Francesca Piñón i Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesca Piñón)
Infotaula de personaFrancesca Piñón i Peña

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Francesca Piñón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francesca Piñón Peña Modifica el valor a Wikidata
27 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Catalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRaça mediterrània Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata –
Premis
IMDB: nm1412926 TMDB.org: 1154734
Instagram: francescapinonpena Modifica el valor a Wikidata

Francesca Piñón i Peña (nascuda un 27 de març, Dia Mundial del Teatre)[1] és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, i també directora teatral.

A la televisió és coneguda principalment per les sèries La memòria dels Cargols, El cor de la ciutat, Amar en tiempos revueltos, Kubala, Moreno i Manchón i El ministerio del tiempo, tot i que també ha treballat en pel·lícules com El perfum: història d'un assassí, Incerta glòria, La vida sense la Sara Amat i La vampira de Barcelona. Ha actuat dalt dels escenaris en obres tant de teatre clàssic (El caballero de Olmedo, Fedra, El baile...)[2] com amb companyies com La Fura dels Baus, Dagoll Dagom o La Cubana, i també ha dirigit actrius en monòlegs i a La dona trencada.[1][3]

El 1998 va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona pel muntatge Olga sola (de Joan Brossa amb direcció de Rosa Novell), i el 2009 el Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla i el Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx pel curtmetratge Turismo, de Mercè Sampietro.[3]

Biografia[modifica]

De jove, els seus pares la van apuntar a fer teatre per a superar la seva extrema timidesa i ajudar-la a relacionar-se més fàcilment.[1][2] Ella, que volia ser escriptora o pintora, va encarregar-se de les escenografies i el vestuari, fins que un dia va haver de substituir una de les actrius a l'escenari.[2] Va trobar en el teatre el seu «refugi», i ja mai més no en va sortir.[1]

S'inicià en el món de la interpretació als 16 ó 17 anys[1] i va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. En acabar, va actuar a l'obra Minim.mal Show (1986), de Miquel Górriz i Sergi Belbel, amb qui ha treballat també als espectacles L'avar, Morir, Dissabte, diumenge i dilluns, Madre (el drama padre), Primera plana i El baile.[3]

Des dels seus inicis ha estat molt interessada a «experimentar i fer coses molt diferents». Per ella, la interpretació és com «un joc on poder viure altres vides», se sent «molt orgullosa» de la seva carrera i la fa feliç ser, com es considera, una «obrera del teatre». Professionalment, considera que el seu «repte està en la direcció» i lluita contra la «preocupant realitat» que afecta les actrius de més de cinquanta anys d'edat i que les condemna a ser sempre «mares, monges,... Estem "al servei de". No ens escriuen una obra per a nosaltres, un personatge interessant. I això que és la millor edat, per l'experiència adquirida».[1]

Va estar a punt d'interpretar a Barcelona My Name Is Rachel Corrie, d'Alan Rickman, però finalment va desestimar l'oferta perquè preferia ser dirigida per Rickman, a qui li unia una estreta amistat des que van coincidir a El perfum: història d'un assassí.[4]

La lectura ha estat sempre una de les seves grans passions: als 12 anys d'edat llegia obres d'Honoré de Balzac i Fiódor Dostoievski, i assegura que no se'n va a dormir fins que no ha llegit com a mínim un poema.[1] William Shakespeare és un dels seus autors preferits.[2] Té altres aficions, com fer punt o la pintura, malgrat en els darrers anys ha quedat relegada per la seva atracció per les pedres semiprecioses i per fer peces de joieria en plata.[1]

Filmografia[modifica]

