Francesc d'Assís Guixeras i Viñas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesc d'Assís Guixeras i Viñas
Francesc d'Assís Guixeras Viñas.JPG
Biografia
Naixement 1841
Badalona
Mort 9 de juliol de 1888
Badalona
  Alcalde de Badalona
1 de juliol de 1881 – 23 de gener de 1884

22 de febrer de 1886 – 1 de juliol de 1887
Religió Catòlica
Activitat
Ocupació Industrial del tèxtil
Partit polític Partit Liberal Fusionista
Modifica les dades a Wikidata

Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (?, 1841-Badalona, 9 de juliol de 1888) va ser un industrial tèxtil i polític català de tendència liberal. Va ser alcalde de Badalona en els períodes de 1881-1884 i 1886-1887, representant del règim de la restauració borbònica, però, tanmateix, un dels que més popularitat va gaudir a la vila per la seva integritat.

Biografia[modifica]

D'adscripció liberal, Guixeras va tenir un paper destacat en la pacificació de la vila durant la tercera guerra carlina (1872-1876).[1] També fou soci protector de la societat obrera cooperativista La Bienhechora, en un moment en què el cooperativisme tenia gran empenta a Badalona i, de fet, aquesta societat ja funcionava des d'abans de la redacció dels seus estatuts el 1874.[2]

El 1875 ja era tinent d'alcalde, i va ser alcalde durant dos períodes entre 1881-1884 i 1886-1887.[1] Durant els seus mandats es varen portar a terme diverses millores de caràcter administratiu i urbanístic, especialment a la zona del Baix a Mar: l'ampliació de la plaça de la Vila, la prolongació del carrer d'en Prim o l'eixamplament del Cementiri Vell.[3]

També hi hagué episodis polèmics sobre el Llegat de Vicenç Roca i Pi —la Junta d'Administració de la qual en formà part— a causa de la impugnació de la família de l'empresari sobre el testament, que donava els béns de Roca i Pi als pobres i desvalguts de la vila.[1] Aquest fet va trobar l'oposició de la ciutat en conjunt, on es formaren les Juntes Populars, amb el suport de l'alcalde Guixeras, i també la d'El Eco de Badalona, publicació capdavantera de la campanya, i de personalitats com Vicenç Bosch, Antoni Ferratges, marquès de Mont-roig, o Evarist Arnús i de Ferrer. El Tribunal Suprem ratificà el testament i la voluntat de Roca i Pi el 1886, fet molt celebrat a la ciutat.[4]

En presentar la dimissió al seu càrrec el 1884, va demanar en votació nomenar fill adoptiu de Badalona a Evarist Arnús i de Ferrer, aprovat amb unanimitat.[5]

Mort i homenatge[modifica]

Afectat per algun tipus de malaltia a la gola des de 1887,[6] Guixeras va morir a causa d'aquesta malaltia la tarda del 9 de juliol de 1888 als 46 anys,[7] i enterrat a la tomba familiar al cementiri del Sant Crist.[8] La seva mort va causar gran commoció a la ciutat, perquè sempre fou molt valorat per la seva integritat i honradesa; el seu funeral, realitzat a l'església de Sant Josep, va ser molt multitudinari i es va fer amb grans honors, amb la presència de nombroses entitats i personalitats locals i d'altres localitats dels voltants.[9][3] No obstant això, cal tenir en compte que en el moment de la seva mort governaven els liberals a la ciutat i que l'alcalde Francesc Viñas i Renom era el seu oncle.[10]

Guixeras va ser nomenat fill adoptiu de Badalona, juntament amb altres personalitats, i un retrat seu va estar penjat al saló de plens de l'ajuntament durant anys.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Villarroya i Font, 1999, p. 117.
  2. ALBADALEJO, Jordi; ZAMBRANA, Joan. Inicis d'un sindicalista llibertari: Joan Peiró a Badalona. Badalona: Edicions fet a mà, p. 27 [Consulta: 5 juny 2013]. 
  3. 3,0 3,1 SANTO, Roser; BIAYNA, Josep. «Estudi dels Panteons del Cementiri Vell - Família Guixeres Viñas». [Consulta: 6 juny 2013].
  4. Villarroya i Font, 1999, p. 141.
  5. «Crónica» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-1884.
  6. «Crónica». La Vanguardia, 11-10-1887, pàg. 4.
  7. «Don Francisco Guixeras». La Vanguardia, 10-08-1888, pàg. 3.
  8. «Tomba de Francesc d'A. Guixeras Viñas i Família». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2013].
  9. «En honor de Guixeras» (en castellà). La Vanguardia. 30/08/1888 [Consulta: 26 setembre 2014].
  10. Abras; Carreras; Nieto, 2003, p. 132.
  11. «Notas locales» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-1889.

Bibliografia[modifica]

  • Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003. 
  • Villarroya i Font, Joan (dir.); AADD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Caritg i Arnó
Alcalde de Badalona
18811884
Succeït per:
Josep Caritg i Arnó
Precedit per:
Josep Caritg i Arnó
Alcalde de Badalona
18861887
Succeït per:
Francesc Viñas i Renom