Francesca Aliern Pons
 Francesca Aliern Pons |
|
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | segle XX Xerta |
| Activitat professional | |
| Ocupació | escriptora |
 |
|
Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l'Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica.
Obra[modifica | modifica el codi]
- Xerta, 1976
- Xerta. Recull popular, 1995
- Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
- Un otoño, toda una vida, 1997-1998
- No llores, Laura, 1999
- El batec de l'aigua, 2000
- La canela, 2001
- Misererenobis, 2002
- La menestrala, 2003
- La historia innecesaria, 2004
- El pont de la solitud, 2005
- Sabó moll, 2006
- Camins, 2007
- Cor de llop, 2008
- Aigües fondes, 2009
- Mans de fang, 2010
- L'espiera, 2011
- La senyora Avinyó, 2012
- La segona innocència, 2013
- Les passions de la menestrala, 2014
- Cullerades de vida, 2015
- Cafè de París, 2016
- Negre estalzí, 2017
Participació en obres col·lectives[modifica | modifica el codi]
- Otras voces, 2002 (traduït al francès)
- El brogit de l'Ebre, 2003
- L'altre Nadal, 2006
- El riu que parla, 2008
- Ebre Blook, 2009
- Octavi Serret: de Vall-de-roures al món, Terres de l'Ebre: Editorial Petròpolis, 2009.
- Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
