Francis Leggatt Chantrey

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancis Leggatt Chantrey
SirFrancisLegattChantrey.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 7 d'abril de 1781
Sheffield
Mort 25 de novembre de 1841 (60 anys)
Londres
Activitat professional
Ocupació Pintor i escultor
Obra
Obres destacades Equestrian statue of King George IV
The Sleeping Children
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Sir Francis Leg(g)att Chantrey (7 d'abril de 178125 de novembre de 1841) va ser un escultor anglès. Va ser el prinipal escultor de la Regency era britànica, produí bustos i estàtues de molts personatges notbles d'aquells temps.[1] Va legar el Chantrey Bequest o Chantrey Fund perquè l'estat comprés obres d'art, el qual va estar disponible fins a la mort de la seva vídua l'any 1878.

Vida[modifica | modifica el codi]

MarbleBust de George IV of the United Kingdom per Chantrey, 1827.
Monument a Amelia Ann Smyth, morta el 1817 (esposa del Governador de Nova Escòcia George Stracey Smyth), St. Paul's Church (Halifax), Nova Scotia

Chantrey nasqué a Norton (actualment un suburbi de Sheffield)

Es va dedicar a l'escultura, de manera autodidacta.[2]

El seu primer bust de marbre va ser per al Rev. J. Wilkinson (1805–6), de l'església parroquial de Sheffield.[3]

El 23 de novembre de 1809 es va casar amb la seva cosina, Mary Ann Wale a St Mary's Church, Twickenham.[4] La dot de la seva esposa, £10,000, li van permetre pagar els deutes,[5] i traslladar-se a una casa del 13 Eccleston Street, Pimlico,[3] (recorded as Chantrey's address in the Royal Academy catalogues from 1810).[6]

El 1811 va mostrar sis bustos a la Royal Academy.[3][6] Els models incloien Horne Tooke i a Sir Francis Burdett, dos polítics que ell admirava; el seu primer mentor John Raphael Smith, i Benjamin West. Joseph Nollekens va posar aquests bustos a Tooke entre dos d'ell mateix, i aquesta preeminència va tenir una gran influència en la carrera de Chantrey.[3]

Va visitar París el 1814,[7] i de nou el 1815, va visitar el museu del Louvre fixant-se especialment en les obres de Rafael i Ticià.[8] L'any 1819 anà a Itàlia acompanyat del pintor John Jackson.[9]


Obres[modifica | modifica el codi]

Memorial de Chantrey per Isaac Hawkins Browne,a Badger, Shropshire.
The Sleeping Children (1817) a Lichfield

Chantrey va ser un escultor prolífic.[10] Segons un article publicat el 1842, ell va fer a més de busts i relleus, tres estàtues eqüstres, 18 aixecades, 16 de segudes 14 de recolzades.[11] Entre les seves obres més notables es troben les estàtues de George III del Regne Unit a Guildhall, Londres; la de George Washington a Boston, Massachusetts;[10] la de George IV del Regne Unit a Brighton (en bronze); de William Pitt el Jove a Hanover Square;[12] de James Watt a Westminster i a Glasgow.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Citizens and Kings (2007), p. 302
  2. Report of the trial of the cause Carew against Burrell, Bt and another, executors of the late Earl of Egremont. Londres: William Nicol, 1841, p. 64 [Consulta: 3 agost 2011]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Stephen, Leslie, ed. (1887). "Chantrey, Francis Legatt". Dictionary of National Biography 10. London: Smith, Elder & Co. pp. 44–47.
  4. «Sir Francis Chantrey». Twickenham Museum. [Consulta: 6 abril 2013].
  5. Jones 1849, p. 9
  6. 6,0 6,1 Graves, Algernon. The Royal Academy: A Complete Dictionary of Contributors from its Foundations in 1769 to 1904. 2. Londres: Henry Graves, 1905, p. 40–1. 
  7. «Francis Chantry, Sculptor» (en anglès). Edinburgh Magazine, VII, abril 1820.
  8. Jones 1849, p. 16
  9. Jones 1849, pp. 27–9
  10. 10,0 10,1 Encyclopaedia Britannica, 1911
  11. «Sir Francis Chantrey and Allan Cunningham». Fraser's Magazine, volume=27, 1843, pàg. 664–5.
  12. «British bronze sculpture founders and plaster figure makers, 1800–1980 – C». National Portrait Gallery. [Consulta: 7 abril 2013].

Fonts[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fish, Arthur. Chantrey and His Bequest, 1904. . A complete illustrated record of the purchases, etc..
  • MacColl, D. S.. The Administration of the Chantrey Bequest, 1904.  A controversial publication by the leading assailant of the Royal Academy.
  • Report from the Select Committee of the House of Lords on the Chantrey Trust, together with the Proceedings of the Committee, Minutes of Evidence and Appendix (Wyman & Sons, 1904), and Index (separate publication, 1904).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Leggatt Chantrey Modifica l'enllaç a Wikidata