Francesco Paolo Tosti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesco Paolo Tosti
Francesco Paolo Tosti (before 1916) - Archivio Storico Ricordi FOTO003350 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1846 Modifica el valor a Wikidata
Ortona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, pedagog musical, cantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
GènereCanzone (en) Tradueix i romança Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTeresa Clotilde del Riego Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0869279 IBDB: 485485
Musicbrainz: 2f935fb1-f679-440f-b87f-0ac3cfbe8173 Discogs: 696234 IMSLP: Category:Tosti,_Francesco_Paolo Allmusic: mn0002357840 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Paolo Tosti (Ortona, 9 d'abril de 1846 - Roma, 2 de desembre de 1916) fou un compositor italià, nacionalitzat posteriorment britànic.

Començà els seus estudis en la seva vila nadiua, prosseguint-los en el Reial Conservatori de Nàpols, amb els mestres F. Pinto, C. Conti[1] i, en el que aconseguí, mercès a la protecció de Mercadante, una plaça de mestre adjunt, que abandonà el 1869 per raons de salut, retornant a Ortona on començà a compondre cançons.[1] Havent pogut restablir-se, anà a Roma i després de rebre lliçons de Sgambati, es donà a conèixer com a cantant i fou nomenat mestre de cant de la cort donant lliçons a Margarida de Savoia rebent el nomenament de conservador dels arxius musicals de la cort.[1]

El 1875 va fer el seu primer viatge a Londres, on hi tornà el 1880 com a professor de cant de la família reial i, també donà lliçons a altres alumnes, entre ells a la italiana Maria Rita Brondi[2] i l'anglès Frederic Norton.[3] S'establí a la capital del Regne Unit i el 1908 rebé d'Eduard VII el títol de sir. Després de la primera guerra mundial, retornà a Roma, on residí fins a la seva mort.

Tosti es donà a conèixer principalment per la publicació d'algunes melodies vocals de gràcia exquisida i d'un penetrant encant, seguint més tard la col·lecció Canti popolari abruzzesi, sèrie de cançons plenes d'originalitat, de sabor i de melangia.

Les cançons més celebres de Tosti són:

  • Ideale;
  • Marechiare;
  • L'alba separa dalla luce l'ombra;
  • Aprile;
  • L'ultima canzone;
  • Malia;
  • La serenata;
  • Non t'amopiú;
  • Mattinata, etc...totes elles pertanyen al patrimoni cultural italià dels segles XIX i XX i constitueixen els més refinats exemples de la cançó de saló d'aquest país, havent arribat inclús a influir en l'estructura melòdica d'un Puccini.[1]

També va compondre melodies angleses, entre les que assoliren celebritat les titulades Goodbye; For ever, Adieu à Suzon, Chanson de l'adieu, etc.[1]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Paolo Tosti
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1471. (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 602 (ISBN 84-239-4572-3)
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1208 (ISBN 84-239-4577-4)