Francesc de Bofarull i Sans
Aparença
| Per a altres significats, vegeu «Francesc Bofarull». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1843 Barcelona |
| Mort | 6 febrer 1938 Barcelona |
| 1883 – 6 febrer 1938 ← cap valor – Jesús Ernest Martínez Ferrando → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior de Diplomàtica |
| Activitat | |
| Ocupació | Arxiver |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Manuel de Bofarull i de Sartorio |
Francesc de Bofarull i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1843 - Barcelona, 6 de febrer de 1938)[1] fou un arxiver i historiador català.[2]
Biografia
[modifica]El seu pare fou Manuel de Bofarull i de Sartorio, arxiver de la Corona d'Aragó. En morir aquest va continuar la seva tasca, entre 1893 i 1911.[3]
Va estudiar la carrera de Dret, perfeccionant-la amb estudis a l'Escola Superior de Diplomàtica, i va formar part de la junta directiva de l'Ateneu Barcelonès. El 1883 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.
Publicacions destacades
[modifica]- Bibliología (1890)
- El Testamento de Ramon Llull (1899)
- Antigua Marina Catalana (1901)
- La heráldica en la filigrana del papel (1901)
- Los animales en las marcas del papel (1910)
Referències
[modifica]- ↑ Maria de Nadal, Joaquim «Mi padre y sus amigos». Destino: Año XVII, No. 834, 01-08-1953, p. 16-17.
- ↑ «Francesc de Bofarull i Sans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó». Ministeri de Cultura. [Consulta: 4 octubre 2008].