Francesco Araja

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesco Araja
Francesco Araja.jpg
Biografia
Naixement 25 juny 1709
Nàpols
Mort 1770 (60/61 anys)
Bolonya
Activitat
Ocupació Compositor i mestre de capella
Gènere artístic Òpera
Moviment Música barroca
Modifica les dades a Wikidata

Francesco Domenico Araja, o Araia, del rus: Арайя) (Nàpols, Regne de Sicília, 25 de juny de 1709 - Bolonya, 1762 ó 1770) fou un compositor italià que passà 25 anys a Rússia, on immediatament el nomenaren mestre de capella de l'emperadriu Anna Ivànovna, a Sant Petersburg va escriure almenys 14 òperes per a la Cort Imperial de Rússia, incloent Céfal i Prokris, la primera òpera escrita en rus, amb llibret de Aleksandr Sumarókov.

La primera òpera que va escriure, Berenice, es presentà en la cort del gran duc de la Toscana (1731), a la que li seguiren Amore regnante (Roma) i Lucio Vero (Venècia). L'èxit assolit a Sant Petersburg amb aquella òpera i al consegüent afirmació de la música italiana en la capital russa foren el punt de partida d'una important influència que perduraria fins a Mikhaïl Glinka. La companyia que dirigia estrenà a Sant Petersburg les seves òperes: Abiatare (1737); Semirámide (1738); Scipione; Seleuco (1744); Alessandro nelle Indie; Russia afitta e consolata (Moscou, 1742), altres.

Ric i carregat d'honors, Araja tornà definitivament a Itàlia el 1762, establint-se a Bolonya, on encara escriví l'oratori La Natività di Gesù, i dedicant-se principalment a l'ensenyança. Al morir deixà una gran fortuna.

Bibliografia[modifica]