Francisco Javier García de Leániz Arias de Quiroga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco Javier García de Leániz Arias de Quiroga
Biografia
Naixement 3 de desembre de 1870
Sevilla
Mort 6 de febrer de 1945(1945-02-06) (als 74 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
29 d'abril de 1907 – 27 d'abril de 1914
Circumscripció Chantada
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
21 de desembre de 1923 – 3 de desembre de 1925
Activitat
Ocupació Jurista
Partit Partit Conservador
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Javier García de Leaniz Arias de Quiroga, nascut a Sevilla el 3 de desembre de 1870 i mort a Madrid el 6 de febrer de 1945, fou un polític espanyol.

Trajectòria[modifica]

Estudià el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes. Es llicencià en dret a la Universitat de Sevilla als 19 anys. Va ingressar al Cos de Lletrats del Tribunal de Comptes del Regne i al Cos de l'Administració de l'Estat. Treballà en alguns ministeris i fou director del Gabinet particular del ministre Guillermo de Osma y Scull. Fou elegit diputat del Partit Conservador pel districte de Chantada a les eleccions generals espanyoles de 1907, repetint l'èxit a les eleccions de 1910 i 1914. Fou nomenat Director General de Comerç, Indústria i Treball en 1915. Fou Tresorer i Secretari general de l'Assemblea Suprema de la Creu Roja i Director General de Belles Arts (1920).

Durant el directori militar de Primo de Rivera fou Subsecretari d'Instrucció Pública i Belles Arts, membre de l'Assemblea Nacional Consultiva i Governador del Banc de Crèdit Local d'Espanya en 1928 (va romandre en el càrrec fins a 1936). Durant la Guerra Civil es va aixoplugar a l'Institut de Valencia de Don Juan, considerat territori neutral. Després de la guerra va viure precàriament i amb diverses xacres a Madrid fins a la seva mort en 1945.

Reconeixements[modifica]

Va rebre les Grans creus de Carles III, Isabel II i de la Creu Roja, i fou nomenat fill predilecte de Sevilla, Albacete i Lopera.

Vida personal[modifica]

Casat en 1898 amb María del Pilar Aparici Cabezas-Altamirano, amb la que va tenir vuit fills i que va morir de part en 1916. Es tornà a casar amb Rosalía Mena.

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Alfonso Pérez Gómez-Nieva
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg

1923-1925
Succeït per:
Eduardo Callejo de la Cuesta