Francisco Madrid i Alier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Madrid i Alier

Fotografia de l'escriptor de 1927 aproximadament Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, actor, traductor, guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0535100 TMDB.org: 1721038 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Madrid i Alier,[1] més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona, Francisco (Francesc, Paco, Paquito) Madrid va treballar com a periodista a Barcelona, París, Ginebra, Madrid i Buenos Aires. Va escriure novel·les, obres de teatre i guions cinematogràfics. Va ser força actiu en la política catalana fins a la guerra civil. El 1931, va ser nomenat Secretari del governador civil de Barcelona Lluís Companys. A Madrid, va ser viceeditor del diari La Voz. Com altres defensors de la Segona República Espanyola, va haver d'abandonar Espanya el 1936 per anar a Argentina.

A Buenos Aires, Francisco Madrid va treballar com a periodista, sobretot per als diaris "Noticias Gráficas" i "La Prensa", i per a la revista "El Hogar". Però, el seu treball més important a Argentina va ser per a la indústria cinematogràfica. Va escriure o co-escriure set guions de pel·lícules, entre elles la clàssica La Cabalgata del Circo (1945), co-escrita amb Mario Soffici.

També a Buenos Aires, va escriure Cine de hoy y de mañana, publicat el 1945, i Cincuenta años de cine. Crónica del séptimo arte, publicat el 1946. Aquest darrer és considerat una obra pionera, pel seu capítol en què descriu els orígens i la història de la incipient indústria cinematogràfica hispano americana.

Obres[modifica]

Teatre[modifica]

  • El mal que pot fer una dona, Barcelona, 1926. Estrenada per la Companyia de Maria Vila i Pius Daví en el Teatre Apol·lo el 21 de desembre de 1926.[2]
  • Oui - Oui, Barcelona, 1926. Musical. Escrita amb Josep Maria de Sagarra, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará. Estrenada al Teatre Còmic el 16 d'abril de 1926.[3] Aquest musical va tenir tant d'èxit que es va reeditar en anys successius amb els títols de Pocker, She-She i Eureka (sempre títols de sis lletres perquè el productor, Manuel Sugrañes, creia que donaven sort).
  • Reus, París y Londres, Barcelona, 1927. Musical. Escrita amb Pedro Puche. Música de Demon. Estrenada al Teatre Apol·lo el 2 de setembre de 1927.[4]
  • Pocker, Barcelona, 1928. Musical. Escrita amb Joaquim Montero i Delgado, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • 9,000 pessetes, Barcelona, 1928. Estrenada per Joaquim Montero i Delgado al Teatre Novedades el 20 de maig de 1928.[5]
  • Ella, ell i un cafe romantic, Barcelona 1928. Estrenada per Maria Lluïsa Rodríguez al Teatre Romea el 19 de maig de 1928.[6]
  • 29, Barcelona, 1929. Musical. Escrita amb Brauli Solsona. Música de Demon. Estrenada per la Companyia d'Elena Jordi al Teatre Goya el 20 de desembre de 1929.[7]
  • La Elena i els seus amants, Barcelona, 1929. Estrenada per la Companyia d'Elena Jordi al Teatre Goya.[8]
  • Eureka, Barcelona, 1930. Revista musical. Escrita amb Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • She, She, Barcelona, 1930. Revista musical. Escrita amb Josep Maria de Sagarra, Brauli Solsona i Manuel Sugrañes. Musica d'Enric Clará.
  • La Comedia empieza cuando acaba, Barcelona, 1930. Estrenada per la companyia de Camila Quiroga al Teatre Poliorama el 26 de novembre de 1930.[9]
  • Dos damas en el tablero, Barcelona, 1931. Estrrenada per la companyia de María Lluïsa Rodríguez al Teatre Poliorama el 3 de desembre de 1931.[10]
  • Que te parece Lulu?, Barcelona, 1933. Estrenada per la comanyia d'Enric Rosas and Matilde Rivera al Teatre Barcelona el desembre de 1933.[11]
  • El día que llegó Adelfa, amb l'actriu María Luisa Rodríguez, estrenada al Teatro Avenida, Buenos Aires, Argentina. També adaptada per a un personatge masculí, estrenada a la radio per l'actor argentí Pedro López Lagar.
  • La vida de María Curie, La Habana, 1940, co-escrita amb Alejandro Casona.
  • La Isabela, premiada amb el -Argentores Prize- 1948. Estrenada al Teatro Argentino per la companyia de Nélida Quiroga.

