Francesc de Paula Nebot i Torrens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juliol 1883 Barcelona |
| Mort | 1965 Barcelona |
| Director de l'ETSAB | |
| 1940 – 1953 ← Josep Torres i Clavé – Amadeu Llopart i Vilalta → | |
| Director de l'ETSAB | |
| 1924 – 1938 ← Joaquim Bassegoda i Amigó – Alexandre Soler i March → | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parents | Leopold Gil i Nebot, nebot |
Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 11 de juliol de 1883 - Barcelona, 1965)[1]
Biografia
[modifica]Era del metge Francesc de Paula Nebot i Cantí, natural de Barcelona, i d'Elisa Torrens i Cuyàs, natural de la Vila de Gràcia.[1] Titulat el 1909, fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1912), vocal tècnic del Consell d'Investigacions Pedagògiques de la Diputació de Barcelona (1913), director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1923-1936 i 1940-1953), tinent d'alcalde d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Barcelona -càrrec per al qual realitzà el projecte de la plaça Catalunya (1924-1926)- i president del Gabinet Tècnic de la Junta d'Obres de la Universitat de Barcelona (1952). També fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.
Fou autor de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, junt a Eusebi Bona (1919-1924). D'estil noucentista, es va destacar en edificis públics: Cinema Coliseum (1922-1923), façana de la Telefónica (1927);[2] i edificis d'habitatges: Muntaner, 393 (1917), que va obtenir una menció en el concurs anual d'edificis artístics del 1918; Rambla Catalunya, 50 (1920), Passeig de Gràcia, 77 (1923), Balmes, 360 (1934-1936), Balmes, 368 (1947).
El 1936 va projectar un nou edifici anomenat The Lido al solar del Palau Robert, però el projecte es va cancel·lar, i posteriorment, el 1944, va constituir una societat per a construir-hi un hotel i sala d'espectacles.
Referències
[modifica]- 1 2 «Naixements 1883, núm. 3774». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-07-1883.
- ↑ Garcia Algarra, Javier. De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica. UNED (tesi doctoral), 2012, p. 349-351.