Francisco García Fajer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Javier García Fajer)
Infotaula de personaFrancisco García Fajer
Biografia
Naixement2 desembre 1730 Modifica el valor a Wikidata
Nalda (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1809 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCatedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa
Conservatori de la Pietà dei Turchini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTerni Cathedral (en) Tradueix
Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosé Lanuza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCayetano Echevarría (en) Tradueix, Vicente Palacios, José Ángel Martinchique (en) Tradueix, Juan Antonio García de Carrasquedo (en) Tradueix, Francisco Nicolás de la Huerta Romanos, Francisco Secanilla, Manuel Corao (en) Tradueix i Mariano Rodríguez de Ledesma Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b3dcc38c-e6a2-49d0-b7e6-8d70c4bc3833 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Javier García Fajer (Nalda, Logronyo, 1731Saragossa 1809) fou un compositor aragonès.

A Roma on era conegut per lo Spagnoletto, va tenir una escola molt famosa de cant. D'aquesta en sortiren la cèlebre Catalina Gabrielli. Mestre de la Seu de Saragossa des del 1756, on va tenir diversos deixebles, entre ells Julián Prieto.[1] Va escriure, entre altres obres religioses, un Invitatorio i unes Lecciones del Oficio de difuntos, que encara s'executaven durant la primera meitat del segle XX en aquell temple i en el Pilar.

A més, va compondre les òperes La finta schiava (Roma, 1754); Pompeo Magno in Armenia (Roma, 1755); La pupilla (1755), i Lo scultore deluso (Roma, 1756, així com l'oratori Tobia. Es distingí pels seus sentiments caritatius i morí de la pesta, que li encomanà un malalt que assistí.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 382 (ISBN 84-239-4547-2)