Francisco Toledo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco Toledo
Francisco Toledo, 2005 (cropped).jpg
Biografia
Naixement 17 juliol 1940
Ciutat de Mèxic
Mort 5 setembre 2019 (79 anys)
Oaxaca de Juárez
Activitat
Ocupació Escultor, pintor i artista gràfic
Família
Fills Natalia Toledo
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Benjamín López Toledo (Juchitán de Zaragoza, Oaxaca, o Ciutat de Mèxic, segons algunes fonts, 17 de juliol de 1940[1][2] - Oaxaca de Juárez, 5 de setembre de 2019), conegut com Francisco Toledo, va ser un artista plàstic autodidacta mexicà que també va tenir una destacada labor com a activista d'esquerres, lluitador social, ambientalista, promotor[3] i difusor cultural[4] i filantrop. Va donar suport a nombroses causes enfocades tant a la promoció i conservació del patrimoni artístic mexicà com al lliure accés a la formació artística i la conservació del medi ambient.[5]

« Jo, per a no sentir-me tan malament per ser un capitalista, per ser un fabricant de diners, els gasto en institucions que s'obren al jovent que no té possibilitat de viatjar per a veure exposicions o tenir llibres. L'estil que vostè veu aquí, el cinema, el centre fotogràfic, tot està fet una mica per pagar culpes, per l'interès que tinc per la difusió.[4] »

Va ser un dels majors artistes plàstics de Mèxic, amb un ampli reconeixement internacional. Va ser impressor, dibuixant, pintor, escultor i ceramista. El seu art va reflectir una gran estima per l'estètica de la naturalesa, particularment la dels animals que no són convencionalment associats amb la bellesa com, per exemple, micos, ratpenats, iguanes, gripaus i insectes. En la seva escultura, va tenir dues formes d'expressió: una on va representar coses del món natural, específicament bestiaris de diferents animals, i una altra on es va desenganxar totalment de la realitat: «Forja, d'aquesta manera, un univers que es relaciona amb el real i, simultàniament, desplega la metàfora».[6] Aquesta última es deixa veure en la seva obra gràcies a que representa figures humanes i d'altres animals en ritual d'aparellament, ja sigui explícit o simbòlic. La visió moral de Toledo afirma que el món dels humans i el dels animals són un amb la naturalesa. En els seus quadres es representa molt la androgínia. Toledo va usar la modernitat i l'avantguarda d'altres civilitzacions, especialment l'europea, per a les seves obres i va mostrar un sentit del fantàstic molt desenvolupat en crear criatures antropomòrfiques que són, alhora, monstruoses i juganeres, personatges que inclou en els seus papalotes, llibres d'artista, màscares, peces de joieria i complexos gravats.[7] A causa de les seves obres, es diu que Toledo va pertànyer a la Generació de la Ruptura, encara que no hagi pertangut històricament a la mateixa.

Dades biogràfiques[modifica]

Autoretrat amb ocell, 1975.
« Pot l'art transformar la societat? No ho sé. Crec que l'art enriqueix la gent, li obre mons. Canviar en el sentit que l'art ens faci millors... No ho sé... Però crec que el fet que hi hagi biblioteques, exposicions, concerts i poesia, tot això enriqueix la gent i és bo per a la gent sensible.[8] »

Inicis[modifica]

Va ser el quart dels set fills de Francisco López Orozco i de Florència Toledo Nolasco. Va néixer a la colònia Tabacalera de la Ciutat de Mèxic, i als 11 anys va emigrar a Oaxaca, d'acord amb les seves declaracions al periòdic Milennio.[2] Als 14 anys, va iniciar els seus estudis artístics al taller de gravat d'Arturo García Bustos, amb qui va aprendre la tècnica del linòleum i del taller del qual va desertar ràpidament.[4] Posteriorment, va ingressar al Taller Lliure de Gravat de l'Escola de Disseny i Artesanies, de l'Institut Nacional de Belles Arts (INBA), a la Ciutat de Mèxic, on va ser alumne de Pedro Castelar, Francisco Dosamantes i Guillermo Silva Santamaría.[9] El 1959, va exhibir les seves obres a la Galeria Antonio Souza i al Fort Worth Center, a Texas, Estats Units. En 1960, va viatjar a París, on va aprofundir les tècniques de gravat, va conèixer museus, galeries, artistes i escriptors que van canviar la seva visió de l'art. Va tornar a Mèxic el 1965 amb una nova perspectiva ideològica i estètica, que incorporaria a la seva obra.[10]

Artista independent[modifica]

La seva obra es caracteritza pel caràcter irreverent, provocatiu i transgressor que li imprimeix. Va desenvolupar la seva carrera com a artista independent sense involucrar-se amb les temàtiques nacionalistes que representaven l'Escola Mexicana de Pintura. Encara que se l'ha associat a la Generació de la Ruptura, sorgida als anys 50, va mantenir el caràcter d'artista autònom.[11]

Promoció d'Oaxaca i la seva cultura: creació de l'IAGO[modifica]

L'artista zapoteca va promoure i va difondre la cultura i les arts de l'estat d'Oaxaca, on va residir els últims anys de la seva vida. Amb suport d'altres institucions va fundar, l'octubre de 1997, el Taller Arte Papel Oaxaca, instal·lat a l'antiga planta hidroelèctrica La Solitud, a San Agustín Etla. Dins d'aquest context, va fundar Ediciones Toledo, que el 1983 va publicar el seu primer llibre, i el 1988 va fundar l'Institut d'Arts Gràfiques d'Oaxaca (IAGO).[12]

