Francesca Aliern Pons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesca Aliern Pons
Biografia
Naixement segle XX
Xerta
Activitat
Ocupació Escriptora
Modifica les dades a Wikidata

Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l'Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica. L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[1]

Obra[modifica]

  • Xerta, 1976
  • Xerta. Recull popular, 1995
  • Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
  • Un otoño, toda una vida, 1997-1998
  • No llores, Laura, 1999
  • El batec de l'aigua, 2000
  • La canela, 2001
  • Misererenobis, 2002
  • La menestrala, 2003
  • La historia innecesaria, 2004
  • El pont de la solitud, 2005
  • Sabó moll, 2006
  • Camins, 2007
  • Cor de llop, 2008
  • Aigües fondes, 2009
  • Mans de fang, 2010
  • L'espiera, 2011
  • La senyora Avinyó, 2012
  • La segona innocència, 2013
  • Les passions de la menestrala, 2014
  • Cullerades de vida, 2015
  • Cafè de París, 2016
  • Negre estalzí, 2017
  • Darrere els seus talons, 2018

Participació en obres col·lectives[modifica]

Referències[modifica]