Any Títol Personatge Mitjà Notes
1988 L'alfabet sèrie de televisió 1 episodi
Daniya, el jardí de l'harem (Daniya, jardín del harem) pel·lícula
1989 Verònica L. Una dona al meu jardí pel·lícula
1990 Qui? Sílvia / atracadora sèrie de televisió 2 episodis
1992 Teresina S.A. sèrie de televisió 2 episodis
1994 Poblenou Paquita sèrie de televisió 2 episodis
1995 Secrets de família Raquel sèrie de televisió 2 episodis
Estació d'enllaç Conxita sèrie de televisió 1 episodi
1997 Per a què serveix un marit? Perruquera 2 / Amanda sèrie de televisió 2 episodis
El show de la Diana clienta / mare gos sèrie de televisió 3 episodis
El joc de viure Marisa sèrie de televisió
1999 La memòria dels Cargols Constança sèrie de televisió
2001 Plats bruts Maria Dolors sèrie de televisió 1 episodi
El paraíso ya no es lo que era Fermina pel·lícula
2001-2002 Des del balcó Lluïsa sèrie de televisió
2002 Majoria absoluta recepcionista immobiliària sèrie de televisió 3 episodis
Psico express sèrie de televisió 1 episodi
2003 Platillos volantes veïna 2 pel·lícula
La Mari Hermana Celeste minisèrie de televisió
Jet Lag dona policia sèrie de televisió 1 episodi
2004 Sévigné Romy Sallés pel·lícula
2005 L'un per l'altre Tutusaus sèrie de televisió 1 episodi
2006 Camping Antonia Garcés telefilm
El perfum: història d'un assassí (Das Parfum - Die Geschichte eines Mörders) dona del propietari de la posada pel·lícula
2006-2007 El cor de la ciutat Virgínia sèrie de televisió
2007 Fuerte Apache pel·lícula
2008 Turismo Dona amb l'ull tapat curtmetratge Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla[3]
Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx[3]
Sing for Darfur pel·lícula
2009 La Mari 2 Hermana Celeste sèrie de televisió
2010 La Riera Psicòloga sèrie de televisió 3 episodis
2010-2011 Amar en tiempos revueltos Pilar sèrie de televisió
2011-2014 Kubala, Moreno i Manchón Marga sèrie de televisió
2012 Insensibles Infermera veterana pel·lícula
Mentiders pel·lícula [5]
2014 La que se avecina jutgessa sèrie de televisió 2 episodis
2015 Paco Candel, l'altre català La Coné telefilm documental
13 dies d'octubre Neus Companys telefilm
El testament de la Rosa ella mateixa documental [6]
2015-2020 El ministerio del tiempo Angustias sèrie de televisió
2016 Tiempo de confesiones Angustias sèrie de televisió
2017 Incerta glòria esposa alcalde nacional pel·lícula
2019 La vida sense la Sara Amat pel·lícula
2019-2020 Cuéntame cómo pasó Sor Teresa sèrie de televisió 2 episodis
2020 Las niñas Madre Consuelo pel·lícula
La fiesta no es para feos Neus Ferrer pel·lícula
La vampira de Barcelona Sor Engracia pel·lícula
2022 Fácil sèrie de televisió
Sis nits d'agost Núria Roig telefilm en filmació

Teatre[modifica]