Assajos i novel·les[modifica]

  • El ruidísimo pleito de las juntas de defensa y Millán-Astray, Barcelona: Gráficos Costa, 1922.
  • Un diálogo con Don Ramon Valle-Inclán, a La Noche Barcelona, 20-III-1925. Reproduit a Entrevistas, conferencias y cartas, J. Valle-Inclán y J. Valle-Inclán (eds), pp. 275–278, Valencia, Pre-Textos, 1994.
  • La senyora del senyor Blum, novel·la. Barcelona, 1925.
  • A la sombra de la aventura, novel·la. Barcelona, 1927.
  • Los desterrados de la dictadura: reportajes y testimonios, Madrid, Editorial España, 1930.
  • Ocho meses y un dia en el gobierno civil de Barcelona: Confesiones y testimonios. (El protagonista, Carlos Madrigal és, segurament, ell mateix). Barcelona: Las Ediciones de la Flecha, 1932.
  • Conferencia Grandeza y miseria de Luis Bello, conferencia, 23 Juliol 1938, Centre Català de Rosario. Publicada posteriorment per l'Ateneo Luis Bello de Rosario.
  • Valor humano de Indalecio Prieto," conferencia. Buenos Aires: Agrupación Asturiana de Ayuda a la España Leal. 1938.
  • Las últimas veinticuatro horas de Francisco Layret, Buenos Aires, Publicaciones del Patronato Hispano-Argentino de Cultura, 1942.
  • Genio e ingenio de Don Miguel de Unamuno, Buenos Aires, Aniceto López editor, 1943.
  • La vida altiva de Valle-Inclán, Buenos Aires, Poseidón, 1943.
  • George Bernard Shaw. Sus ideas, sus anécdotas, sus frases, Buenos Aires, Schapire, 1951.
  • Sangre en Atarazanas, novel·la. Barcelona-Madrid, Las Ediciones de La Flecha, 1926.
  • Los conspiradores de Ginebra, novel·la. Publicada de forma pòstuma per Plaza y Janés, 1969.

Assajos cinematogràfics[modifica]

  • Film de la República Comunista Libertaria. Reportaje politico. Barcelona-Madrid: La Flecha, 1932.
  • Revista Cine, co-editada amb Jaime Jacobson. Aquí, va publicar la història del cinema en cent terminis.
  • Mario Soffici o el naturalismo dramático a Los directores argentinos,, col·lecció El cine al día , 1944. També publicada per JMCouselo, J.Gómez Bas y Kive Staif, Centro de investigación del Cine argentino, Tercer Festival Internacional de Mar del Plata, Gener de 1961.
  • Cine de hoy y de mañana, Buenos Aires, Poseidón, 1945.
  • Cincuenta años de cine. Crónica del séptimo arte, Buenos Aires, Ediciones del Tridente, 1946.

Traduccions[modifica]

