Francisco Ximénez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1666  Sevilla |
| Mort | 1722 (55/56 anys) El Salvador |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, historiador, escriptor, naturalista |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Francisco Ximénez de Quesada, OP (Écija, Espanya, 23 de novembre de 1666 - Guatemala, 1722) fou un frare dominic espanyol reconegut pel seu paper en la conservació del Popol Vuh. El text, escrit en columnes paral·leles en k'iche' i en castellà, es tracta d'una recopilació de narracions mítiques, llegendàries i històriques dels maies k'iche'. No obstant això, algunes investigacions posteriors han demostrat que Ximénez va modificar la traducció d'alguns textos per facilitar la introducció de la doctrina cristiana entre els indígenes de Guatemala.
Biografia
[modifica]
Francisco Ximénez va arribar a Guatemala l'any 1688 com a acòlit i va començar a aprendre el k'iche'. Havent acabat el noviciat, el 1691 va ser enviat a San Juan Sacatepéquez i més tard a San Pedro de las Huertas, barri indígena de Santiago de los Caballeros de Guatemala (actualment Antigua Guatemala), on va aprendre també el kaqchikel. El desembre del 1693, Ximénez fou ascendit al càrrec de cura doctrinero[Nota 1] que va ocupar durant deu anys. El 1701 fou transferit a Chichicastenango, on hauria entrat en contacte amb el material del Popol Vuh. El 1704 va ser nomenat capellà de Rabinal, i el 1705 vicari i predicador general fins al 1714.
El 1717 l'església de la Candelaria, a Santiago de los Caballeros de Guatemala, va ser destruïda per un terratrèmol, i Ximénez fou el promotor de la reconstrucció del temple, localitzat al barri on també hi havia el convent de Santo Domingo dels dominics.[1]
Escrits i traduccions
[modifica]El Popol Vuh
[modifica]S'ha teoritzat que la primera versió del Popol Vuh fou una obra escrita l'any 1550 per un indígena que, després d'aprendre a escriure amb caràcters llatins, transcriure el text oral d'un ancià. Tanmateix, aquest autor hipotètic «no revela mai la font de la seva obra escrita i, per contra, convida el lector a creure el que vulgui des de la primera pàgina»,[2] la qual va utilitzar Ximénez per fer la traducció del llibre al castellà.
- Popol Vuh
-
Portada -
Preàmbul -
Creació
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Ximénez va transcriure i traduir el text en columnes paral·leles en k'iche' i en castellà i més tard va fer una versió en prosa que ocupa els primers quaranta capítols del primer volum de la seva Historia de la provincia de San Vicente de Chiapa y Guatemala que va començar a escriure el 1715.[Nota 2] Els treballs de Ximénez es van quedar arxivats al convent de Sant Domènec fins al 1830, quan es van traslladar a l'Escola de Ciències de Guatemala després de l'expulsió dels dominics dels estats de la Federació Centreamericana. El 1854 els va trobar Karl Scherzer, qui el 1857 va publicar el primer tallat de Ximénez a Viena amb el títol Las historias del origen de los indios de esta provincia de Guatemala. Per la seva part, l'abat Charles Étienne Brasseur de Bourbourg va emportar-se l'escrit original de la universitat, el portà a Europa i el va traduir al francès. El 1861 va publicar un volum titulat Popol Vuh, le livre sacré et les mythes de l'antiquité américaine. Va ser ell qui va forjar el nom Popol Vuh.[2]
Al segle xx, la traducció de Ximénez va ser revisada per tot d'estudiosos que van determinar que Ximénez va introduir moltes inexactituds, a més a més, davant la impossibilitat de fer un examen detallat de les traduccions que va fer Ximénez del Popol Vuh, van concloure que les traduccions són molt poc fidels i que el frare va ometre un gran percentatge del text. Les valoracions es van basar en una anàlisi comparativa que es va realitzar a les primeres 1.180 línies del llibre amb les dues versions en castellà del frare. L'anàlisi va posar de manifest que, amb el poc coneixement de la llengua k'iche' que tenia Ximénez, no va poder evitar desfigurar l'obra en copiar-la.[3][4] Els experts també assenyalen que el Popol Vuh és un llibre dissenyat i executat amb conceptes occidentals perquè la seva unitat de composició fa pensar en un sol recol·lector de les narracions.[5] Cal tenir en compte que el llibre va ser utilitzat per Ximénez per evangelitzar els indígenes.[2]
Altres obres
[modifica]Entre les obres de Ximénez en destaquen els manuscrits següents: Tesoro de las lenguas Cakchiquel, Quiché y Tzutujil, en que las dichas lenguas se traducen en la nuestra espanyla e Historia natural de la provincia de San Vicente de Chiapas y Guatemala.[6]
Notes
[modifica]- ↑ El cura doctrinero és el capellà encarregat d'una doctrina, és a dir, d'una parròquia d'indígenes. (Artero Ituarte, Inti Yanasu «La función de los curas doctrineros. Una exploración a partir del caso de Córdoba (fines del siglo XVIII y principios del siglo XIX)». Antíteses, 12, 24, 2019, pàg. 602–624. ISSN: 1984-3356.)