Any Títol Teatre Dramatúrgia / Text Direcció Notes
1988 Minim.mal Show Teatre Romea (Barcelona) Miquel Górriz i Sergi Belbel Sergi Belbel [7]
1990 Quatre dones i el sol Teatre Romea (Barcelona) Jordi Pere Cerdà Ramon Simó [8]
1994 Tres dones: un poema per a tres veus Sala Beckett (Barcelona) Sylvia Plath (text) Calixto Bieito lectura dramatitzada[9]
A la meta Teatre Adrià Gual (Barcelona) Thomas Bernhard Xavier Albertí [10]
1996-1997 L'avar Centre Cultural de la Caixa de Terrassa
Centre Cultural de Sant Cugat
Teatre Conservatori de Manresa		 Molière Sergi Belbel [11]
1998 Olga sola La Seca (Barcelona) Joan Brossa Rosa Novell [12][13]
Premi de la Crítica de Barcelona[3]
Morir Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya Sergi Belbel Sergi Belbel [14]
2000 La confessió o l'esca del pecat Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona) Josep Palau i Fabre Hermann Bonnín [15]
La plaça dels herois TNC (Barcelona) Thomas Bernhard Ariel García Valdés [16]
2001 La dona incompleta Sala Beckett (Barcelona) David Plana Sergi Belbel [17]
Madre (el drama padre) Teatro La Latina i CDN (Madrid) Jardiel Poncela Sergi Belbel [18][19]
2002 Fedra Festival Grec de Barcelona Jean Racine Joan Ollé [20]
2003 Primera plana TNC (Barcelona) Text de Ben Hecht i Charles MacArthur Sergi Belbel [21]
2004 Dissabte, diumenge i dilluns TNC (Barcelona) Eduardo De Filippo Sergi Belbel [22][23]
2005 Raccord TNC (Barcelona), Teatre Rialto (València) Rodolf Sirera Carme Portaceli [24][25]
2008 Borís Godunov TNC (Barcelona), Teatro María Guerrero (Madrid) David Plana (text); David Plana i Àlex Ollé (dramatúrgia) David Plana i Àlex Ollé Amb La Fura dels Baus[26][27]
2010 El baile Teatro Valle-Inclán (Madrid) Irène Némirovsky Sergi Belbel [28] Premi Butaca a la millor actriu de repartiment[29]
2013 Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach TNC (Barcelona) Marcel Borràs i Nao Albet Marcel Borràs i Nao Albet [30]
2014 El caballero de Olmedo Teatre Lliure (Barcelona) Lope de Vega Lluís Pasqual [31]
2016 A teatro con Eduardo Teatre Lliure (Barcelona) Eduardo De Filippo Lluís Pasqual [32]
2018 El ángel exterminador Teatro Español (Madrid) Luis Buñuel (text); Fernando Sansegundo (dramatúrgia) Blanca Portillo [33]
L'omissió de la família Coleman Teatre Romea (Barcelona) Claudio Tolcachir Claudio Tolcachir [34]
Carola Teatre La Gleva (Barcelona) Maria Aurèlia Capmany (text) Francesca Piñón [35]
2019 La agente literaria Royal Hideway Hotel (Formentor) Sergio Vila-Sanjuán Manel Dueso [36]
Èxit Aquitània Teatre i Eixample Teatre (Barcelona) Agustí Franch Agustí Franch i Òscar Contreras [37][38]
2020 La dona trencada TNC (Barcelona) Simone de Beauvoir (text) Francesca Piñón Espai: Francesca Piñón[a]
2021 Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach Teatro María Guerrero (Madrid) Marcel Borràs i Nao Albet Marcel Borràs i Nao Albet [41]
La dona trencada Sala Atrium (Barcelona) Simone de Beauvoir (text) Francesca Piñón Espai: Francesca Piñón[42]
L'habitació blanca Sala Flyhard (Barcelona) Josep Maria Miró Lautaro Perotti [43][44]
2022 Crim i càstig Teatre Lliure (Barcelona) Fiódor Dostoievski (text); Pau Carrió (dramatúrgia) Pau Carrió [45]

Notes[modifica]

