Vés al contingut

Francisco Morales Padrón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Morales Padrón
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1924 Modifica el valor a Wikidata
Santa Brígida (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de La Laguna
Universitat de Sevilla - història d'Amèrica
Universitat de Madrid - doctorat en història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDescobriment d'Amèrica i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor universitari, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat de Florència
Escola Diplomàtica
Universitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Goodreads (autor): 6983070 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Morales Padrón (Santa Brígida, 1924 - Sevilla, 15 de novembre de 2010) va ser un historiador espanyol amb una de les trajectòries investigadores més prolífiques en el camp de la història dels descobriments i els aspectes de la política espanyola del segle XIX.[1]

Primers anys

[modifica]

Morales va començar els seus estudis a la Universitat de La Laguna. Més tard, es va traslladar a Sevilla on es va llicenciar en Història d'Amèrica el 1949. Després de llicenciar-se, Morales va ser becari de la Escuela de Estudios Hispanoamericanos i auxiliar de la biblioteca del Dr. Calderón Quijano. L'any 1952 es va doctorar a Madrid amb la tesi Jamaica española.[2]

Trajectòria professional

[modifica]

Posteriorment al seu doctorat, va exercir com col·laborador científic del CSIC[3] i com a catedràtic de la Cátedra de Historia de los Descubrimientos Geográficos de la Universitat de Sevilla entre 1958 i 1988. Entre 1988 i fins el 2006 va exercir com a catedràtic emèrit. Durant la seva etapa professional a la universitat va ostentar els càrrecs de Vicedegà i Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Sevilla i el càrrec de Vicedegà de la Escuela de Estudios Hispanoamericanos.[2] Més tard va ser director del Departament d'Història d'Amèrica (1972-1978). Igualment, va ser director de la revista de Historiografía Americanista i de l'Anuario de Estudios Americanos (1950-1975).[4] L'any 1976 va començar a organitzar els col·loquis d'història canario americana a la Casa de Colón de Las Palmas de Gran Canària i aquesta va arribar a ser un dels principals centres d'investigació americanista.[1]

Trajectòria internacional

[modifica]

La seva presència era habitual en reunions americanistes internacionals tant a Europa com a Amèrica.[2] També va exercir la funció docent i investigadora fora d'Espanya a les universitats de Florència, Puerto Rico, Varsòvia i San Miguel de Tucumán, així com a la Universitat Hispanoamericana de Santa Maria de la Rábida i l'Instituto Pedagógico de Caracas.[3]

Obres rellevants

[modifica]

Morales va escriure mig centenar de llibres, la majoria relacionats amb la història d'Amèrica.[3] Destaquen la Historia de América en dos volums (1962), que va tenir gran acceptació i es van imprimir vàries edicions, una de les últimes històries extenses d'Amèrica escrites per un sol autor.[2] Entre les seves publicacions també destaquen la Historia del Descubrimiento y Conquista de América (1963), Los conquistadores de América (1975), Teoría y Leyes de la Conquista (1979), Historia de Hispanoamérica (1972),  Sevilla, Canarias y América (1970), Sevilla en América, América en Sevilla (2009).[2] Abans de morir va deixar dues obres preparades per la seva edició, una de les quals tracta sobre la història de l'illa de Trinidad.[2]

Premis i condecoracions

[modifica]

Morales era natural de Santa Brígida però es va instal·lar a Andalusia a partir dels anys 70. Va ser fill predilecte del seu poble natal i fill adoptiu de Las Palmas de Gran Canària. En l'àmbit acadèmic, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria el 2004 a proposta del Departament de Ciències Històriques pel seu paper en la modernització de l'estudi de la història de Canàries.[1] Alguns dels premis o condecoracions que va rebre són el Can de Plata del Cabildo de Gran Canària, ser soci d'honor del Museo Canario, el Premio Canarias del Govern de Canàries, el Premio de Humanidades Ibn Jatib de la Junta de Andalucía, la placa de Alfonso X El Sabio i la Orden al Mérito Civil de la República de Perú i la Orden de Andrés Bello de Venezuela.[1] Igualment, va ser membre de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras i corresponent de la Real Academia de Historia.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 administrador. «Fallece Francisco Morales Padrón, Doctor Honoris Causa de la ULPGC» (en castellà), 19-12-2014. [Consulta: 9 setembre 2025].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 García, Luis Navarro «Don Francisco Morales Padrón, catedrático emérito de Historia de América de la Universidad de Sevilla» (en castellà). Temas Americanistas, 25, 2010. ISSN: 1988-7868.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Anroart Ediciones». [Consulta: 9 setembre 2025].
  4. «Morales Padrón, Francisco - Editorial Renacimiento». [Consulta: 9 setembre 2025].
  5. «Centro de Estudios Hispanoamericanos». [Consulta: 10 setembre 2025].