Francesca Albanese
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Francesca Paola Albanese 30 març 1977 Ariano Irpino (Italia) | ||
| Relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats des de 1967 | |||
| maig 2022 – ← Michael Lynk | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Tunis | ||
| Formació | Universitat de Pisa Escola d'Estudis Orientals i Africans | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | international law scholar (en) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Massimiliano Calì | ||
Francesca Albanese (Ariano Irpino, 30 de març de 1977) és una advocada i mediadora internacional italiana,[1] experta independent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre el Territori Palestí Ocupat per un mandat de tres anys des de l'1 de maig de 2022, essent la primera dona que ocupa el càrrec.[2][3] El seu càrrec fou renovat el 2025.[4]
El 2020, juntament amb Lex Takkenberg, va escriure el llibre Palestinian Refugees in International Law.[5]
Trajectòria
[modifica]Albanese es va llicenciar en dret summa cum laude a la Universitat de Pisa el 2001 i va fer un màster en drets humans a la SOAS Universitat de Londres[1][6][7]
Albanese va treballar durant de 2003 a 2012 com a experta en drets humans per a l'ONU a l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient.[8] Durant aquest període va assessorar l'ONU, els governs i la societat civil a l'Orient Mitjà, l'Àfrica del Nord i les regions d'Àsia-Pacífic sobre els drets humans i la seva aplicació, especialment per a grups vulnerables com les persones refugiades i les migrants. Ha impartit conferències sobre dret internacional i desplaçament forçat a universitats europees i àrabs, així com sobre el conflicte arabo-israelià.[1]
El 2014, Albanese va descriure els Estats Units d'Amèrica com a «subjugats pel lobby jueu» i Europa dominada per un «sentiment de culpa per l'Holocaust», argumentant que ambdós «condemnen els oprimits» en el conflicte arabo-israelià.[9][10]
Relatora especial de l'ONU
[modifica]El nomenament d'Albanese en 2022 com a relatora especial de les Nacions Unides sobre els Territoris Palestins Ocupats[11] va generar polèmica a causa de les seves declaracions anteriors sobre l'Holocaust i el lobby jueu, que el Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Susan Heller Pinto de la Lliga Antidifamació[9] i Michele Taylor, ambaixadora estatunidenca al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, van suggerir que eren de naturalesa «antisemita».[12] Albanese va respondre que no és antisemita i que la seva crítica a l'estat d'Israel està relacionada amb l'ocupació dels Territoris Palestins.[13]
Albanese va recomanar en el seu primer informe, de 2022, que els estats membres de l'ONU desenvolupin «un pla per acabar amb l'ocupació colonial israeliana i el règim d'apartheid». L'informe concloïa que «les violacions descrites en el present informe exposen la naturalesa de l'ocupació israeliana, la d'un règim intencionadament adquisitiu, segregacionista i repressiu dissenyat per a impedir la realització del dret a l'autodeterminació del poble palestí».[14]
El desembre de 2022, seixanta-cinc estudiosos de l'antisemitisme, l'Holocaust i els estudis jueus van declarar: «És evident que la campanya contra Albanese no tracta de combatre l'antisemitisme actual. Tracta essencialment de silenciar-la i soscavar el seu mandat com a alta funcionària de l'ONU que informa sobre les violacions dels drets humans i del dret internacional per part d'Israel».[15] El gener de 2023, una declaració de 116 organitzacions de drets humans i de la societat civil i institucions acadèmiques van lloar els «esforços incansables d'Albanese per a protegir els drets humans als territoris ocupats i per a conscienciar sobre les alarmants violacions diàries dels drets de la població palestina».[16] Enmig dels continus esforços per destituir Albanese del seu càrrec, el 26 d'abril, Amnistia Internacional va publicar una carta de suport signada per desenes de grups de drets humans, parlamentaris, juristes i acadèmics italians. El 27 d'abril, tres antics titulars del càrrec van instar públicament l'ONU a defensar Albanese i van afirmar que ha estat «l'objectiu d'atacs "calumniosos" i "personals"».[17]
Des del seu càrrec va pressionar en 2023 al secretari general de l'ONU, António Guterres per evitar que l'ONU adoptés la definició d'antisemitisme de la International Holocaust Remembrance Alliance (IHRA), acceptada pels EUA i diversos governs europeus entre ells el Regne Unit i Alemanya.[18]
El juliol de 2023, durant la 30a reunió de la 53a sessió ordinària del Consell de Drets Humans de l'ONU (CDH), Albanese va presentar un informe acusant Israel de convertir Cisjordània en una presó a l'aire lliure. L'informe mostrava que des de 1967, més de 800.000 palestins, inclosos infants de tan sols 12 anys, havien estat arrestats i detinguts per les autoritats israelianes. En una sessió informativa als periodistes, Albanese va declarar: «No hi ha cap altra manera de definir el règim que Israel ha imposat als palestins, que és l'apartheid per defecte, que no sigui una presó a l'aire lliure».[19][20][21]
En 14 d'octubre de 2023, pocs dies després d'iniciada la guerra de Gaza, Albanese va demanar un alto el foc immediat, advertint que «els palestins corren un greu perill de neteja ètnica massiva».[22] A més, va afirmar que la comunitat internacional ha de «prevenir i protegir les poblacions dels genocidis»,[23] i que «també s'ha de perseguir immediatament la responsabilitat dels crims internacionals comesos per les forces d'ocupació israelianes i Hamàs».[22]
Atès que la renovació al final d'un primer mandat de tres anys és automàtica a petició del titular del mandat sense consulta als estats, el seu mandat fou prorrogat per tres anys al final de la 58a sessió del CDH el 4 d'abril de 2025.[4]
Sancions
[modifica]Els Estats Units d'Amèrica (EUA) i l'Estat francès[4] han condemnat i objectat repetidament les activitats d'Albanese per «antisemitisme, suport al terrorisme i menyspreu pels Estats Units, Israel i Occident».[24]
Albanese està sancionada des de juliol de 2025 pels EUA per «violació de sobirania» en col·laborar amb el Tribunal Penal Internacional per processar ciutadans estatunidencs o israelians sense el consentiment dels seus respectius estats, que no han ratificat l'Estatut de Roma.[24] Les sancions consisteixen en la congelació dels seus actius, i la prohibició de ciutadans i empreses estatunidenques a treballar amb ella.[25]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lunchtime Seminar: 'Resetting the Mind: Settler Colonialism, Apartheid and the Right to Self-determination in Palestine'». University of Galway, 06-11-2022.
