Francisco García Fajer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1730  Nalda (La Rioja) |
| Mort | 9 abril 1809 (78 anys) Saragossa (Espanya) |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa Conservatori de la Pietà dei Turchini |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Ocupador | Terni Cathedral (en)  Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa |
| Gènere | Òpera i música religiosa |
| Professors | José Lanuza (en) |
| Alumnes | Cayetano Echevarría (en) , Vicente Palacios, José Ángel Martinchique (en) , Juan Antonio García de Carrasquedo (en) , Francisco Nicolás de la Huerta Romanos, Francisco Secanilla, Manuel Corao (en) i Mariano Rodríguez de Ledesma |
 | |
Francisco Javier García Fajer (Nalda, Logronyo, 1731 – Saragossa 1809) fou un compositor aragonès.
A Roma on era conegut per lo Spagnoletto, va tenir una escola molt famosa de cant. D'aquesta en sortiren la cèlebre Catalina Gabrielli. Mestre de la Seu de Saragossa des del 1756, on va tenir diversos deixebles, entre ells Julián Prieto.[1] Va escriure, entre altres obres religioses, un Invitatorio i unes Lecciones del Oficio de difuntos, que encara s'executaven durant la primera meitat del segle XX en aquell temple i en el Pilar.
A més, va compondre les òperes La finta schiava (Roma, 1754); Pompeo Magno in Armenia (Roma, 1755); La pupilla (1755), i Lo scultore deluso (Roma, 1756, així com l'oratori Tobia. Es distingí pels seus sentiments caritatius i morí de la pesta, que li encomanà un malalt que assistí.
Referències[modifica]
- Tom núm. 25 pàg. 799 de l'Enciclopèdia Espasa
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 382 (ISBN 84-239-4547-2)