Francisco José Artiga
 Medalló amb un relleu representant a Artiga a l'Antiga Facultat de Medicina de Saragossa  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1645 Osca (Espanya) |
| Mort | 1711 (65/66 anys) Osca (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Sertoriana d'Osca |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, gravador, arquitecte, pintor, astrònom |
| Ocupador | Universitat Sertoriana d'Osca |
| Obra | |
Obres destacables | |
Francisco José Artiga (Osca, 1650 - Osca, 20 d'abril de 1711) fou un escriptor, gravador, pintor, arquitecte, matemàtic i astrònom aragonès.[1][2]
Va escriure quinze llibres de temàtica diversa, tant de matemàtiques i ciència, com d'astronomia i gramàtica, destacant l'Epítome de la elocuencia española (1692), retòrica en vers que tingué sis reimpressions durant el segle xvii.[3][4] Francisco José Artiga formà part del cercle de Vincencio Juan de Lastanosa pel qual elaborà els gravats del seu Tratado de la moneda jaquesa y de otras de oro y plata del Reyno de Aragón (Saragossa, 1681). El 1692 obtingué la càtedra de matemàtiques de la Universitat d'Osca. Com a arquitecte dissenyà la façana d'aquesta universitat i des del 1690 en supervisà la seva construcció. Elaborà un tractat inèdito de poliorcética, Fortificación elemental, que il·lustrà ell mateix. Segons Juan Agustín Ceán Bermúdez fou pintor de perspectives i gravador al cisell i aiguafort.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Francisco José de Artiga y Orús». Reial Acadèmia Espanyola (RAE). [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «“Francisco de Artiga fue uno de los oscenses más polifacéticos”». Diario del Alto Aragón, 28-05-2021 [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ «Artiga, Francisco José». Auñamendi Eusko Entziklopedia - Fundació Bernardo Estornés Lasa [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ Díez Coronado, M.ª Ángeles «Francisco José de Artiga y la retórica del siglo XVII: Epítome de la elocuencia española (1692)». Alazet. Revista de Filologçia, Núm. 14, 2014, pàgs. 201-208 [Consulta: 14 desembre 2023].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco José Artiga |
- Ceán Bermúdez, Juan Agustín. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de la Bellas Artes en España. Madrid, t. I, pp. 78-79, 1800.
- Diez Coronado, Mª Ángeles, «Francisco José de Artiga y la retórica del siglo XVII. "Epítome de la elocuencia española" (1692)», Alazet, 14 (2002), pp. 201-207.