- ↑ Richard Falk. Protecting Human Rights in Occupied Palestine: Working Through the United Nations. SCB Distributors, 15 gener 2023. ISBN 978-1-949762-55-6.
- ↑ Vargas Martín, Jairo. «Israel ha enfermado por su propia ocupación en Palestina» (en castellà). Público, 18-01-2024. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «France “regrets” purported UN renewal of Francesca Albanese’s mandate» (en anglès). UN Watch, 08-04-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
- ↑ Albanese, Francesca P.; Takkenberg, Lex. Palestinian Refugees in International Law (en anglès). Oxford University Press, 2020. ISBN 9780198784050.
- ↑ Giovannangeli, Umberto De. «"Israele viola il diritto internazionale", intervista a Francesca Albanese» (en italià). Il Riformista, 15-03-2023. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Francesca P . Albanese - Georgetown University». georgetown.academia.edu. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ Albanese, Francesca P. «Special Rapporteur on the situation of human rights in the Palestinian territories occupied since 1967» (en anglès), 25-11-2021. [Consulta: 14 novembre 2025].
- ↑ 9,0 9,1 «UN Palestinian rights official's social media history reveals antisemitic comments». The Times of Israel, 14-12-2022.
- ↑ «Scholars of anti-Semitism defend UN Special Rapporteur on Palestine against pro-Israel onslaught», 22-12-2022.
- ↑ Selini, Anna Maria. «Francesca Albanese: il mio impegno per i diritti in Palestina» (en italià). Altreconomia, 09-06-2022. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Onu, la Special Rapporteur Francesca Albanese accusata di antisemitismo» (en italià). la Repubblica, 15-12-2022. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Francesca Albanese: "Mai stata antisemita. Le mie critiche riguardano solo l'occupazione israeliana"» (en italià). la Repubblica, 20-12-2022. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Staff, The New Arab. «UN report urges plan to 'end Israeli colonialism, apartheid'». The New Arab, 19-10-2022.
- ↑ Statement by 65 scholars denouncing the smear campaign against UN human rights rapporteur Francesca Albanese (en anglès), 20 December 2022.
- ↑ «More than 100 rights groups condemn Israel's smear campaign against UN Special Rapporteur Albanese». WAFA.
- ↑ «The campaign against the UN's human rights official on Palestine».
- ↑ McGreal, Chris. «UN urged to reject antisemitism definition over ‘misuse’ to shield Israel» (en anglès). The Guardian, 24-04-2023. [Consulta: 14 novembre 2025].
- ↑ «Israel occupation makes Palestinian territories 'open-air prison', UN expert says» (en anglès). Reuters, 11-07-2023.
- ↑ «UN told Israel turns Palestinian territory into outdoor prison». www.aljazeera.com.
- ↑ «Summary of the UN Special Rapporteur's Report on the Widespread and Systematic Deprivation of Liberty in the Occupied Palestinian Territory», 14-07-2023.
- ↑ 22,0 22,1 «UN expert warns of new instance of mass ethnic cleansing of Palestinians» (en anglès). Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, 14-10-2023. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «Catalunya nit - L'ONU adverteix: "Molt probablement, estem davant d'un genocidi a Gaza" - 3Cat». Catalunya Ràdio, 28-11-2023. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ 24,0 24,1 «Sanctioning Lawfare that Targets U.S. and Israeli Persons» (en anglès). US Department of State, 09-07-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
- ↑ De Preter, Christoph. «« Des citoyens européens sous sanctions américaines sont effacés économiquement et socialement dans l’UE »» (en francès). Le Monde, 23-07-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].