Francesca Aliern Pons
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  Xerta |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l'Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica. L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[1] Al 2022 se li dedica un llibre d'homenatge, editat a cura d'Emigdi Subirats en l'any dels seu vuitantè aniversari.[2]
Obra[modifica]
- Xerta, 1976
- Xerta. Recull popular, 1995
- Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
- Un otoño, toda una vida, 1997-1998
- No llores, Laura, 1999
- El batec de l'aigua, 2000
- La canela, 2001
- Misererenobis, 2002
- La menestrala, 2003
- La historia innecesaria, 2004
- El pont de la solitud, 2005
- Sabó moll, 2006
- Camins, 2007
- Cor de llop, 2008
- Aigües fondes, 2009
- Mans de fang, 2010
- L'espiera, 2011
- La senyora Avinyó, 2012
- La segona innocència, 2013
- Les passions de la menestrala, 2014
- Cullerades de vida, 2015
- Cafè de París, 2016
- Negre estalzí, 2017
- Darrere els seus talons, 2018
- La jove Laura, 2019
- Paper mullat, 2020
- Espills badats, 2022
Referències[modifica]
- ↑ L'escriptora xertolina Francesca Aliern nomenada filla predilecta de Xerta Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine. Ebredigital.cat
- ↑ Diversos autors. Francesca, la sal de les xertolines. Editorial Petròpolis, 2022.