Francisco Leontaritis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Leontaritis
Biografia
Naixement1518 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Càndia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Creta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, cantant Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOrlando di Lasso i Giovanni Pierluigi da Palestrina Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu i orgue Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 3UtUtCZ8KxJHWbgpPEOc7H Musicbrainz: 06eeb33c-da63-4af1-a281-492bb9a77406 IMSLP: Category:Londariti,_Francesco Modifica el valor a Wikidata

Francisco Leontaritis, també dit Francesco Londarit, Franciscus Londariti o Leondaryti, Londaretus, Londaratus o Londaritus (1518-1572) va ser un compositor grec, cantant i historiador de l'actual Heraklion de Creta (Candia), dominada pels venecians en l'època del Renaixement. Arran del redescobriment de la seva obra a la dècada de 1980 i de la publicació de la seva biografia, se'l pot considerar com el primer compositor grec de música clàssica.[1]

Leontaritis va néixer el 1518 a Creta, on s'hi va establir com a músic. Aviat es va traslladar a Itàlia per estudiar música polifònica renaixentista. Va ser alumne d'alguns dels millors músics de la seva època com Orlande de Lassus i Giovanni Pierluigi da Palestrina. Va treballar com a músic en cors de Venècia sota la direcció d'Adrian Willaert. Ràpidament va fer-se una bona reputació com a compositor i també com un cantant molt capaç (cantore). Va ser convidat a cantar a les esglésies de Roma i Pàdua, així com a les residències de nobles, com Antonio Zantani. El seu conegut Nikolaus Stopius i, a través d'ell, el banquer alemany Jakob Fugger el van portar a Múnic, Baviera. També va treballar com a compositor a Augsburg i Salzburg. En 1568 va tornar a Creta per no haver de fer front a uns deutes econòmics.[2]

Va ser establert en diccionaris de música com il Greco (el grec). Va compondre tres misses cantatas i vint motets, madrigals i napolitans. Des del seu treball només tres misses han sobreviscut fins avui: Missa super Aller mi faut, Missa super Je prens en grez i Missa super Letatus sum.[3]

Referències[modifica]

  1. Panagiōtakēs, Nikolaos. Phrankiskos Leontaritēs, Krētikos mousikosynthetēs tou dekatou hektou aiōna : martyries gia tē zōē kai to ergo tou. Vivliothēkē tou Hellēnikou Institoutou Vyzantinōn kai Metavyzantinōn Spoudōn tēs Venetias, 1990. 
  2. Evangelatou, Maria «Nikolaos M. Panagiotakis, El Greco. The Cretan Years, Book Review.pdf». Byzantine and Modern Greek Studies, 2012.
  3. Latest advances in acoustics & music.. WSEAS Press, 2012. ISBN 978-1-61804-096-1.