Francis Leggatt Chantrey
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 abril 1781 Sheffield (Anglaterra) |
Mort | 25 novembre 1841 (60 anys) Londres |
Sepultura | Highgate Cemetery |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura i arts visuals |
Lloc de treball | Londres (1802–1842) París Itàlia |
Ocupació | pintor, escultor |
Activitat | 1802 - 1842 |
Membre de | |
Gènere | Retrat |
Alumnes | John Francis |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Mary Ann Wale (1809–) |
Premis |
Sir Francis Leg(g)att Chantrey (7 d'abril de 1781 – 25 de novembre de 1841) va ser un escultor anglès. Va ser el principal escultor de la Regency era britànica, produí bustos i estàtues de molts personatges notbles d'aquells temps.[1] Va legar el Chantrey Bequest o Chantrey Fund perquè l'estat comprés obres d'art, el qual va estar disponible fins a la mort de la seva vídua l'any 1878.
Vida
[modifica]Chantrey nasqué a Norton (actualment un suburbi de Sheffield)
Es va dedicar a l'escultura, de manera autodidacta.[2]
El seu primer bust de marbre va ser per al Rev. J. Wilkinson (1805–6), de l'església parroquial de Sheffield.[3]
El 23 de novembre de 1809 es va casar amb la seva cosina, Mary Ann Wale a St Mary's Church, Twickenham.[4] La dot de la seva esposa, £10,000, li van permetre pagar els deutes,[5] i traslladar-se a una casa del 13 Eccleston Street, Pimlico,[3] (recorded as Chantrey's address in the Royal Academy catalogues from 1810).[6]
El 1811 va mostrar sis bustos a la Royal Academy.[3][6] Els models incloien Horne Tooke i a Sir Francis Burdett, dos polítics que ell admirava; el seu primer mentor John Raphael Smith, i Benjamin West. Joseph Nollekens va posar aquests bustos a Tooke entre dos d'ell mateix, i aquesta preeminència va tenir una gran influència en la carrera de Chantrey.[3]
Va visitar París el 1814,[7] i de nou el 1815, va visitar el museu del Louvre fixant-se especialment en les obres de Rafael i Ticià.[8] L'any 1819 anà a Itàlia acompanyat del pintor John Jackson.[9]
Obres
[modifica]Chantrey va ser un escultor prolífic.[10] Segons un article publicat el 1842, ell va fer a més de busts i relleus, tres estàtues eqüstres, 18 aixecades, 16 de segudes 14 de recolzades.[11] Entre les seves obres més notables es troben les estàtues de George III del Regne Unit a Guildhall, Londres; la de George Washington a Boston, Massachusetts;[10] la de George IV del Regne Unit a Brighton (en bronze); de William Pitt el Jove a Hanover Square;[12] de James Watt a Westminster i a Glasgow.
Referències
[modifica]- ↑ Citizens and Kings (2007), p. 302
- ↑ Report of the trial of the cause Carew against Burrell, Bt and another, executors of the late Earl of Egremont. Londres: William Nicol, 1841, p. 64 [Consulta: 3 agost 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Stephen, Leslie, ed. (1887). "Chantrey, Francis Legatt". Dictionary of National Biography 10. London: Smith, Elder & Co. pp. 44–47.
- ↑ «Sir Francis Chantrey». Twickenham Museum. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2014. [Consulta: 6 abril 2013].
- ↑ Jones 1849, p. 9
- ↑ 6,0 6,1 Graves, Algernon. The Royal Academy: A Complete Dictionary of Contributors from its Foundations in 1769 to 1904. 2. Londres: Henry Graves, 1905, p. 40–1.
- ↑ «Francis Chantry, Sculptor» (en anglès). Edinburgh Magazine, VII, abril 1820.
- ↑ Jones 1849, p. 16
- ↑ Jones 1849, pp. 27–9
- ↑ 10,0 10,1 Encyclopaedia Britannica, 1911
- ↑ «Sir Francis Chantrey and Allan Cunningham». Fraser's Magazine, volume=27, 1843, pàg. 664–5.
- ↑ «British bronze sculpture founders and plaster figure makers, 1800–1980 – C». National Portrait Gallery. [Consulta: 7 abril 2013].
Fonts
[modifica]- Citizens and Kings. Royal Academy, 2007. ISBN 978-1-903973-23-3.
- Holland, John. Memorials of Sir Francis Chantry, R. A., Sculptor, in Hallamshire and Elsewhere. Sheffield: J. Pearce, Jun., n.d..
- Jones, George. Sir Francis Chantrey, R. A. Recollections of his Life, Practice and Opinions. Londres: E. Moxon, 1849.
- Whinney, Margaret. English Sculpture 1720–1830. Londres: Her Majesty's Stationery Office, 1971.
Bibliografia
[modifica]- Fish, Arthur. Chantrey and His Bequest, 1904.. A complete illustrated record of the purchases, etc..
- MacColl, D. S.. The Administration of the Chantrey Bequest, 1904. A controversial publication by the leading assailant of the Royal Academy.
- Report from the Select Committee of the House of Lords on the Chantrey Trust, together with the Proceedings of the Committee, Minutes of Evidence and Appendix (Wyman & Sons, 1904), and Index (separate publication, 1904).