Francisco Romero Robledo

Francisco Romero Robledo

Gravat d'una fotografia de Franzen
Biografia
Naixement	8 març 1838 Antequera (Província de Màlaga)
Mort	3 març 1906 (67 anys) Madrid
Ministre de Foment
20 de febrer de 1872 – 26 de maig de 1872
← Alejandro Groizard y Gómez de la Serna Víctor Balaguer i Cirera →
Ministre de la Governació
31 de desembre de 1874 – 3 de març de 1879
← Manuel Ruiz Zorrilla Francisco Silvela y de Le Villeuze →
18 de gener de 1884 – 13 de juliol de 1885
← Francisco Silvela y de Le Villeuze Venancio González y Fernández →
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
← Francisco Silvela y de Le Villeuze Raimundo Fernández Villaverde →
Ministre d'Ultramar
23 de novembre de 1891 – 1 de desembre de 1892
← Antonio María Fabié Escudero Antoni Maura i Montaner →
Ministre de Gràcia i Justícia
23 de març de 1895 – 14 de desembre de 1895
← Antoni Maura i Montaner Manuel Aguirre de Tejada →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Diplomàtic
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Parents	Julián de Zulueta (sogre)
Signatura
Ministre de Gràcia i Justícia 23 març 1895 – 14 desembre 1895 ← Antoni Maura i Montaner – Manuel Aguirre de Tejada → Ministre d'Ultramar 23 novembre 1891 – 11 desembre 1892 ← Antonio María Fabié – Antoni Maura i Montaner → Ministre de la Governació 18 gener 1884 – 13 juliol 1885 ← Segismundo Moret y Prendergast – Raimundo Fernández Villaverde → Ministre de la Governació 9 desembre 1879 – 8 febrer 1881 ← Francisco Silvela y de Le Villeuze – Venancio González y Fernández → Ministre de la Governació 31 desembre 1874 – 7 març 1879 ← Manuel Ruiz Zorrilla – Francisco de Borja Queipo de Llano → Ministre de Foment d'Espanya 20 febrer 1872 – 26 maig 1872 ← Alejandro Groizard y Gómez de la Serna – Víctor Balaguer i Cirera → Diputat a Corts

Francisco Romero Robledo (Antequera, 8 de març de 1838 - Madrid, 3 de març de 1906) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment durant el regnat d'Amadeu I, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII, i ministre d'Ultramar i ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

Llicenciat en Dret en 1862, en aquest mateix any va obtenir la seva primera acta de diputat per la Unió Liberal representant de Màlaga i mantenint aquest escó fins a 1866. Va participar activament en la revolució de 1868 que destronaria a Isabel II formant part de la Junta Revolucionària de Madrid. Va passar a militar al Partit Constitucional de Sagasta amb el qual va obtenir escó per la circumscripció de Màlaga a les eleccions de 1869 a 1872 i arribant a ser nomenat sotssecretari de Governació en 1871 i ministre de Foment entre el 20 de febrer i el 26 de maig de 1872.

Amb la proclamació el 1873 de la I República, torna a ser escolli diputat, aquest cop per Lleó i se situa entre els detractors del règim republicà, acostant-se políticament a Cánovas i a la seva idea d'assolir la restauració borbònica. Assolida aquesta, continuarà sent elegit diputat fins a les eleccions de 1898, i serà ministre de Governació tres cops: entre el 31 de desembre de 1874 i el 7 de març de 1879 en els governs que presidirien successivament Cánovas i Soler; entre el 9 de desembre de 1879 i el 8 de febrer de 1881 i entre el 18 de gener de 1884 i el 13 de juliol de 1885 en sengles gabinets que novament presidiria Antonio Cánovas.

Francisco Romero Robledo, 1904. Oli d'Ignacio Pinazo Camarlench. Conservat al Congrés dels Diputats.

La cessió del poder als liberals que després de la mort d'Alfons XII s'havia acordat entre Sagasta i Cánovas al Pacte del Pardo, va provocar la seva ruptura amb Cánovas i l'acostament al general López Dominguez amb qui va formar el 1886 el Partit Liberal-Reformista, però retornaria a les files del Partit Conservador el 1890, iniciant una nova etapa en la qual ocuparà les carteres ministerials d'Ultramar, entre el 23 de novembre de 1891 i l'11 de desembre de 1892, i de Gràcia i Justícia, entre el 23 de març i el 14 de desembre de 1895, en ambdós casos sota la presidència de Cánovas.

A la mort de Cánovas el 1897 va ser incapaç d'aconseguir el lideratge del partit, i per això hi va crear la seva pròpia facció, coneguda com a "romerista", arribant a presidir el Congrés entre 1903 i 1905, període en el qual va haver de plantar cara fins a tres vots de censura.

Va morir el 3 de març de 1906 a Madrid.

Bibliografia

• Ayala Pérez, José. Un político de la Restauración, Romero Robledo. Caja de Ahorros y Préstamos, 1974, p. 242. 
• Pericot García, Luis. La Casa de Borbón (siglos XVIII a XX) por L. Ullon Cisneros et al. 4ª. Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1970. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Romero Robledo

• Francisco Romero Robledo a xtec.es
• Fitxa Arxivat 2010-02-04 a Wayback Machine. a artehistoria.es

Càrrecs públics
Precedit per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna	Ministre de Foment 1872	Succeït per: Víctor Balaguer i Cirera
Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Francisco Silvela y de Le Vielleuze Segismundo Moret y Prendergast	Ministre de Governació 1874 - 1879 1879 - 1881 1884 - 1885	Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze Venancio González y Fernández Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per: Antonio María Fabié Escudero	Ministre d'Ultramar 1891 - 1892	Succeït per: Antoni Maura i Montaner
Precedit per: Antoni Maura i Montaner	Ministre de Gràcia i Justícia 1895	Succeït per: Manuel Aguirre de Tejada
Premis i fites
Precedit per: Alejandro Mon y Menéndez	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1882-1906	Succeït per: Julián García-San Miguel
Precedit per: José María Fernández de la Hoz Gómez	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1882-1884	Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze