930), Blanes (1931-1932), Vilafranca del Penedès (1933-1949) i Badalona (1950-) [7] El 1936 publicà un article sobre la transhumància pirinenca ( «De la vida dels pastors pirenencs a les comarques meridionals. El sojorn a l'estiuada i a l'hivernada en diferents climes». Scriptorium, any XII, núm. 128, abril 1936, pàg. 7-10.). Com a compositor fou autor d'una cançó a la Verge sobre un text de Juan del Encina, motets, trissagis, quatre misses (una d'elles, la Misa de Nuestra Señora de los Ángeles o de la Porciúncula a dues veus iguals i acompanyament, i una altra, la Missa Seraphica del 1958), responsoris de maitines de Divendres Sant a dues veus iguals i harmònium, una Salve Montserratina a tres veus mixtes, un Ave Maria a quatre veus iguals, uns Improperis de Setmana Santa, un Pange Lingua, ambdós a tres veus iguals, sardanes (únicament [8] La sardana de Montgrony i Baix Priorat) i un Himne a Santa Victòria.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «"Francesc Argemí Casamada", a la Vinapèdia». [Consulta: 16 desembre 2015].
«Francesc d'Assís Argemí i Casamada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. - ↑ 2,0 2,1 Gran Enciclopedia de la Música Catalana. Volum 1. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ 3,0 3,1 Romeu, J «Maestros organistas (1853-1862) I». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año XVIII, número 1.025, 13-11-1976, pàg. 4.
Romeu, J «Maestros organistas (1853-1862) II». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año XVIII, número 1.026, 20-11-1976, pàg. 2.
Romeu, J «Maestros organistas (1853-1862) III». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año XIX, número 1.033, 08-01-1977, pàg. 3. - ↑ Gran Enciclopedia de la Música Catalana. Volum 1. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ Casolà «Racó de casa». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año XV, número 744 Extraordinario, 23-06-1971, pàg. 33.
- ↑ «"Argemí Poy, Francesc", a la Vinapedia». [Consulta: 17 desembre 2015].
- ↑ «"Argemí Mustich, Francesc d'Assís", a la Vinapedia». [Consulta: 17 desembre 2015].
- ↑ «Sardanes de F. Argemí, al web "boig per la sardana». [Consulta: 17 desembre 2015].
- ↑ Foguet, Manuel «Interrogamos a... Paco Argemí». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año II, número 88, 29-11-1958, pàg. 3-4 i 7.
- ↑ Elias de Molins, Antonio. «Argemí Casamada (D. Francisco)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró; Imprenta de Calzada, 1889-1895, p. 117-118.
- ↑ «La capilla de música de la arciprestal de Vinaroz desde 1852 a 1887. Documentos musicales». Vinaroz. Semanario de divulgación e información local, año III, número 129, 12-09-1959, pàg. 1.
- ↑ «Francisco de Asís Argemí Casamada, al wki "Lamentations"» (en francès). [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ «Francesc d'Assís Argemí, al web "composers-classical-music.com"» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Bazataquí Villarroya, Manuel «Francisco de A. Argemí Casamada». Revista de Badalona, núm. 727, Enero 1955, pàg. 5.
- Cuyás Tolosa, José M. «Biografía de don Francisco Argemí Casamada». A: [Programa Concierto 15 abril 1951 en el Casino de Badalona]. Barcelona: Orquesta de Cámara de Badalona, 1951.