Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeDarderes
TipusCongregació religiosa de germanes
Nom oficialFranciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora
SiglesF.M.N.
Altres nomsPrimer nom: Terciàries Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora
HàbitTúnica i vel negres, amb coll triangular; pitet i toca blanques
ObjectiuAssistència a malalts, especialment a domicili; ensenyament de nenes
Fundació1856 (com a associació de laiques, continuador de la Causa Pia Francesc Darder; en 1896, com a congregació religiosa), Barcelona per Isabel Ventosa i Roig
Aprovat perPius X, en 1914 (aprovació diocesana: 11 d'abril de 1896, per Jaume Català i Albosa; decretum laudis: 1909)
Constitucions1894, per Salvador Casañas i Pagès (aprovació: 1896)
PatronsMare de Déu de Betlem
Branques i reformesContinuadora de la Causa Pia Darder (1731-1856)
Primera fundacióBarcelona, 1856 (des de 1731 com a confraria laica)
Fundacions destacadesEspanya: Cabra de Córdoba, Albacete; Uruguai, Perú (Lima, Callao), Argentina, Angola
Fundacions a terres de parla catalanaBarcelona (Sors, 67, casa mare), Sentmenat, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, València, etc.
Infotaula d'ordeCausa Pia Darder
Façana de l'Hospital de la Santa Creu
TipusConfraria laica de dames
Nom oficialCausa Pia Francesc Darder
Altres nomsSenyores Darderes
ObjectiuAssistència a malaltes a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Fundació4 de gener de 1731, Barcelona per Francesc Darder i Barrich
Aprovat perJunta de l'Hospital de la Santa Creu, en 29 d'agost de 1731
ConstitucionsPare Pasqual, S.I.
PatronsMare de Déu de Betlem
Supressió1856 per Confiscació del govern espanyol
Branques i reformesContinuada per les Terciàries Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora
Primera fundacióBarcelona, 7 de desembre de 1731

Les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora formen una congregació religiosa femenina dedicada a l'assistència sanitària a necessitats. Conegudes popularment com a Darderes, les seves germanes posposen al nom les sigles F.M.N.

Història[modifica]

El 19 d'octubre de 1599 es fundà a Barcelona, a l'església de Betlem,[1] la Congregació de Cavallers de la Nativitat de Nostra Senyora, confraria benèfica de laics, d'espiritualitat mariana, que volia ajudar els malalts i necessitats d'hospitals i presons de la ciutat.

La Causa Pia Darder[modifica]

Al segle xviii, el guixolenc Francesc Darder i Barrich, metge cirurgià a l'Hospital de la Santa Creu era membre de la congregació i observà que l'atenció a les dones, era, a l'hospital, molt marginal per manca de personal. Proposà a la congregació de fundar una causa pia, animant un grup de dones, entre les quals hi havia una neboda seva, per constituir una comunitat de dones laiques que havien d'atendre les malaltes pobres de l'hospital.

Per al manteniment de la comunitat establí la cessió de tot el seu patrimoni i la institució de la Causa Pia Francesc Darder, iniciada poc després de morir ell (el 4 de gener de 1731) amb l'aprovació el 29 d'agost de 1731. Amb el seu llegat, entre els quals una casa, establia la constitució d'una associació de dones seglars que, sense emetre vots religiosos, atendrien les malaltes, rebent a canvi allotjament i manutenció en la casa llegada, a càrrec de l'administració de l'hospital. La primera comunitat de la "causa pia de senyores" s'instal·là a la Casa Darder el 7 de setembre del mateix any.[2] Fou dirigida per un jesuïta, el pare Pasqual, que n'havia redactat els estatuts.

Les germanes començaren a rebre el nom popular de darderes. Reberen altres llegats similars, com el de Josep de Llupià (1787). En 1787, la junta de l'hospital encarregà les darderes de la cura de totes les dones malaltes de la institució.

Fundació de la congregació religiosa[modifica]

La fundació de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu en 1792 va relegar el paper de les darderes en aquest Hospital, quedant limitades a l'atenció dels malalts mentals, i durant la Guerra del Francès en foren expulsades. Hi tornaren, però en un nombre petit. Arran de l'epidèmia de còlera de 1854, la jove Isabel Ventosa i Roig començà a tenir cura dels malalts i altres pobres, en un moment que no hi havia prou recursos per atendre'ls. Dos anys després, per continuar la seva vocació, entrà en la Causa Pia Francesc Darder. El mateix any 1856, però, el govern espanyol confiscà els béns de la Causa Pia i les associades deixaren de treballar a l'hospital: llavors hagueren de guanyar-se la vida tenint cura de malalts a domicili i passaren a dependre de la diòcesi de Barcelona.

Isabel hi havia ingressat pensant que la causa pia era una congregació religiosa; en veure que no ho era, va voler marxar, però el seu director espiritual li recomanà que hi continués, i Isabel volgué aprofitar l'associació per convertir-la en una congregació religiosa. Fou nomenada superiora de la comunitat i tingué una destacada actuació en l'assistència a les víctimes d'una nova epidèmia de còlera que assolà Barcelona el 1885.

En 1882 començaren a portar hàbit religiós i a vida comuna, sense ser una congregació religiosa, prenent el nom de Germanes de la Nativitat de Nostra Senyora de Betlem. L'acció de Ventosa per a transformar l'associació en institut religiós tingué un primer reconeixement quan fou acceptat el seu ingrés dins el Tercer Orde Regular de Sant Francesc en 1883. Les primeres constitucions de l'institut foren redactades pel bisbe de la Seu d'Urgell, Salvador Casañas i Pagès, el 1894. Foren aprovades l'11 d'abril de 1896, un any després de la mort de la fundadora, pel bisbe Jaume Català i Albosa, prenent el nom de Terciàries Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora. En 1907 foren agregades a l'Orde de Sant Francesc. L'aprovació pontifícia provisional arribaria en 1909 i la definitiva en 1914.

A partir de 1961, amb la renovació dels estatuts, prengué el nom de Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora.

Hospital del Mar[modifica]

De 1914 a 1977 les Germanes Darderes prestaren els seus serveis a l'Hospital d'Infecciosos de Barcelona, redenominat com a Hospital de Nostra Senyora del Mar i, actualment, l'Hospital del Mar.[3]

Activitat i difusió[modifica]

La tasca de les darderes és, segons les constitucions: "promoure la glòria de Déu, santificant les seves ànimes i les dels seus pròxims, principalment a través de la cura dels malalts i l'ensenyança per a nenes". Es dediquen, doncs, a l'assistència a malalts i ancians i a l'ensenyament. L'atenció als malalts es fa especialment a domicili, però també en clíniques i establiments.

Al final de 2007, tenien 21 cases, amb 171 germanes a Espanya, Itàlia, Angola, Argentina, Uruguai i el Perú. La casa general és al carrer de Sors, 67, de Barcelona, a Gràcia.

Referències[modifica]

  1. Martí i Bonet, Josep Maria «"Les Germanes Darderes", una institución típicamente barcelonesa» (en castellà). La Vanguardia Española, 10-11-1974, pàg. 29.
  2. Martí i Bonet, Josep Maria «Barcelona, cuna de un movimiento hospitalario: Las Darderas cumplen hoy los 250 años de su fundación» (en castellà). La Vanguardia, 08-09-1981, pàg. 28.
  3. Gimeno, Carme Vila; Bueno, Pilar Villavieja «Dels llatzerets a l'hospital dels infecciosos de Barcelona». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 69, 2018, pàg. 247–258. ISSN: 2385-4200.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]