Francesco Cavalli

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesco Cavalli
Francesco Cavalli.png
Nom original Pietro Francesco Cavalli
Dades biogràfiques
Naixement 14 de febrer de 1602
Crema
Mort 14 de gener de 1676 (73 anys)
Venècia
Residència Cremona
Activitat professional
Ocupació Organista, compositor d'òpera, mestre de capella i compositor
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Obra
Obres destacades Il Giasone
Egisto
Artemisia
La Calisto
Modifica dades a Wikidata

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 17 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià. En realitat, el seu verdader nom era Pier Francesco Caletti Bruni i el pseudònim que utilitzava corresponia al nom d'un noble venecià que era el seu benefactor.

Deixeble del pare Giovanni Battista, organista de la catedral de Crema, va viatjar a Venècia el 1616 on va entrar en el cor de la basílica de San Marc com a cantor (tenor), va ser alumne de Monteverdi i va obtenir el lloc de segon organista el 1640. Una mica més tard va assumir les funcions d'organista de l'església dels Sant Joan i Sant Pau.

El 1639 va començar a escriure per a l'escena lírica, i el mateix any va ser representada al Teatre San Cassiano Le nozze di Teli e di Peleo, la primera òpera veneciana de la qual s'ha conservat la música. A partir de llavors va compondre amb regularitat per als teatres venecians. Algunes de les seves obres també van ser interpretades en altres ciutats: L'Egisto (Viena, 1643 i París, 1646), Il Giasone (París, 1649, considerada la més popular), L'Orione (Milà, 1653). Mazarino li va encarregar una òpera per a l'obertura del Teatre de les Tuileries, construït per G. Vigarani, pel que va viatjar a París, on va començar a compondre Ercole amante. El 22 de novembre d'aquell mateix any, el seu Xerse, estrenada a Venècia el 1654, va ser representada a la Gran Galeria del Louvre, amb ballets de Lully. La inauguració del teatre es va retardar i la representació d'Ercole amante es va demorar, sent estrenada sense gran èxit, el febrer de 1662 després de la mort de Mazarino. Després d'això Cavalli va tornar a Venècia on es va dedicar principalment a la música religiosa.

L'11 de gener de 1665, va ser nomenat primer organista de San Marc al costat del també organista i company seu Pietro Andrea Ziani, i tres anys més tard va succeir a G. Rovetta com a mestre de capella de la basílica, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Cavalli és probablement el compositor més important de la seva generació referent a l'òpera pública, llavors en ple desenvolupament. Contràriament a Claudio Monteverdi que disposava per a les seves obres d'orquestres molt proporcionades i amb tota classe d'instruments, les òperes de Cavalli utilitzaven orquestres molt reduïdes, principalment amb instruments de corda, a causa dels mitjans limitats de les òperes públiques.

El compositor Taddeo Wiel (1849-1920) publica un molt bon estudi sobre la tasca musical de Cavalli

Les seves òperes[modifica | modifica el codi]

  • 1639 Le nozze di Teti e di Peleo (Llbret d'O.Persiani)
  • 1640 Gli amori di Apollo e Dafne (G.F. Busenello)
  • 1641 La Didone
  • 1642
    • Narcisso et Ecco immortalati (O.Persiani, perduda)
    • La virtù de' strali d'Amore (G.faustini)
  • 1643 L'Egisto (G.Faustini)
  • 1644
    • La Deidamia (S.Herrico, perduda)
    • L'Ormindo (G.Faustini)
  • 1645
    • Il Romolo e 'l Remo (G.Strozzi, perduda)
    • La Doriclea (G.Faustini)
    • Il Titone (G.Faustini, perduda)
  • 1646 La prosperità infelice di Giulio Cesare dittatore (G.F.Busenello, perduda)
  • 1648 La Torilda (P.P.Bissari, perduda)
  • 1649
    • Il Giasone (G.A.Cicognini)
    • L'Euripo (G.Faustini, perduda)
  • 1650
    • La Bradamante (P.P. Bissari, perduda)
    • L'Orimonte (N.Minato)
  • 1651
    • L'Oristeo (G.Faustini)
    • La Rosinda (G.Faustini)
    • L'Armidoro (B.Castoreo, perduda)
    • La Calisto (G.Faustini)
  • 1652
    • Veremonda, l'amazzone di Aragona (M.Bisaccioni)
    • L'Eritrea (G.Faustini)
  • 1653
    • L'Helena rapita da Teseo (G.Badoaro)
    • L'Orione (F.Melosio, Milà)
  • 1654
    • Il Serse (o Xerse, N.Minato)
    • Il Ciro (G.C. Sorrentino, òpera de compositor ignorat, atribuïda a Cavalli)
  • 1655
    • La Statira, principessa di Persia (G.F.Busenello)
    • L'Erismena (A.Aureli)
  • 1656 L'Artemisia (N.Minato)
  • 1658
    • L'Antioco (N.Minato, perduda)
    • L'Hipermestra (Moniglia, Florència)
  • 1659 L'Elena (N.Minato)
  • 1660 La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D.Gisberti, perduda)
  • 1662 Ercole amante (F.Buti, París)
  • 1664 Scipione Africano (N.Minato)
  • 1665 Il Mutio Scevola (N.Minato)
  • 1666 Il Pompeo Magno (N.Minato)
  • 1667 L'Eliogabalo (A.Aureli)