Vés al contingut

Francisco Narváez Borghese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Narváez Borghese
Biografia
Naixement30 març 1793 Modifica el valor a Wikidata
Loja (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador vitalici d'Espanya
16 agost 1847 – 1r setembre 1865
Ministre de Guerra
30 octubre 1839 – 8 abril 1840
← Isidro de Alaix FábregasFernando Norzagaray y Escudero →
Ministre de Marina, Comerç i Ultramar
30 octubre 1839 – 16 novembre 1839
← Isidro de Alaix FábregasManuel Montes de Oca →
Senador del Regne
24 agost 1839 – 13 maig 1842
Circumscripció electoral: Àvila
Capità general de Castella la Nova
1838 – Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría de Belén González de Larrinaga y Benítez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco de Narváez Borghese (Loja,[1] 30 de març de 1793 - Madrid, 1 de setembre de 1865) fou un militar i polític espanyol, germà de Ramón María Narváez y Campos, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Ingressà a l'exèrcit, arribant a cadet en 1805 i a subtinent en 1808. Durant la guerra del francès participà en la batalla de Rioseco i en la batalla de Medina del Campo. Ascendí a capità en 1816 i en 1818 fou destinat a Amèrica a combatre els independentistes. Va combatre a Lima i Talcahuano, Valdivia i Chiloé i en 1820 ascendí a comandant. Després és destinat a Callao, participant en la batalla d'Ica. En 1823 fou ascendit a coronel i en 1825 a brigadier. En 1826 és destinat a Cuba i en 1829 torna a la Península. És nomenat aleshores governador militar de Matanzas, càrrec que va ocupar fins que en 1834 és cridat per dirigir l'Exèrcit del Centre en la Primera Guerra Carlina. Ascendí a mariscal de camp i derrotà les tropes carlines d'Aragó i València. En 1838 fou nomenat Capità General de Castella la Nova.[2]

Va ser ministre interí de la Guerra i de Marina d'octubre de 1839 a abril de 1840 durant el gabinet d'Evaristo Pérez de Castro, després del Conveni de Vergara i la fi de la Primera Guerra Carlina.[3] El 1840 va rebre el comtat de Yumuri i el 1847 el vescomtat de Matanzas de la reina Isabel II d'Espanya.[4] De 1839 a 1843 fou senador per Àvila i des de 1847 fou senador vitalici.[5]

Referències

[modifica]
  1. Los tres laureados lojeños serán los protagonistas del Día de la Constitución
  2. La Sociedad en Chile Austral antes de la colonización alemana (1645-1845). Gabriel Guarda. Editorial Andrés Bello, 1979, p.438. 
  3. Francisco Narváez a xtec.es
  4. Relacíon de títulos nobiliarios vacantes, Instituto Salazar Castro p. 126
  5. Fitxa del Senat