Francesco Lamperti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1813 Savona (Itàlia) |
| Mort | 1r maig 1892 (79 anys) Como (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri Monumental de Milà |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Milà |
| Ocupació | músic, pedagog musical, escriptor, mestre |
| Ocupador | Conservatori de Milà |
| Professors | Pietro Rajó Ray |
| Alumnes | Emma Albani, Carlotta Grossi, Pietro Repetto, Anna de La Grange i Ludmiła Jeske-Choińska |
| Família | |
| Fills | Giovanni Battista Lamperti (en)  |
  | |
Francesco Lamperti (Savona, Ligúria, 11 de març de 1813 – Como, Llombardia, 1 de maig de 1892) fou un professor de cant, musicògraf i escriptor italià.
Rebé l'educació musical en el Conservatori de Música de Milà, en el qual ensenyà (1850-75) amb gran èxit. Després es dedicà a l'ensenyança particular musical, havent sortit de les seves classes artistes tan cèlebres com Rosita del Vecchio,[1] Irene Abendroth, Désirée Artôt, José Echevarría,[2] Emma Albani, Sophie Cruvelli, Emma Cecilia Thursby, José Echevarría,[2] Franz Nachbaur, Antonín Vávra, Marie van Zandt,[3] Jan Gall[4] i altres.
Publicacions[modifica]
- Guia teòrico-pràctica elemental per 'estudi del cant (Milà);
- Exercícis diaris per a soprano ò mezzo-soprano (Milà);
- Estudis per a soprano (Milà);
- Observacions i consells vers el trino (Milà);
- Vuit lliçons de solfeig a l'estil modern, per soprano i mezzosoprano
El seu fill Giuseppe Lamperti, (1834-Roma, 1898), fou director del teatre de La Scala de Milà, després de l'Apol·o de Roma i més tard del Teatro San Carlo de Nàpols.
Referències[modifica]
- ↑ https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/rosita-del-vecchio-emc
- ↑ 2,0 2,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 17 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1303 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 25, pàg. 562, (ISBN 84-239-4525-1)
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 505 (ISBN 84-239-4529-4)