Francesco Paolo Tosti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesco Paolo Tosti
Тости Франческо Паоло.jpg
modifica
Biografia
Naixement9 abril 1846 modifica
Ortona (Itàlia) modifica
Mort2 desembre 1916 modifica (70 anys)
Roma modifica
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, pedagog musical i cantant modifica
OcupadorRoyal Academy of Music modifica
GènereCanzone (en) Tradueix i romança modifica
AlumnesTeresa Clotilde del Riego modifica
InstrumentPiano modifica

IMDB: nm0869279 IBDB: 485485
Musicbrainz: 2f935fb1-f679-440f-b87f-0ac3cfbe8173 Discogs: 696234 IMSLP: Category:Tosti,_Francesco_Paolo Allmusic: mn0002357840 Modifica els identificadors a Wikidata

Francesco Paolo Tosti (Ortona, 9 d'abril de 1846 - Roma, 2 de desembre de 1916) fou un compositor italià, nacionalitzat posteriorment britànic.

Començà els seus estudis en la seva vila nadiua, prosseguint-los en el Reial Conservatori de Nàpols, amb els mestres F. Pinto, C. Conti[1] i, en el que aconseguí, mercès a la protecció de Mercadante, una plaça de mestre adjunt, que abandonà el 1869 per raons de salut, retornant a Ortona on començà a compondre cançons.[1] Havent pogut restablir-se, anà a Roma i després de rebre lliçons de Sgambati, es donà a conèixer com a cantant i fou nomenat mestre de cant de la cort donant lliçons a Margarida de Savoia rebent el nomenament de conservador dels arxius musicals de la cort.[1]

El 1875 va fer el seu primer viatge a Londres, on hi tornà el 1880 com a professor de cant de la família reial i, també donà lliçons a altres alumnes, entre ells a la italiana Maria Rita Brondi[2] i l'anglès Frederic Norton.[3] S'establí a la capital del Regne Unit i el 1908 rebé d'Eduard VII el títol de sir. Després de la primera guerra mundial, retornà a Roma, on residí fins la seva mort.

Tosti es donà a conèixer principalment per la publicació d'algunes melodies vocals de gràcia exquisida i d'un penetrant encant, seguint més tard la col·lecció Canti popolari abruzzesi, sèrie de cançons plenes d'originalitat, de sabor i de melangia.

Les cançons més celebres de Tosti són:

  • Ideale;
  • Marechiare;
  • L'alba separa dalla luce l'ombra;
  • Aprile;
  • L'ultima canzone;
  • Malia;
  • La serenata;
  • Non t'amopiú;
  • Mattinata, etc...totes elles pertanyen al patrimoni cultural italià dels segles XIX i XX i constitueixen els més refinats exemples de la cançó de saló d'aquest país, havent arribat inclús a influir en l'estructura melòdica d'un Puccini.[1]

També va compondre melodies angleses, entre les que assoliren celebritat les titulades Goodbye; For ever, Adieu à Suzon, Chanson de l'adieu, etc.[1]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Paolo Tosti
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1471. (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 602 (ISBN 84-239-4572-3)
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1208 (ISBN 84-239-4577-4)