  • Baby, la ventafocs núm. 52, de John Hartley Manners, Barcelona, Llibreria Bonavia, 1930. Estrenada al Teatre Romea el 28 de març de 1930.[12]
  • Tres maneres de parlar, d'André Charmul, estrenada al Teatre Romea el 8 de gener de 1931.[13]
  • The Children's Hour, de Lillian Hellman, traduïda per Las innocentes, estrenda el 1936 al Teatre Corrientes, avui Teatro Municipal San Martín.
  • Mujeres, de Claire Booth, protagonitzada per l'actiu argentina Mecha Ortiz el 1938, Teatro Smart.
  • Retrato de familia, protagonitzada per l'actriu Blanca Podestá, estrenada al Teatro Smart.
  • María Rosa, d'Àngel Guimerà, protagonitzada per Amelia Bence y Alberto Closas.
  • Nuestro pueblo, de Thornton Wilder, estrenada per la Companyia d'Eva Franco.
  • Luz de gas, de Patrick Hamilton, estrenada per Camila Quiroga.
  • Un invierno en Mallorca, de George Sand. Buenos Aires, Poseidón, 1943.
  • La escuela de las mujeres y Roberto – Genoveva. Segunda parte de la escuela de las mujeres, d'André Gide, Buenos Aires, Ediciones Malinca, 1954.
  • La vida heroica de María Curie, d'Eva Curie. Buenos Aires, Espasa-Calpe, 1941.

Films[modifica]

Guions[modifica]

  • Despertar à la vida (1945) Segons "El cobayo del Dr Arnó", per Carlos Alberto Silva.
  • La cabalgata del circo (1945) co-escrita amb Mario Soffici i Eduardo Boneo.
  • Los pueblos dormidos (1947), documental.
  • La copla de la Dolores (1947) Segons "Lo que fue de la Dolores", de José Manuel Acevedo.
  • Olé torero (1949) de Benito Perojo.
  • Sombras en la frontera (1951)

Guions originals[modifica]

  • María Rosa, (1946) co-escrita amb Ariel Cortazzo.

Referències[modifica]

  1. «Francisco Madrid i Alier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La Vanguardia, 19 de desembre de 1926, pàgina 21.
  3. La Vanguardia, 16 d'abril de 1926, pàgina 12.
  4. La Vanguardia, 23 d'agost de 1927, pàgina 10.
  5. La Vanguardia, 20 de maig de 1928, pàgina 20.
  6. La Vanguardia, 16 de maig de 1928, pàgina 20.
  7. La Vanguardia, 18 de desembre de 1929, pàgina 18.
  8. La Vanguardia, 27 de setembre de 1929, pàgina 8.
  9. La Vanguardia, 25 de novembre de 1930, pàgina 21.
  10. La Vanguardia, 3 de desembre de 1931, pàgina 16.
  11. La Vanguardia, 21 de desembre de 1933, pàgina 6.
  12. La Vanguardia, 28 de març de 1930, pàgina 18.
  13. La Vanguardia, 8 de gener de 1931, pàgina 17.

Bibliografia[modifica]

  • Aznar Soler, Manuel i Maria Fernanda Sánchez Colomer (eds.), Valle-Inclán en el siglo XXI, Actas del Segundo Congreso Internacional, celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2002 a la Universitat Autonoma de Barcelona.
  • Gubern, Roman, El cine español en el exilio 1936-39. Barcelona: Lumen, 1976.
  • Johnson, William Bruce, Miracles and Sacrilege: Roberto Rossellini, the Church, and Film, University of Toronto Press, Toronto 2008.
  • Luengo López, Jordi, Siluetas femeninas para el cuerpo de la ley: prostitutas, golfas, ladronas y mujeres policías (1900-1935) a Dossiers feministes, Nº 9, 2006, pags. 177-195, 2005. ISSN 1139-1219.
  • Martínez, Carlos, Crónica de una emigración (La de los Republicanos Españoles en 1939), México. Libros Mex, Editores, 1959.
  • Sánchez Colomer Ruiz, María Fernanda Sánchez Colomer Ruiz, Valle-Inclán Orador, Tesis Doctoral, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autonoma de Barcelona, 2002.
  • Villar, Paco, Historia y leyenda del Barrio Chino, 1900-1992: Cronica y documentos de los bajos fondos de Barcelona, Barcelona: Edicions La Campana, 1996. ISBN 84-88791-32-1.
  • Zuleta, Emilia de, Españoles en la Argentina : el exilio literario de 1936, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2004.

Enllaços externs[modifica]