Francesco Ardolino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesco Ardolino
Francesco Ardolino.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Francesco Ardolino (Roma, 1966) és un professor de la Universitat de Barcelona. Nascut a la capital italiana el 1966 es va doctorar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Jordi Sarsanedas, l'any 2002. Actualment és professor agregat del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos de la mateixa universitat[1][2] i és membre de la coordinació del Màster Oficial CRIC.[3]

S'ha especialitzat en l'estudi de les literatures italiana i catalana del segle xx, i ha traduït a l'italià obres de Pere Calders, Josep Palau i Fabre, Baltasar Porcel, Carme Riera, Jaume Cabré, Sebastià Alzamora i Susanna Rafart.[4] També va treballar com a ajustador de diàlegs cinematogràfics amb sèries com I Fluppys.

Va ser un dels impulsors de la creació de la revista Haidé. Estudis maragallians, de la qual és codirector des de la seva fundació, l'any 2011. A banda de les seves contribucions sobre el poeta Joan Maragall, cal destacar el seu interès cap a les avantguardes i a la literatura postmoderna. És fundador i codirector de la revista de cultura contemporània Compàs d'amalgama.[5]

Publicacions[modifica]

  • 2004 El silenci de la paraula. Estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas
  • 2004 Dizionario dell'uso dei verbi italiani (juntament amb Ursula Bedogni)
  • 2006 Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influències de Dante en l'obra de Joan Maragall

A part dels llibres escrits per ell, també ha estat curador i/o coeditor de diverses obres:

  • 2001 Federigo Tozzi, Bèsties
  • 2004 Imparables (Antologia poètica)
  • 2007 Dino Campana, Cants Òrfics
  • 2007 Salvatore Quasimodo, Obra poètica
  • 2007 Ten Dragons. The latest Sant Jordi Prizes (recull assagístic)
  • 2009 Marco Polo, La descripció del món
  • 2014 En eterna vigília. Tradició i compromís en l'obra de Iannis Ritsos

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Francesco Ardolino». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 octubre 2019].
  2. «Visat - Francesco Ardolino».
  3. «Màster Oficial CRIC» (en català). [Consulta: 4 octubre 2020].
  4. «Qui és qui. Índex d'autors». [Consulta: 10 juny 2014].
  5. «Compàs d'amalgama. Revista de cultura contemporània, núm. 0 . Teresa-M. Sala, Francesco Ardolino (dirs.). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona». [Consulta: 4 octubre 2020].
  6. «Fundació Joan Maragall» (en català). [Consulta: 6 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]