Francesc de Castellví i Obando

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc de Castellví i Obando
Monument a Francesc Castellví.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1682
Montblanc
Mort 1757
Viena
Sepultura Santa Maria (Dominikenkirche) (Viena)
Es coneix per Braç Militar de la Junta de Braços
Activitat professional
Ocupació militar
Dades familiars
Germans
Modifica dades a Wikidata
Monument a Francesc Castellví

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757)[1] fou un militar català austriacista i historiador. Implicat fortament en la defensa de Barcelona acabà exiliat a Àustria on escrigué l'obra pel qual és més conegut les Narraciones Históricas que expliquen els esdeveniments entre 1700 i 1725 dels fets viscuts en primera persona.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer en el si d'una família de la petita noblesa de Montblanc, avui dia a la Conca de Barberà.[3] Era fill d'Ignasi de Castellví i Pons i germanastre de Josep Castellví i Ferran (1696-?), el qual esdevindria tinent de corregidor i alcalde major de Montblanc (1746-1751). El van batejar el 16 de febrer de 1682 a l'església de Santa Maria de Montblanc.[1] Francesc de Castellví fou educat en literatura i ciències. Membre del Braç Militar, va participar en la Junta de Braços de Barcelona del juny de 1713 on es decidí la resistència fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.[4] Va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona.[4] El 12 d'agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.[4] Ocupada la ciutat, Castellví fou sotmès a un règim de llibertat vigilada i les seves rendes li foren confiscades.[4]

EL 1718, estant amb el seu parent Ambrosi Torrell i de Freixa i Oleguer Montserrat al Monestir de Vallbona de les Monges —d'on eren religioses les seves germanastres—, fou detingut per Salvador Prats i Matas. Castellví fou interrogat però no se li pogué incoar cap càrrec perquè tan sols se li podia imputar tenir els béns segrestats i haver demanat un passaport -que li havia estat denegat-, no havent donat motiu ni de paraula ni per escrit per tenir-lo per un dels «malcontents». Per tot això Castellví pogué pagar una "fiança" de 8.000 ducats a Salvador Prats i Matas, quedant alliberat a les 12 del migdia a diferència d'Ambrosi Torrell i d'Oleguer de Montserrat, que foren duts lligats a les presons de Barcelona. A partir d'aleshores passà a residir a casa dels seus parents els Armengol de Rocafort de Queralt.

El 1726 es va firmar la pau entre el rei borbó i l'emperador austríac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners polítics. Castellví ho aprofità i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.

Entre el 1735 i el 1738, va participar en l'expedició d'exiliats catalans a Àustria que va seguir el curs del riu Danubi fins a l'actual regió de Vojvodina (Sèrbia) amb l'objectiu de fundar una nova ciutat: Nova Barcelona. L'imminent perill que provocava la proximitat dels otomans i una epidèmia de pesta van fer descartar el projecte. La població (800 hab.) es va reduir a menys de la meitat en tan sols tres anys.

Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renda anual com a ex-militar de la Guerra de Successió fins a la seva mort.

L'Ajuntament de Montblanc el nomenà Fill Predilecte de la Vila i, des de llavors, cada any, per la Diada Nacional de Catalunya, se li fa una ofrena floral al monument en honor seu erigit a la plaça de Sant Francesc i que conté la següent inscripció:

Montblanc al seu fill predilecte
FRANCESC DE CASTELLVÍ I OBANDO
(Montblanc 1682 - Viena 1757)
Heroi de les llibertats catalanes
en el setge de Barcelona de 1714.

Narraciones Históricas[modifica]

Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 és el títol del llibre que va escriure el militar català austriacista i historiador, on explicà els esdeveniments entre 1700 i 1725 dels fets viscuts en primera persona.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Francesc de Castellví i Obando». 11 setembre 1714. Biografies. [Consulta: 19 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Montblanc». web (CCBYSA). Ruta1714.
  3. Gaillard, Valèria. «Castellví bé mereix un carrer». El Punt Avui. [Consulta: 19 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Albareda, Joaquim «Francesc de Castellví, el cronista dissortat». Els protagonistes del drama. Avui, 11-09-2003, p. 18.

Bibliografia[modifica]