Francisco Javier de Elío
 Retrat del general Francisco Javier de Elío, per Vicent López i Portaña (Museu de Belles Arts de València)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1767 Pamplona (Navarra) |
| Mort | 4 setembre 1822 (55 anys) València |
| Causa de mort | Pena de mort i Garrot vil |
 Capità general de València | |
| 1813 – 1820 ← Joaquín Blake – Ildefonso Díez de Rivera i Muro → | |
 Virrei del Riu de la Plata | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat, polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767–València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.
Va ser un dels principals protagonistes i responsables de la repressió contra liberals i/o constitucionals (vegeu Constitució de 1812) de l'absolutisme a València durant el regnat de Ferran VII (el mateix rei promulgà, precisament a València, un decret que restaurava l'absolutisme).
Va organitzar una policia o patrulla de vigilància a València després de la Guerra del Francés coneguda popularment com la ronda del Butoni per tal de combatre el bandolerisme, a causa del terror que produïa la brutalitat dels seus mètodes.[1][2][3]
Després del triomf de la revolució liberal del 1820 el capità general Elío va ser executat.
Referències[modifica]
- ↑ «ronda del Butoni | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «RodaMots - Francesc Gisbert: “Butoni”». rodamots.cat. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble Guia de creences i criatures màgiques populars. 1a edició. Picanya: Edicions del Bullent, Abril 2008.