Francesco Lamperti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesco Lamperti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1813 Modifica el valor a Wikidata
Savona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1892 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Como (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Milà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómúsic, pedagog musical, escriptor, mestre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPietro Rajó Ray Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmma Albani, Carlotta Grossi, Pietro Repetto, Anna de La Grange i Ludmiła Jeske-Choińska Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGiovanni Battista Lamperti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: aed7b417-c1e9-44eb-98eb-00ffeabdd5c9 IMSLP: Category:Lamperti,_Francesco Modifica el valor a Wikidata

Francesco Lamperti (Savona, Ligúria, 11 de març de 1813Como, Llombardia, 1 de maig de 1892) fou un professor de cant, musicògraf i escriptor italià.

Rebé l'educació musical en el Conservatori de Música de Milà, en el qual ensenyà (1850-75) amb gran èxit. Després es dedicà a l'ensenyança particular musical, havent sortit de les seves classes artistes tan cèlebres com Rosita del Vecchio,[1] Irene Abendroth, Désirée Artôt, José Echevarría,[2] Emma Albani, Sophie Cruvelli, Emma Cecilia Thursby, José Echevarría,[2] Franz Nachbaur, Antonín Vávra, Marie van Zandt,[3] Jan Gall[4] i altres.

Publicacions[modifica]

  • Guia teòrico-pràctica elemental per 'estudi del cant (Milà);
  • Exercícis diaris per a soprano ò mezzo-soprano (Milà);
  • Estudis per a soprano (Milà);
  • Observacions i consells vers el trino (Milà);
  • Vuit lliçons de solfeig a l'estil modern, per soprano i mezzosoprano

El seu fill Giuseppe Lamperti, (1834-Roma, 1898), fou director del teatre de La Scala de Milà, després de l'Apol·o de Roma i més tard del Teatro San Carlo de Nàpols.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]