Vés al contingut

Francisco Bergamín y García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Bergamín y García
Imatge
(1922) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Campillos (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
4 desembre 1922 – 7 desembre 1922
← Joaquín Fernández Prida – Santiago Alba Bonifaz →
Ministre d'Hisenda
8 març 1922 – 4 desembre 1922
← Francesc Cambó i Batlle – Juan José Ruano de la Sota →
Ministre de la Governació
5 maig 1920 – 1r setembre 1920
← Joaquín Fernández Prida – Gabino Bugallal Araujo →
President Reial Societat Geogràfica
29 octubre 1919 – 15 desembre 1927
← Francisco Javier Ugarte Pagés – Pío Suárez-Inclán y Aravaca →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
27 octubre 1913 – 11 desembre 1914
← Joaquín Ruíz Giménez – Gabino Bugallal Araujo →
Senador al Senat espanyol
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, periodista, polític, assessor legal Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
CònjugeRosario Gutiérrez López Modifica el valor a Wikidata
FillsRafael Bergamín Gutiérrez, José Bergamín Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata

Francisco Bergamín y García[1] (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

[modifica]

Casat amb Rosario Gutiérrez López, va tenir tretze fills, entre ells l'escriptor José Bergamín[2] i l'arquitecte Rafael Bergamín.

Periodista en la seva joventut, com a polític va arribar a ser diputat per la seva ciutat d'origen. Va ser, a més, catedràtic —va ingressar molt jove en l'escalafó de Comerç, amb 25 anys, i va formar part del Claustre de professors de l'Escola de Comerç de la capital— i jurista. Es va exercir com a degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.

Catedràtic de Dret Mercantil des de 1895, va ser membre del Partit Liberal Conservador. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Màlaga en les eleccions de 1886, escó que tornaria a obtenir en les successives fins a passar, en 1914, al Senat com a membre vitalici.

Va ser director general d'Hisenda en el Ministeri d'Ultramar, vicepresident del Congrés i conseller d'Instrucció Pública; Eduardo Dato el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles arts (27 d'octubre de 1913 - 11 de desembre de 1914), de Governació (5 de maig - 1 de setembre de 1920), d'Hisenda (8 de març - 4 de desembre de 1922) i, finalment, des d'aquesta última data ocuparà per sol tres dies la cartera de ministre d'Estat. D'ell escriuria José Ortega y Gasset a El Sol, el 12 de maig de 1920: "En el gabinet hi ha dos homes infinitament intel·ligents i infinitament temibles: un és el senyor Bergamín, un malagueny fred". El Col·legi Bergamín de Màlaga, fundat en 1916,[3] fou batejat amb el seu cognom en honor seu.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.senado.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000000382
  2. ↑ Biografia de José Bergamín Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine., al portal de la Fundació Miguel Hernández, s/d; accés 29.07.2013
  3. ↑ El colegio público Bergamín celebra este mes su 90.º aniversario, Sur, 02.05.2006; accés 29.07.2013
  4. ↑ Colegio Bergamín: Medalla de la Ciudad de Málaga y otras cosillas más, El Copo de Pepe, 26.01.2011; accés 29.07.2013
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Bergamín y García
Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Ruíz-Giménez 		Ministre d'Instrucció Pública

1913-1914 		Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Precedit per:
Joaquín Fernández Prida 		Ministre de la Governació

(maig-setembre) 1920 		Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Precedit per:
Francesc Cambó i Batlle 		Ministre d'Hisenda

(març-desembre) 1922 		Succeït per:
Juan José Ruano de la Sota
Precedit per:
Joaquín Fernández Prida 		Ministre d'Estat

(desembre) 1922 		Succeït per:
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1919-1923 		Succeït per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Bergamín_y_García&oldid=36108228»