Francisco Ciutat de Miguel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francisco Ciutat de Miguel (més conegut com a Angelito) (Madrid, 1909 - L'Havana, 1986)[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de la seva arribada a Cuba prengué el nom d'Ángel Martínez Reozola. Seguint les passes del seu pare, militar d'origen català mort el 1921, ingressà als setze anys a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Entre 1928 i 1935 fou destinat com a tinent a Bilbao. A l'esclat de la Guerra Civil espanyola, era estudiant per oposició a l'Escola Superior de Guerra de Madrid. Ingressà al Partit Comunista d'Espanya l'agost de 1936 i rebé l'encàrrec del Ministeri de Guerra d'enquadrar i organitzar els batallons dels partits des de la Comandància General de Milícies.[1]

Nomenat el setembre de 1936 Cap provisional d'Operacions de les milícies del Nord, dins les seves files va combatre a la batalla de Santander l'estiu de 1937. Durant la campanya d'Euskadi mantingué relacions tenses amb el Govern basc i el seu exèrcit autònom, l'Eusko Gudarostea. Amb l'ensorrament del front del nord, com a tinent coronel, s'integrà a l'Exèrcit de Maniobres del general Rojo i a l'Exèrcit de Llevant fins a l'acabament del conflicte bèl·lic. Com a militar adscrit al PCE, Ciutat marxà a la Unió Soviètica, on estudià i fou docent a l'Acadèmia Militar Voroshilov, centre de formació de comandaments de l'Exèrcit Roig (1939-1948).[1]

El 1941 participà en l'organització als Urals de les forces soviètiques en lluita contra la invasió alemanya. El 1948 abandonà l'activitat militar per la docència d'espanyol a Moscou. Poc després del triomf de la revolució castrista, Ciutat fou enviat a Cuba (1960) com a conseller militar per a l'organització de les Forces Armades Revolucionàries (FAR) i el combat contra els "bandidos" a la serra d'Escambray (1960-1965). Participà després com a assessor militar en els conflictes entre el Marroc i Algèria (1963), el Congo (1965) i el Vietnam (1971). Retornà a Espanya el 1977, on residí fins a mitjans dels vuitanta. Reclamat pels germans Castro, tornà a Cuba greument malalt. Les seves restes descansen al panteó de les FAR del cementiri de Colón a l'Havana.[1]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons inclou documentació aplegada i produïda per Francisco Ciutat de Miguel. Hi trobem una abundant correspondència familiar del seu període del retorn a l'Espanya de la transició, així com altres escrits adreçats a la seva esposa. Pel que fa a l'activitat militar, aplega escrits de l'època de formació, un carnet i el nomenament com a tinent coronel de l'Exèrcit republicà, a més de la reproducció digital de la documentació que testimonia la seva participació en la lluita contra els anticastristes a la serra d'Escambray, conservada actualment al Museo Nacional de la Lucha contra Bandidos a Trinidad (Cuba). El fons conserva l'esborrany original de l'única obra publicada pel productor ("Relatos y reflexiones sobre la Guerra de España"), entre altres creacions de caràcter historiogràfic. Aplega també la correspondència intercanviada amb el metge i amic Albert Cañero, a més de cartes rebudes del general Vicente Rojo i de Dolores Ibárruri. El fons incorpora una biografia breu del personatge, una cronologia de les seves activitats principals i diversos diplomes i reconeixements. Finalment, entre els recursos d'informació trobem dossiers de premsa i publicacions, preferentment de propaganda comunista. El fons inclou una important documentació fotogràfica familiar i relativa a la Guerra Civil espanyola, la relació del productor amb Fidel i Raúl Castro i diferents missions internacionals (com ara al Congo, la Xina i el Vietnam). En conjunt, el fons permet una aproximació a la trajectòria de Francisco Ciutat, exemple de les vicissituds vitals d'un dels militars republicans comunistes exiliats a l'acabament de la Guerra Civil espanyola.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]