Creació de CaSa[modifica]

« Creador de narratives fantàstiques que, amb humor o insolència, expressen la unitat de l'ésser fusionant l'humà amb l'animal, el bé amb el mal i la vida amb la mort, Toledo va desenvolupar una estètica eròtica que es vincula amb la continuïtat infinita del sagrat. Blanca González Rosas.[13] »

A iniciativa seva, es va crear el 2006 el Centre de les Arts San Agustín (CaSa), a San Agustín Etla, 17 km al nord d'Oaxaca de Juárez, el primer centre d'art ecològic d'Amèrica Llatina, on es produeix i s'estudia fotografia, gràfica digital i disseny tèxtil, i es te cura del patrimoni i l'art enfocats al medi ambient i a la cultura local. Altres projectes als que ha donat suport són: la Biblioteca per a Invidents Jorge Luis Borges, el Centre Fotogràfic Manuel Álvarez Bravo, el Museu d'Art Contemporani d'Oaxaca (MACO), el Cinema Club El Pochote, el Jardí Etnobotànic d'Oaxaca, la Fonoteca Eduardo Mata Asiasín, la Biblioteca Francisco de Burgoa, les revistes Guchachi Reza (Iguana Rajada) i Alcaraván, entre altres.[14][15]

Exposicions en museus i galeries[modifica]

Hi ha obres de Toledo al Museu d'Art Modern de Mèxic, al Museu d'Art Modern de París, al Museu d'Art Modern de Nova York i de Filadèlfia; i també, a la Biblioteca Pública de Nova York, a la Tate Modern de Londres, i a la Kunstnernes Hus d'Oslo, entre altres.[16]

Los cuadernos de la mierda[modifica]

Són 27 quaderns amb aproximadament 1,745 dibuixos, realitzats a París entre 1985 i 1987. Els va donar a la Col·lecció de Pagament en Espècie de la Secretaria d'Hisenda i Crèdit Públic.[17]

Il·lustracions[modifica]

Va il·lustrar diversos llibres i va participar en nombroses exposicions col·lectives i individuals a ciutats com Nova York, Londres, París, Ginebra i Oslo, entre altres.[18][19]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Abelleyra, Angélica. «Extranjero en todas partes». A: Se Busca un alma: Retrato biográfico de Francisco Toledo (en español). Plaza & Janés Editores, S.A., 2001, p. 16. ISBN 968-11-0508-7. 
  2. 2,0 2,1 «Francisco Toledo: restos del artista serán cremados en Oaxaca». www.milenio.com. [Consulta: 7 setembre 2019].
  3. González Rosas, B. (2019, septiembre 8). Un artista como ya no hay. Proceso, núm. 2236, p. 60. (Consultado domingo, 8 de septiembre del 2019.)
  4. 4,0 4,1 4,2 Ponce, R. (2019, septiembre 8). Toledo vive. Proceso, núm. 2236, pp. 56-60. (Consultado domingo, 8 de septiembre del 2019.)
  5. «Muere Francisco Toledo a los 79 años de edad». La Jornada Maya, 05-09-2019. [Consulta: 10 setembre 2019].
  6. Driben, Lelia. Historia del arte mexicano: La Generación de la Ruptura y sus antecedentes. (en español). Fondo de Cultura Económica, 2012. ISBN 9786071611284. 
  7. «Las 20 cosas que debes saber de Francisco Toledo». [Consulta: 11 abril del 2014].
  8. Ponce, R. (2019, septiembre 8). Toledo vive. Proceso, pp. 56-60. (Consultado domingo, 8 de septiembre del 2019.)
  9. Tibol, R. (1999, octubre 11). Así en el suelo como en la tierra. Proceso, reimpreso 8 septiembre 2019, pp. 58-59. (Consultado domingo, 8 de septiembre del 2019.)
  10. «Francisco Toledo, pintor oaxaqueño». Arxivat de l'original el 7 de septiembre del 2014. [Consulta: 11 abril del 2014].
  11. Moreno Villareal, Jaime. Francisco Toledo: El ideograma del insecto. Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1999. 
  12. «Instituto de Artes Gráficas de Oaxaca». [Consulta: 11 abril del 2014].
  13. González Rosas, B. (septiembre 8, 2019). Un artista como ya no hay. Proceso, núm. 2236, p. 60.
  14. «El maestro Francisco Toledo, promotor de las artes». [Consulta: 11 abril del 2014].
  15. «Jardín Etnobotánico de Oaxaca». [Consulta: 11 abril del 2014].
  16. «In Memorias Francisco Toledo». Canal Once. Instituto Politécnico Nacional. [Consulta: 9 setembre 2019].
  17. González Rosas, B. (septiembre 8, 2019). Un artista como ya no hay. Proceso, núm. 2236, p. 60. (Consultado domingo, 8 de septiembre del 2019.)
  18. «Francisco Toledo». [Consulta: 11 abril del 2014].
  19. «Humor e irreverencia en la pintura: Francisco Toledo». [Consulta: 11 abril del 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Toledo Modifica l'enllaç a Wikidata