Francisco Regalado Rodríguez
.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Francisco Regalado Rodríguez (1 de maig de 1881-30 de desembre de 1958) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar del 18 de juliol de 1936 contra la II República que va conduir a la Guerra Civil espanyola. Després de la guerra, va ser nomenat ministre de Marina per Franco en 1945.
Biografia[modifica]
La seva formació es va especialitzar en el comandament de submarins, on va arribar a ser tota una autoritat. En 1922 va participar, com comandant del submarí B-1 en l'evacuació de la població civil del penyal Vélez de la Gomera, durant la Guerra del Rif. De 1928 a 1930, com capità de corbeta, fou el primer comandant al comandament del submarí Isaac Peral (C-1). En esclatar la Guerra Civil es va incorporar al bàndol revoltat, transcorrent la seva activitat entorn del conflicte marítim. A la finalització de la guerra, va ser nomenat almirall.[1]
Va ser nomenat per Franco ministre de Marina en 1945, en substitució de Salvador Moreno Fernández. Va ostentar el càrrec fins a 1951, en què Moreno Fernández va tornar a fer-se càrrec del ministeri. Després va ser nomenat Comandant General de la Flota, fins a 1952.[2]
Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal[modifica]
En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Regalado quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevinguda més de seixanta anys abans.[3][4][5] La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Obituari a La Vanguardia
- ↑ Biografia[Enllaç no actiu] a todoavante.es
- ↑ Text de l'acte de 16 d'octubre de 2008
- ↑ Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
- ↑ El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
- ↑ Yoldi, José; Julio M. Lázaro «El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve». El País, 27-02-2012 [Consulta: 7 setembre 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Jutjat Central d'Instrucció nº 5. Audiència Nacional (Madrid) Acte contra els líders del franquisme.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Salvador Moreno Fernández |
Ministre de Marina i Ciència 1945- 1951 |
Succeït per: Salvador Moreno Fernández |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Raimundo Fernández Cuesta (Justícia i Secr. Gral. del Movimiento) • Fidel Dávila Arrondo (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Francisco Regalado Rodríguez (Marina) • Juan Antonio Suanzes Fernández (Indústria i comerç) • José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés (Obres Públiques) • Carlos Rein Segura (Agricultura) • José Ibáñez Martín | |
(← IV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VI FRANCO) | ||