- ↑ Aquesta obra va quedar inèdita durant dos-cents anys fins que es va publicar per primer cop el 1929.
Referències
[modifica]- ↑ García Díaz, Julio. «Razón particular de los templos, casas de comunidades, de edificios públicos…», 16 de maig de 1774». A: Destrucción y traslado de la ciudad de Santiago de Guatemala. Guatemala: Facultad de Humanidades, Universidad de San Carlos de Guatemala, 1968, p. 66.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Woodruff, 2011, p. 104.
- ↑ Acuña, 1998, p. 29-31.
- ↑ Quiroa, 2001.
- ↑ Acuña, 1998, p. 28.
- ↑ Yucatán en el tiempo, 1999, p. 150.
Bibliografia
[modifica]- Acuña, René «Temas del Popol Vuh» (en castellà). Ediciones especiales. UNAM, Instituto de Investigaciones Filológicas [Mèxic], 1998.
- Anònim «El libro del consejo (Popol Vuh)» (en castellà). Biblioteca del estudiante universitario. UNAM, Coordinación de Humanidades [Mèxic], 1993.
- Anònim. Popol Vuh. Relato maya del origen del mundo y de la vida (en castellà). Madrid: Versió, introducció i notes de Miguel Rivera Dorado. Primera versió crítica i anotada presentada per un investigador espanyol des del seglo XVIII. Editorial Trotta, 2008 (2a edició 2012) (Paradigmas). ISBN 978-84-8164-965-9.
- González Torres, Yólotl. Diccionario de mitología y religión mesoamericana (en castellà). Mèxic: Larousse, 1999.
- Quiroa, Néstor Ivan. The "Popol Vuh" and the Dominican Friar Francisco Ximénez: The Maya-Quiché Narrative As a Product of Religious Extirpation in Colonial Highland Guatemala (en anglès). Urbana-Champaign, Illinois: University of Illinois, 2001.
- Recinos, Adrián. Popol Vuh: las antiguas historias del Quiché (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1947.
- Rodríguez Cabal, Juan. Apuntes para la vida del m.r.p. presentado y predicador general fr. Francisco Ximénez, O.P. (en castellà). Guatemala: Tipografía Nacional, 1935.
- Tedlock, Dennis. Popol Vuh: The Mayan Book of the Dawn of Life Revised ed. (en anglès). Nova York: Simon, 1996.
- Trejo Silva, Marcia. Fantasmario mexicano (en castellà). Mèxic: Trillas, 2009. ISBN 978-607-17-0069-8.
- Tedlock, Dennis. Popol Vuh: The Definitive Edition of the Mayan Book of the Dawn of Life and the Glories of Gods and Kings (en anglès). Touchstone Books, 1996. isbn 0-684-81845-0.
- Woodruff, John M. «Ma(r)king Popol Vuh» (en anglès). Romance Notes, 2011, pàg. 97–106.
- Ximénez, Francisco. Historia de la provincia de San Vicente de Chiapa y Guatemala de la orden de predicadores (en castellà). Mèxic: Carmelo Sáenz de Santa María; Consejo Estatal para la Cultura y las Artes de Chiapas, 1999.
- Ximénez, Francisco. Primera parte de el tesoro de las lengvas kakchiqvel, qviche y qutuhil (en castellà). Chicago: Manuscrit Newberry Library, ca. 1701.
- Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Vallado, Silvio et ál. Yucatán en el tiempo (en castellà), 1998. ISBN 970 9071 04 1.