Francisco Castro Bueno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Castro Bueno
El Tartas
Biografia
Naixement?
Villanueva del Ariscal (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata
Presó de la Ranilla (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perExecutat pel crim de les Estanqueres
Activitat
OcupacióDelinqüent

Lorenzo Castro Bueno (Villanueva del Ariscal, província de Sevilla - † presó de la Ranilla, Sevilla, 4 d'abril de 1956),[1] de malnom el Tarta, va ser un delinqüent espanyol, executat pel crim de les estanqueres. Devia el seu àlies a la seva quequesa i en els fitxers policials sovint se li confonia amb el seu germà Francisco el Corona.

Els fets[modifica]

El 1952, les germanes Encarnación i Matilde Silva Montero van ser assassinades durant un atracament a l'estanc que regentaven a Sevilla. El crim, descobert l'endemà, va portar a la detenció de Juan Vázquez Pérez, Antonio Pérez Gómez y Lorenzo Castro.[2] Després d'una delació, Lorenzo és detingut a Sevilla per agents de la comissaria de San Bernardo poc abans del 30 de juliol.[1]

S'encarregà de la seva defensa l'advocat Juan Espinosa de los Monteros y Vila, José Rull s'encarregà de la d'Antonio Pérez Gómez i la de Juan Vázquez Pérez fou encomanada a Manuel Rojo Cabrera, qui va afirmar que el seu defensat no li va explicar el succeït. Com un dels procuradors, va actuar Juan López de Lemus.[3] Sense proves concretes, el tribunal els va condemnar a mort el 26 d'octubre de 1954 i poc després un dels advocats va publicar un llibre[4] sobre el judici en el que recollí les seves sospites sobre la relació del crim amb l'haixix,[5] si bé va fer notar els seus dubtes durant el judici sobre la recerca policial.

La sentència va ser ratificada pel Tribunal Suprem d'Espanya al juliol de 1955 i retornada a l'Audiència de Sevilla al març de 1956 perquè es procedís a les execucions.[6] Malgrat els esforços de l'advocat defensor per commutar-la,[5] la sentència es va aplicar. Fou executat pel botxí Bernardo Sánchez Bascuñana a la presó de Ranilla.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pérez Guerra, Ángel «Tres muertes anunciadas hace 50 años». ABC (ed. Sevilla), 16-04-2006, pàg. 50-51.
  2. «Esclarecimiento del doble asesinato cometido en Sevilla». ABC, 15-08-1952.
  3. Manzano, Daniel «Miradas sobre la Procura». Procuradores, 80, juny 2009, pàg. 42-45. Arxivat de l'original el 2010-06-21 [Consulta: 15 novembre 2015].
  4. Rojo Cabrera, Manuel. El proceso por la muerte de las hermanas estanqueras. Informe de defensa, 1955. 
  5. 5,0 5,1 Arroyo, Javier «El delito revivido». El País, 29-10-2010.
  6. «Penas de muerte, ratificadas». ABC, 24-03-1956.
  7. Vega, Juan Miguel «Cárcel de Ranilla. De talego a chiringuito.». El Mundo (ed. Sevilla), 11-02-2008.