  1. ↑ Tot i que estava previst fer funció durant quatre dies,[39] per motius pandèmics només va poder representar-s'hi el dia de l'estrena.[40]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Fernández, Gema. «Descubriendo a Francesca Piñón» (en castellà). Prográmate, 05-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: daf].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gente despierta: Francesca Piñón, una vida en el escenario, entrevista a RTVE Play, 28/11/2017 (castellà)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 DOSSIER ElAngelExterminador PROVISIONAL(2) (castellà)
  4. ↑ Alan Rickman, per Francesca Piñón: un anyell amb pell de llop, entrevista al pòdcast Memento, 12/9/2019
  5. ↑ Mentiders, a La Vanguardia (castellà)
  6. ↑ El testament de la Rosa, a Peliplat (castellà)
  7. ↑ Minim·mal Show, a l'Arxiu digital històric dels espectacles del Teatre Romea
  8. ↑ Montiel, Alejandro «Que veinte años no es nada. (Acerca de la dirección escénica de Ramon Simó en Quatre dones i el sol, 1990)» (en castellà). Pausa., 2010 [Consulta: 18 juliol 2022].
  9. ↑ Tres dones: un poema per a tres veus, a la Base de Dades d'Espectacles de l'Institut del Teatre
  10. ↑ A la meta, al CDAEM (castellà)
  11. ↑ recull de premsa de L'avar, al web de l'Hemeroteca Digital de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre
  12. ↑ Olga sola, a la base de dades cdmae.cat
  13. ↑ Los zapatos por pedestal, a El País, 19/12/2018 (castellà)
  14. ↑ Morir, al CDAEM (castellà)
  15. ↑ Francesca Piñon - La confessio o l'esca del pecat, al CDAEM (castellà)
  16. ↑ La plaça dels herois, al web del TNC
  17. ↑ La dona incompleta, al web de la Sala Beckett.
  18. ↑ Madre (el drama padre), al web Teatro.es (castellà)
  19. ↑ Villena, Miguel Ángel «Belbel escenifica el humor absurdo y transgresor de Jardiel Poncela» (en castellà). El País, 27-06-2001 [Consulta: 18 juliol 2022].
  20. ↑ Fedra, al web del Grec
  21. ↑ Primera plana, al web del TNC
  22. ↑ Dissabte, diumenge i dilluns, al web del TNC
  23. ↑ Ordóñez, Marcos «De Filippo, por la puerta grande» (en castellà). El País, 30-11-2002 [Consulta: 18 juliol 2022].
  24. ↑ «Rodolf Sirera estrena al TNC "Raccord", una obra ambientada a València que reflexiona sobre el temps i la memòria». VilaWeb, 12-04-2005 [Consulta: 18 juliol 2022].
  25. ↑ Zafra, Ignacio «Sirera deconstruye los últimos 80 años en el Rialto con 'Raccord'» (en castellà). El País, 12-05-2005 [Consulta: 18 juliol 2022].
  26. ↑ Borís Godunov, al web del TNC
  27. ↑ Borís Godunov. La Fura domesticada, a Madrid Teatro (castellà)
  28. ↑ El baile, de Irène Némirovsky, en el Teatro Valle-Inclán (castellà)
  29. ↑ «'El Ball' arrasa als premis Butaca». Ara, 30-11-2010 [Consulta: 18 juliol 2022].
  30. ↑ Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, al web del TNC
  31. ↑ «Rosa María Sardà y Lluís Pasqual llevan "El caballero de Olmedo" al Lliure» (en castellà). La Vanguardia, 14-03-2012 [Consulta: 18 juliol 2022].
  32. ↑ «A teatro con Eduardo». Núvol, 24-03-2016 [Consulta: 18 juliol 2022].
  33. ↑ El ángel exterminador, a Godot (castellà)
  34. ↑ La família Coleman s’enfonsa, a Ara. Llegim, octubre 2018
  35. ↑ Prieto Nadal, Ana «L’atzarosa vida d’una gata de terrat». Núvol, 26-11-2018 [Consulta: 18 juliol 2022].
  36. ↑ La agente literaria, al web de la Fundació Romea
  37. ↑ Forero, Andrea «Que difícil situación. ¿Qué decisión tomarías tu en su lugar? : EnPlatea» (en castellà). En platea, 22-11-2019 [Consulta: 18 juliol 2022].
  38. ↑ Èxit, a l'Eixample Teatre
  39. ↑ Duran Oliu, Gina «“La dona trencada” de Simone de Beauvoir arriba al TNC». Núvol, 28-10-2020 [Consulta: 18 juliol 2022].
  40. ↑ Puigtobella, Bernat «Bitllet d’estrena inconsolable». Núvol, 31-10-2020 [Consulta: 18 juliol 2022].
  41. ↑ Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, a Godot (castellà)
  42. ↑ La dona trencada, a Improrrogable (castellà)
  43. ↑ «Francesca Piñón protagonitza "L'habitació blanca"». CCMA, 21-09-2021 [Consulta: 18 juliol 2022].
  44. ↑ Figueras, Martí «L’última lliçó de la senyoreta Mercè». Núvol, 08-09-2021 [Consulta: 18 juliol 2022].
  45. ↑ Puig Taulé, Oriol «Crim i plàstic». Núvol, 02-03-2022 [Consulta: 18 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesca_Piñón_i_Peña&oldid=33365081»